Banc d’Espanya i Sepblac van validar el model de prevenció de BPA

L’ex-CEO de l’entitat bancària andorrana assegura en el judici de la causa general que els supervisors espanyols van homologar l’operativa de control en atorgar la llicència per a Banco Madrid i detalla al tribunal aspectes relacionats amb el tracte als clients

Una imatge del Banc d'Espanya.
Una imatge del Banc d'Espanya. arxiu

L’ex-conseller delegat (CEO) de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel ha assegurat que els supervisors espanyols, i ha citat Banc d’Espanya i el Servei de prevenció del blanqueig (Sepblac) van analitzar les normatives internes en matèria de control que tenia l’entitat andorrana respecte dels estàndards usats a l’Estat espanyol i les diferències que hi va detectar «no van ser considerades un impediment per atorgar (a BPA) la llicència de Banco Madrid».

Aquesta explicació i moltes d’altres les ha donat Miquel en el marc de la quinzena sessió del judici per la causa general del ‘cas BPA’. El bancari ha tractat moltes qüestions relacionades a la tasca del departament de compliment normatiu i amb el tracte amb els clients i la gestió de l’operativa d’aquests. Ha exposat, per exemple, la dificultat que hi havia, perquè la normativa no era gens clara en tot Europa, per identificar la domiciliació dels clients quan ordenaven o rebien transferències. Com ja va fer en la sessió d’aquest dilluns, l’ex-CEO ha tornat a deixar clar que BPA es movia, almenys fins al 2010, en un entorn de secret bancari que feia que els clients «pressionessin» perquè se’ls garantís l’esmentat «secret o confidencialitat».

«Estàvem al 2010 i no només complíem sinó que la normativa (interna) havia evolucionat fins a estar a un nivell d’homologació amb un estàndard o un objectiu elevat», ha afirmat Miquel

Però l’inici de la nova intervenció de Miquel ha estat marcat pel fet que ha donat a entendre que els supervisors espanyols van validar el model de prevenció de blanqueig de l’entitat en el marc de l’adquisició de Banco Madrid. «Estàvem al 2010 i no només complíem sinó que la normativa (interna) havia evolucionat fins a estar a un nivell d’homologació amb un estàndard o un objectiu elevat». El bancari ha continuat desgranant durant la jornada tot de qüestions relacionades amb els controls que duia a terme BPA a diferents nivells i l’evolució dels marcs legals als quals estava subjecte el banc i que van fer que anessin avançant algunes pràctiques.

En aquest sentit, Miquel va recordar que si li haguessin demanat al 2011 si era possible d’acceptar efectiu dels clients hauria dit que no i, en canvi, al 2013 ja estaven prohibides qualssevol transacció amb efectiu per a nous clients i per a molts d’altres. També ha recordat, per exemple, que no es podia impedir per norma a una persona públicament exposada obrir compte. Però que calia reforçar la diligència com establien els cànons interns. Certament, en alguns casos, amb un treball de seguiment o anàlisi que BPA sempre hauria fet, es podien descartar o refusar eventuals clients. Que cada cop s’ha facilitat als reguladors informació més detallada o que els enfocaments canviants en respecte als controls de clients, per exemple via KYC, va comportar que cada vegada es fes una millor parametrització dels clients.

Llistats en paper

Miquel ha tornat a parlar de la llista de clients i les operatives remarcables. I ha destacat, per exemple, que fins al 2011 «Crèdit Andorrà tenia el llistat dels numerats en paper» i sense voler entrar en retrets, ha assegurat el bancari, ha donat a entendre que el seguiment havia i control de clients havia de ser més complexe i menys fiable quant a supervisar «el risc operacional». «No és el mateix un entorn tecnològic aïllat o si has de fer un encreuament de dades i ho tens en paper. És un tema de més feina».

Durant la sessió, i entre altres coses, Miquel ha explicat que hi va haver temps que hi va haver problemes entre els Estats Units i els corresponsals entre altres coses per la manca d’acords de cooperació entre aquell país i Andorra sobre el repartiment de diners comissats. I que això va fer que es bloquegessin comptes que l’entitat tenia en diversos corresponsals. Quan la norma legal interestatal va estar en vigor, es van reduir les dificultats. I és que no és que es bloquegessin clients. És que es bloquejava comptes del banc.

Per cert, que el fiscal ha demanat al bancari com es feia per explicar a un client que no podia operar amb el seu compte ja fos per un bloqueig judicial i de la UIFAnd. La resposta de l’ex-CEO de BPA ha resposta que «amb imaginació i mà esquerra» però mai dient que estava bloquejat. Per cert, que el representant del ministeri públic ha repassat que el banc havia fet tres declaracions de sospita el 2011, tres més el 2012, cinc el 2013 i cinc més el 2014. Joan Pau Miquel no recordava les xifres exactes però sí que ha dit que les sospites que BPA posava en coneixement de les autoritats eren proporcionals al volum que el banc representava en la plaça financera i també en relació amb les declaracions de sospita interposades per les altres entitats. En qualsevol cas, el bancari ha remarcat en tot moment que els controls eren permanent i evolutius en el temps, i sempre tenint un respecte màxim a la normativa legal vigent en cada moment.

Comentaris

Trending