La defensa de l’home mantenia que més enllà de l’errònia valoració de la prova o la debilitat de les manifestacions d’algunes de les suposades víctimes, s’hauria vulnerat el dret a un procés degut i la presumpció d’innocència del quiropràctic, francès de 58 anys actualment i que al seu dia exercia conjuntament amb la seva parella. Tant la defensa, com la sala penal com finalment el Constitucional detallen cas per cas -hi ha tres clientes denunciants- i l’Alt tribunal refusa de bat a bat les pretensions del quiropràctic, que va ser condemnat a quatre anys per cadascuna de les violacions més 15 mesos per l’agressió sexual. També se l’expulsa per 20 anys i se li imposa haver d’abonar, en conjunt, 34.000 euros en indemnitzacions a les víctimes.
El Constitucional manté que “els diferents motius esgrimits pel recurrent contra la sentència de la sala penal han de ser refusats, atès que no s’ha produït cap infracció del cànon constitucional de motivació, del dret a la defensa, ni de la presumpció d’innocència a causa del pronunciament de les resolucions judicials del Tribunal de Corts i de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia”. En general, l’Alt tribunal no percep incoherències en les versions donades per les dones. I considera, doncs, que les decisions judicials en cap moment són ni il·lògiques ni arbitràries.
També destaca el Constitucional que, com s’ha dit, individualitza breument els casos, que “les reaccions de les víctimes poden ser molt diverses, no obstant això, aquest fet no resta credibilitat de cap manera a la seva declaració”. Per contra, posa de relleu algunes contradiccions del quiromassatgista que ja es van fer visibles durant la vista. No obstant això, és clar, el Constitucional no jutja els fets. Només fa el contrast amb el cànon de constitucionalitat.
LA ‘PROVA DEL TALC’
En un dels casos, i a mode d’exemple de la claredat dels elements que suposadament els investigadors i, després, l’autoritat judicial tenia sobre la taula, la sentència ara dictada exposa que “la sala penal manifesta respecte de les proves objectives que la introducció d’un dit a la vagina o a l’anus no ha de produir necessàriament lesions. Així mateix, de les manifestacions de la ginecòloga es descarta la presència accidental de pols de talc. I el resultat negatiu de la prova d’ADN només prova que aquest no s’ha trobat, però no que no hagi existit contacte”.
Finalment, diu la resolució de l’Alt tribunal, “quant a la valoració psicològica, la sala entén que el trastorn per estrès posttraumàtic és compatible amb els indicadors de situacions anteriors. Aquesta valoració de la declaració de la víctima, conjuntament amb el resultat de la prova d’ADN, amb la presència de pols de talc en la vagina de la víctima i amb les conclusions derivades de la valoració psicològica, ha estat efectuada conforme a la lògica i a la raó, sense que es pugui titllar d’arbitrària, ni d’inversemblant”.
Comentaris