En primera instància, la Batllia va rentar-se les mans. No és que donés la raó al comú, però, en qualsevol cas, no condemnant-lo va deixar d’acollir les pretensions de la companyia asseguradora que al seu dia es va fer càrrec de les despeses generades pels danys causats en l’esmentat traster del Tarter i llavors va reclamar contra la corporació canillenca. Va venir a dir la Batllia que com que era la demandant qui havia de provar la culpa i no quedava clar res, doncs que no hi havia lloc a condemna. Però ara el TS ha canviat la interpretació recordant que per un conjunt d’indicis també es pot condemnar. I ve a dir que entre els indicis i el sentit comú, les filtracions que van fer malbé el traster procedien de la xarxa d’aigua comunal.
“Existeix una evident coincidència temporal entre la producció de les filtracions i la reparació que va realitzar el comú quinze dies després a l’aixeta de l’escomesa del mateix edifici, que admet el mateix informe de la demandada el qual no ofereix cap explicació sobre aquesta coincidència de temps i lloc, sinó que es limita a negar qualsevol relació entre ambdues incidències”
Les filtracions es van produir a la part superior de la paret de l’aparcament, “cosa que és compatible amb la procedència exterior de l’aigua”, diu la sentència recentment dictada. Al mateix temps, “aquest fet desvirtua les afirmacions de l’informe tècnic del comú, segons el qual la inundació podria provenir d’una instal·lació hidràulica ubicada al mateix aparcament”. En efecte, com es desprèn de la documentació que figura en l’expedient administratiu, “aquesta instal·lació estava ubicada en un pou, de manera que, en haver-se acumulat uns 20 centímetres d’aigua no s’hauria pogut veure afectada la part superior de la paret, si les filtracions haguessin tingut l’origen que planteja l’informe del tècnic del comú”.
La sala judicial també té en compte que “existeix una evident coincidència temporal entre la producció de les filtracions i la reparació que va realitzar el comú quinze dies després a l’aixeta de l’escomesa del mateix edifici, que admet el mateix informe de la demandada el qual no ofereix cap explicació sobre aquesta coincidència de temps i lloc, sinó que es limita a negar qualsevol relació entre ambdues incidències”. De fet, com posa de relleu l’informe del demandant, “quan es va produir la reparació de la xarxa d’abastament d’aigua, van cessar les filtracions”.
La versió de la part demandant es veu reforçada per un informe elaborat per un tercer tècnic, en aquest cas contractat per la comunitat de propietaris. Aquest informe també reflecteix mitjançant fotografies el punt d’entrada de la filtració, a la part superior de la paret de l’aparcament. En darrer terme, “l’informe del tècnic comunal es limita a afirmar que no es tractava d’aigua clorada, sense indicar el mètode a través del qual va arribar a aquesta conclusió, de manera que la mateixa no resulta ser concloent”.
Per tot plegat, el Tribunal Superior acaba afirmant que “aquest conjunt de circumstàncies constitueixen indicis suficients que permeten concloure, a través de l’aplicació de màximes d’experiència, que l’origen de la inundació produïda en l’aparcament assegurat per l’agent no va ser altre que les filtracions d’aigua de la xarxa comunal, i que les mateixes no van cessar fins que el comú va fer, pocs dies després, les reparacions necessàries davant la mateixa façana de l’immoble afectat”. I com que la quantitat que es reclamava ningú la va qüestionar, doncs s’imposa al comú canillenc l’obligació d’haver d’abonar els 22.291 euros esmentats.
Comentaris