Pararamon va ser condemnat perquè, segons la sentència de Corts, es va considerar provat que l’any 2012 hauria fet una transferència de diners d’un compte d’un client a un de seu. En total, uns 91.000 euros. El 2019, en primera instància, se’l va considerar culpable d’un delicte d’apropiació indeguda. Per això, se li va imposar una pena de divuit mesos de presó condicionals, que hauria de complir de forma ferma si no retornava els diners al perjudicat. A banda, se’l va inhabilitar durant cinc anys, decisió que, de fet, ja va ser aplicada pel Col·legi d’Advocats l’octubre del 2019.
En un primer recurs, el Superior ja l’havia desestimat. En aquest cas perquè no es va presentar a la vista al·legant motius de salut -llavors es defensava a ell mateix-. Es va considerar que havia desistit i es va considerar ferma la sentència de Corts. Després d’un periple pel Constitucional i, fins i tot, per Estrasburg, el cas va tornar a arribar al Superior. En la vista, havia denunciat que la inhabilitació “no era ajustada a dret” tot defensant que el Codi Penal vigent en el moment dels fets apuntava que les penes accessòries no podien ser superiors en durada a la principal.
Durant la vista, el lletrat de Parramon va afirmar que “amb la seva interpretació, el Tribunal de Corts ha infringit la llei” i va demanar al Superior que corregís aquest extrem. La fiscalia es va oposar al recurs, tot defensant que la sentència de primera instància “ja és ferma i executiva” un cop s’entenia que l’advocat havia desistit del recurs en no presentar-se a la vista.
Aquest divendres, el Superior ha donat a conèixer la seva resolució. I és contrària als interessos de Parramon. Els magistrats desestimen el seu recurs i, per tant, l’advocat, ara ja definitivament tret de recursos al Constitucional, haurà d’estar cinc anys sense poder exercir com a advocat al Principat.
Comentaris