Vela, en declaracions a l’Agència de Notícies Andorrana (ANA), recorda que la llei de patrimoni incloïa “un annex amb una sèrie de béns i monuments que s’havien de protegir”. D’igual forma, també es disposava que Govern tindria dos anys per a poder desenvolupar els entorns de protecció de cada un d’aquests béns. En aquell moment, “teníem temps, vint anys després ja no és el mateix”, perquè el creixement urbanístic ha arribat fins als peus d’aquests monuments. I la dificultat no és només “haver-se de posar d’acord amb propietaris que estan afectats”, sinó també per a “convèncer-los d’una sèrie de millores que s’haurien de fer als seus edificis” per a adaptar-los de cara al monument.
A banda d’aquesta llei, Vela identifica també una altra data clau per a la protecció del patrimoni del país: 2014. Aquest any es van eliminar els entorns cautelars de cent metres (radis de protecció que no eren definitius, sinó que tan sols representaven un lloc de prevenció per a poder treballar), per a reduir-los fins als vint metres “amb la consegüent dificultat” que això comporta per a protegir les edificacions. A França, per exemple, aquests entorns de protecció són de 500 metres.
D’igual manera, aquesta modificació de la llei també contemplava que la gestió de la zona 2 de l’entorn de protecció (és a dir, la d’acompanyament) passés a ser competència dels comuns. Segons Vela, allò “va ser un gran error”. “La prova ha estat que des de l’aprovació del 2014 d’aquesta llei, una llei promoguda per tres comuns d’Andorra, només es van aprovar quatre béns”, ha relatat. Una modificació que, per cert, “el Consell d’Estudis del Patrimoni ja ho va denunciar” en el seu moment.
Vela també destaca que la llei de 2003 “tampoc era perfecta”, ja que “el servei de patrimoni no es va acompanyar d’una major quantitat de tècnics per tirar endavant aquests processos”, que “són difícils i llargs”. Per tant, “haurien hagut de tenir més recursos humans com tècnics”, ha explicat. “Potser van ser molt optimistes a l’hora d’aprovar la llei i dir que es donaven dos anys per tirar endavant els entorns”, ha conclòs.
Els últims monuments que gaudiran d’aquest entorn de protecció (encara no és oficial perquè es troben en termini de presentació d’al·legacions) són les esglésies de Sant Miquel d’Engolasters i Sant Joan de Caselles. Ambdós béns immobles formaran part de la candidatura sobre l’origen del Coprincipat que es presentarà a la UNESCO el mes de gener vinent. Amb anterioritat s’havien fet oficials els de la Casa de la Vall i l’església de Sant Esteve.
Comentaris (1)