Un dels condemnats per l’operació ‘Paradís’ torna al TC per mirar de reduir el temps a presó

L’home va romandre sota arrest domiciliari i no a la Comella fins que la condemna de cinc anys va ser ferma pel seu estat de salut però ara no accepta que cada dos dies a casa comptin només com un de sentència ja complerta

Entrada a la presó de la Comella.
Entrada a la presó de la Comella. ARXIU

A quants dies de presó equival un d’arrest domiciliari? Compten igual? O no? Aquestes són les qüestions que haurà de respondre el Tribunal Constitucional. L’òrgan judicial ha admès el recurs d’empara d’un home, condemnat per un delicte de tràfic de drogues que denuncia vulneració de drets pel fet que primer Corts i després el Superior no hagi considerat del mateix valor tots dos càstigs i, al seu entendre, ara li vulgui fer passar a la Comella més temps del que li pertocaria.

L’home va ser un dels detinguts en la coneguda operació ‘Paradís’, efectuada per la policia el maig del 2017. En ella es va desmantellar una xarxa que introduïa marihuana al país i després la distribuïa, en part entre clients menors d’edat. El març del 2019, el Tribunal de Corts el va considerar culpable del delicte de tràfic de marihuana i de cessió a menors d’edat. Va ser condemnat a cinc anys de presó i a una multa de 10.000 euros. La resolució va ser confirmada, almenys pel que fa a aquest processat, mesos després pel Superior.

Prèviament al desacord pel còmput, el cas ja havia estat al TC perquè el processat demanava complir en arrest domiciliari la condemna pel seu estat de salut

Fins a aquell moment, l’home havia estat en situació d’arrest domiciliari. Se li havia permès pel fet que presentava una patologia cardíaca que podia empitjorar si entrava a presó. Un cop condemnat, el Tribunal de Corts va decretar el seu ingrés a la Comella, decisió que va comptar, posteriorment, amb l’aval del Superior.

Entenia aquest darrer òrgan, tot i reconèixer la gravetat de l’estat de salut i que “el compliment de la pena en el centre penitenciari suposa un increment de risc de patir complicacions” que, llei a la mà, només hi havia un lloc on complir la condemna: la presó. “Els batlles i els tribunals ens troben vinculats al compliment de la llei i no podem, encara que sigui per motius humanitaris, acordar l’arrest domiciliari malgrat la seva actual situació”, indicava la resolució que no amagava el fet que els magistrats la prenien gairebé a contracor.

De fet, fins i tot es va decidir remetre “una còpia de la resolució al Consell Superior de la Justícia a fi que, si així ho considera, proposi al Govern la necessitat de promoure una reforma de la llei processal i penal que permeti l’òrgan judicial competent per executar una pena privativa de llibertat acordar, amb les mesures de control que s’estimin oportunes, la suspensió de l’execució de la pena, l’accés a la lliberta condicional o la imposició d’una pena alternativa de les persones que tinguin malalties terminals o molt greu quan el seu empresonament suposi un risc per la seva vida, sempre que el perill de que torni a delinquir sigui escàs valorant la naturalesa i circumstàncies del delicte comès”. La defensa del processat va recórrer també al Constitucional que va entendre que no hi havia vulneració de drets.

Un segon front va sorgir quan el Tribunal de Corts va decidir com computaven els dies d’arrest domiciliari complerts prèviament a la condemna -des de desembre del 2017 fins a juliol del 2019-. Els magistrats van fixar que cada dues jornades en aquesta situació computaven com a un de presó. És a dir, el que havien estat gairebé dinou mesos en realitat només suposarien nou i mig. Per tant, li quedaven per complir intern a la Comella més de quatre.

El seu advocat va recórrer al Superior aquest còmput. La seva proposta era clara: un dia d’arrest havia de comptar com un dia de presó. Per al tribunal l’equivalència proposada per Corts era la correcta. És el que està “taxativament fixat” al Codi de Procediment Penal. En canvi, des de la representació lletrada es va remarcar que en canvi, si s’havia incrementat el període màxim permès d’arrest perquè si s’havia igualat al de reclusió a la Comella.

El cas, però, ha arribat ara al TC, una altra vegada. El Constitucional ha admès el recurs d’empara i haurà de determinar si hi ha una vulneració del dret a la jurisdicció en els seus vessants del principi de legalitat penal processal, del dret a un procés degut, a obtenir una decisió fonamentada i al recurs en matèria penal. En unes setmanes, haurà d’emetre una sentència.

 

Comentaris

Trending