Del negoci es va quedar sense que li pertoquessin 90.000 euros, perjudicant les altres dues sòcies, que són les que reclamen que la dona satisfaci allò que a què va ser condemnada. De fet, sis anys després de la condemna, tot just ha tornat 4.200 euros i des de fa temps no abona ni un cèntim al·legant problemes de salut que els tribunals ja han dit que no poden valorar pas amb la documentació, més aviat pobre, que la penada ha presentat. En fi, que fartes de no cobrar, les dues sòcies de la dona -comptable del negoci i col·laboradora de les dues API- van reclamar l’execució de la pena de presó.
Però és evident que tampoc vol anar a la Comella la dona. Sabent que vivia fora del Principat, les autoritats andorranes van promoure la corresponent ordre de detenció internacional. Que la defensa de la dona va discutir. De fet, la dona va arribar a ser detinguda a Madrid, però veient la discussió jurídica se la va alliberar esperant la resolució. I tots els tribunals andorrans han anat avalant l’ordre d’arrest. Ara ho ha fet de forma contundent el Tribunal Constitucional, que d’entrada ja deixa clar que l’ordre està ben dictada.
Després la resolució recentment dictada manté que “la qüestió rau en saber si l’estat de salut de la recurrent és, a la vista dels drets reconeguts per la Constitució, compatible amb l’execució d’una ordre de detenció internacional emesa contra ella” i especifica l’Alt tribunal que “cal distingir dues etapes del procediment que deriva d’aquesta ordre de detenció, en primer lloc, l’arrest i la detenció, i, seguidament, l’extradició cap a Andorra”.
Com havien dit ja les jurisdiccions ordinàries, “la compatibilitat de l’arrest i de la detenció amb l’estat de salut de la recurrent haurà de ser valorat per les autoritats competents del lloc on es desenvoluparà aquesta etapa, és a dir, en principi Espanya. L’emissió de l’ordre de detenció no suposa que aquesta valoració no respecti la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans”. “Així mateix, correspondrà a les autoritats competents del país en què la recurrent sigui arrestada valorar, en funció de la seva salut i de les condicions de la seva detenció posterior a Andorra, la compatibilitat de la seva extradició amb el seu estat de salut.”
El Constitucional considera que “és evident que la decisió d’emetre una ordre internacional no constitueix una vulneració dels drets constitucionals de la recurrent”. A més, tal com ho destaca la sala penal del Tribunal Superior i recorda el Constitucional, “la recurrent podria deixar sense efecte l’ordre de detenció internacional compareixent voluntàriament davant el Tribunal de Corts per efectuar les al·legacions oportunes per fer valer els seus drets”. En conseqüència, “aquest recurs d’empara està mancat de contingut constitucional, i, per aquest motiu ha de ser declarat inadmissible a tràmit”.
Comentaris