El Constitucional ha desestimat el recurs d’empara interposat per Execo i Cori, les dues societats dels Cachafeiro que participen del negoci, i que denunciava que hi havia hagut una vulneració del dret a la jurisdicció, en el seu vessant a que és d’aplicació en cada moment la legislació vigent al seu temps. Els Cachafeiro denunciaven que un contracte inicialment firmat el 1982, amb modificacions posteriors fins al 1987, no es podia acabar substanciant jurídicament en cas de conflicte, com és l’actual situació, per una legislació -la d’arrendament de finques urbanes- que no va ser aprovada fins al 1999.
Però en un dels passatges de la sentència notificada a primera hora d’aquesta tarda per l’Alt tribunal, i de la qual ha estat ponent el magistrat català Josep Delfí Guàrdia Canela, es deixa clar que “els tribunals d’instància van considerar raonablement que quan es produeix el venciment del termini contractual” -que es va escaure el 2015- “era d’aplicació la Llei del 30 de juny del 1999 -que no va excloure del seu àmbit els arrendaments de finca urbana com el concertat entre les parts; i que, conseqüentment, procedia utilitzar les normes del procediment civil establert per la mateixa llei que en cap cas pot reputar-se inconstitucional”.
El TC manté que "les dues sentències d’instància efectuen, en l’àmbit de les seves competències, un raonament que segueix les normes de la lògica formal i de la lògica jurídica. No són d’advertir errors que puguin comportar indefensió"
El TC, que en cap moment de la resolució parla que es fa una aplicació retroactiva d’una llei, perquè si ho fes es podria considerar que s’ha comès una inconstitucionalitat, manté que “el procediment emprat no era en absolut inadequat ni inidoni i no és possible considerar que la seva tramitació infringeixi el dret al procediment degut”. I remarca que aquest procediment degut “no vol dir que sigui inadequat (qüestió de simple legalitat); sinó que el procediment és degut quan respecta totes i cada una de les exigències constitucionals integrades en el dreta de la jurisdicció”.
En definitiva, i en el marc d’un raonament jurídic tècnic però sense immiscir-se en allò que plantejava en el fons les societats dels Cachafeiro en el seu plet amb els Mallol, propietaris del terreny on al seu dia es va bastir el Punt de Trobada, “les dues sentències d’instància efectuen, en l’àmbit de les seves competències, un raonament que segueix les normes de la lògica formal i de la lògica jurídica. No són d’advertir errors que puguin comportar indefensió. I, les conclusions a les quals arriben, no poden ser titllades de contradictòries, d’extravagants, d’absurdes, ni arbitràries; ans el contrari, són ajustades a les regles del raonament lògic, formal i jurídic”.
I és per tot plegat pel que es desestimen les pretensions dels Cachafeiro, que han rebut la decisió com una forta patacada. Ara, juntament amb els seus equips jurídics, hauran d’analitzar els següents passos a seguir. A nivell intern, però, la situació ja ha arribat al final i, per tant, ara toca que es reactivi el procés d’execució del desnonament. Al seu dia el batlle executor va donar un termini perquè les societats explotadores del centre comercial presentessin un pla de desmantellament de l’establiment. Un desmantellament que s’hauria de realitzar en un termini raonable. Ni tres setmanes, ni tres anys.
Els Cachafeiro hi posaven un mínim d’entre sis i vuit mesos i ho allargaven fins a un any i mig. En tot cas, el pla, que ja estava mig redactat al seu dia i que l’admissió a tràmit del recurs d’empara pel TC, primer, i la suspensió dels terminis processals arran de la crisi de la Covid-19, després, van aturar, s’haurà de treure del calaix, acabar-lo de polir i presentar-lo a la Batllia alhora que s’analitza la conveniència d’acudir als òrgans europeus, al Tribunal d’Estrasburg. Però, en aquest cas, i a diferència del que havia passat ara amb el TC, acudir a la Cort Europea dels Drets de l’Home no suspèn el fons del fons, i que no és un altre que els Cachafeiro han de deixar el Punt de Trobada.
Comentaris