L’octubre del 2019, l’administrador especial d’Assegurances Generals va sol·licitar la declaració de cessació de pagaments i l’obertura d’un procediment de fallida. La petició va ser acceptada per la Batllia. Llavors, els propietaris de la societat van presentar un recurs que, ara, ha analitzat el Superior, que centra el seu aute en “determinar si la situació econòmica” de l’empresa “justificava” la mesura.
En la resolució, els magistrats recorden que les inspeccions realitzades a Assegurances Generals van detectar “deficiències rellevants en el funcionament del govern corporatiu de la societat així com problemes de liquiditat” i que l’informe posterior de l’administrador especial també va destacar “incidències de caràcter tècnic, administratiu comptable i financer”. A més, un informe posterior “posava de relleu que la companyia no podia fer front als seus compromisos de pagament atesa la manca de liquiditat que presentava”. Calia, doncs, “un pla d’acció urgent” per “salvaguardar la situació patrimonial i preservar els interessos dels assegurats”.
Un dels arguments dels antics propietaris era que, a l’hora de decidir sobre el procés de fallida, la Batllia no va convocar a tots els membres del consell d’administració ni a tots els socis, fet que els hauria provocat una situació d’indefensió. En la resolució, es recorda que es va convocar tant a la presidenta com al vicepresident i al director general, a qui els corresponia “el mandat de representació” dels restants membres de l’òrgan de direcció. Per tant, s’entén que “s’ha respectat escrupolosament el dret d’audiència”.
Posteriorment, els magistrats analitzen quina era la situació econòmica de l’entitat. Per un costat, indica que el passiu exigible de la societat ascendia, segons l’administrador especial, a 7,5 milions d’euros. Una valoració que el Superior avala: “Quantitativament la major part de la posició deutora indicada prové de peticions de rescats demanats per clients de la branca ‘no vida’ de l’asseguradora, i si bé l’exercici d’aquesta facultat porta per regla general associat un termini de preavís de forma que l’obligació de reembossament no es materialitza a la pràctica fins que aquest s’exhaureix, això no obsta que un cop l’ordre executada pel client, la certesa i realitat de l’esdeveniment futur resultava inqüestionable i el valor del producte corresponent havia de ser computat en la partida del passiu exigible de l’empresa, i ser ponderada pel Tribunal de Batlles per a determinar si aquesta es troba en la situació de cessació de pagaments a què ens hem pogut referir”. L’aute sí que admet que d’aquesta quantitat se li ha de restar una partida relativa a sinistres previstos de 850.000 euros.
Per tant, el Superior estima que el passiu exigible de la societat ascendia a 6,6 milions d’euros. En canvi, a l’hora d’analitzar els actius tot just ascendirien a un import de 3,266 milions “en el millor dels casos”. Es tracta, a l’entendre dels magistrats, d’una “realitat econòmica que no pot considerar-se una dificultat derivada d’una problemàtica de tresoreria transitòria”. Al contrari, hi havia “problemes estructurals” sense que els esforços dels seus administradors per trobar finançament haguessin funcionat. De fet, s’afirma que no es pot entendre que la societat es trobés “en disposició d’obtenir finançament a curt termini per atendre els pagaments”.
Davant tots aquests arguments, el tribunal és taxatiu. “En definitiva, l’estat de cessació de pagaments de la societat quan intervenia la petició de l’administrador judicial resultava inqüestionable”. Per tant, es considera que cal desestimar el recurs d’apel·lació presentat pels antics propietaris de l’asseguradora.
A banda, també es valida que s’optés per la fallida i no pas per un concurs de creditors, que hagués donat opcions de supervivència a l’empresa. “Si a aquesta situació econòmica clarament deficitària hi afegim que a partir del moment en que la companyia asseguradora resultava intervinguda experimentava una crisi reputacional que es traduïa amb peticions immediates de rescat per part dels clients per a recuperar la inversió que havien realitzat (branca no vida), les seves perspectives de futur a mig termini es trobaven clarament compromeses”, justifica la resolució. Així, “les expectatives per a redreçar-se proposant un concordat seriós s’han de considerar nul·les i la sola solució raonable apareixia ser la fallida de la societat per a procedir a la seva posterior liquidació tal i com es va declarar”.
Comentaris