En el marc de la discussió sobre els horaris, la jornada i la planificació laboral en general, els conductors de la companyia d’autobusos i la pròpia empresa van mantenir una discussió que va acabar al departament de Treball i, per primer cop, es va activar el mecanisme del conflicte col·lectiu. Seguint la norma establerta es va acabar dictant un laude arbitral que, com fixa la llei, és d’obligat i forçós compliment sense que es pugui impugnar. I això és el que va portar Coopalsa a posar en coneixement dels tribunals una situació que li semblava fora del canal constitucional.
En aquest aquest marc, i per decidir sobre la qüestió, la sala civil del Tribunal Superior, com al seu dia va avançar l’Altaveu, va elevar una acció incidental d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional sobre un parell d’articles de la llei esmentada, justament, els que fan referència al fet d’haver-se de cenyir sí o sí al laude sense possibilitat d’impugnar aquest acord unilateral i forçós als tribunals. Doncs bé, el Constitucional considera que aquesta circumstància vulnera el dret a la jurisdicció. Especialment perquè el legislador no hauria justificat degudament per quin motiu en aquest cas els tribunals ordinaris queden fora de l’equació.
En el marc de la discussió jurídica, es va posar el fet en coneixement de totes les parts implicades. La fiscalia va considerar que, efectivament, el dret a la jurisdicció quedava lesionat, parer compartit per Coopalsa. De la seva banda, els treballadors, el col·lectiu de xofers, opinava tot el contrari. I també defensava la constitucionalitat de la norma el Consell General i, en nom seu, els serveis jurídics de Sindicatura. I el que ve a dir el Consell General és que es busca un mecanisme per fer àgils determinats procediments i que no es col·lapsi ni l’administració en general ni la Justícia en particular. El Constitucional ja reconeix, evidentment, la potestat i independència legislativa. Del poder legislatiu. I en una llarga sentència recentment dictada s’exposa que fins i tot el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha avalat el procediment forçós en alguns casos. Però el que en paraules planeres argumenta és que no s’ha justificat de manera adequada.
FONAMENTACIÓ
I és, diu el Constitucional en la seva resolució, “des d’aquesta òptica, cal afirmar que la regulació dels articles 6.1 i 6.2 de la llei del conflicte col·lectiu (llei 33/2018), que impedeix l’accés a la jurisdicció, mitjançant la implantació per determinats conflictes col·lectius d’un arbitratge forçós, no supera el judici de proporcionalitat, ni el d’adequació”. “En efecte, la restricció de l’accés a la jurisdicció per la implantació d’un arbitratge forçós s’adopta com a mesura que anihila la negociació col·lectiva sense establir quines alternatives menys lesives podrien existir i per què s’impedeix l’accés a la jurisdicció dels conflictes col·lectius que versin només sobre la modificació de les condicions de treball, sense que es justifiqui el motiu pel qual la garantia dels serveis essencials de la comunitat exigeix l’eradicació de l’accés a la jurisdicció”, manté el TC.
Es declara “la inconstitucionalitat i, per tant, la nul·litat radical, dels apartats 1 i 2, i per connexió de l’apartat 5, de l’article 6 de la Llei 33/2018, del 6 de desembre, qualificada de mesures de conflicte col·lectiu, perquè restringeixen sense justificació lícita, ni proporcionada el dret a l’accés a la jurisdicció, previst a l’article 10.1 de la Constitució”
En la seva fonamentació també indica que “l’arbitratge forçós s’imposa en detriment de la negociació col·lectiva i anihila l’accés a la jurisdicció, tot eradicant l’autonomia de les parts, sense que s’apreciï la fonamentació legal de l’existència d’un perill real per als serveis essencials de la comunitat” i afegeix que “el laude de compliment obligatori possibilita la seva revisió jurisdiccional i semblaria que d’aquesta manera es compatibilitza la imposició d’un arbitratge que finalitza amb un laude de compliment obligatori amb el dret a la jurisdicció”.
La lectura de l’article 6.5 de la mateix llei, continua exposat el Tribunal Constitucional, “evidencia que tampoc l’accés a la jurisdicció està respectat des d’aquesta òptica. La revisió que preveu l’article 6.5 és merament processal i està desproveïda d’una veritable anàlisi de fons, atès que l’article 6 mateix, en el seu apartat cinquè conté una limitació expressa: ‘Aquest laude només es pot impugnar en cas d’infracció de les normes de procediment que estableix aquest article’.”
I vist el raonament que exposa el Constitucional, arriba a la conclusió que “la limitació del control jurisdiccional del laude de compliment obligatori, solament en relació amb les infraccions del procediment disciplinat en l’article 6, manca de les raons de proporcionalitat i d’adequació que motivin aquesta restricció, així com aquelles que puguin justificar la sostracció del fons de la negociació col·lectiva del coneixement de la jurisdicció i que el coneixement jurisdiccional es limiti a l’apreciació de possibles infraccions processals, de manera que també des d’aquesta perspectiva el dret a l’accés a la jurisdicció, previst a l’article 10.1 de la Constitució, ha estat vulnerat”.
Per tant, es declara “la inconstitucionalitat i, per tant, la nul·litat radical, dels apartats 1 i 2, i per connexió de l’apartat 5, de l’article 6 de la Llei 33/2018, del 6 de desembre, qualificada de mesures de conflicte col·lectiu, perquè restringeixen sense justificació lícita, ni proporcionada el dret a l’accés a la jurisdicció, previst a l’article 10.1 de la Constitució”.