Arxivat l’intent dels Pujol de silenciar l’‘Altaveu’

El Tribunal de Corts arxiva de manera definitiva tres anys després de ser presentada una querella presentada pel fill petit de l’expresident català arran d’una informació publicada per aquest digital

Oleguer Pujol en una compareixença al Parlament de Catalunya.
Oleguer Pujol en una compareixença al Parlament de Catalunya. ARXIU

Tres anys després, una querella presentada per Oleguer Pujol Ferrusola, el fill petit de l’expresident català, contra l’‘Altaveu’ per una informació publicada sobre una investigació a què estava sotmès per la Justícia andorrana ha acabat arxivant-se. Del tot. En ple apogeu del ‘cas BPA’ i amb els Pujol situant-se, per bé o per mal, en l’epicentre d’una trama que hauria ajudat decisivament a fer caure el banc andorrà, els representants legals de Pujol Ferrusola van mirar de posar la por al cos a aquest digital.

Tot partia d’una informació precisa, objectiva i amb tota mena de detall d’una investigació judicial oberta a Oleguer Pujol. La informació, publicada l’agost del 2017, quan l'Altaveu encara tenia el format de blog, reproduïa elements d’un document judicialitzant inicialment sorgit de la UIFand que revelava uns moviments bancaris del fill petit de l’exmandatari català. Amb dades de tota mena que han aparegut durant anys dels Pujol a tots els mitjans de comunicació, com a mínim, de l’Estat veí del sud, el 18 d’octubre del 2017 els assessors jurídics dels Pujol a Andorra, encapçalats per l’advocat Jean-Michel Rascagneres, van presentar una querella que tenia com a fet motivant aquella informació.

La informació, publicada l’agost del 2017, reproduïa elements d’un document judicialitzant inicialment sorgit de la UIFand que revelava uns moviments bancaris del fill petit de l’exmandatari català

Quatre dies més tard, sense cap mena de dilació, la querella va ser admesa a tràmit. Es perseguien tres delictes majors: revelació de secret per part de funcionari; violació de secret professional; i revelació de secrets. Curiosament, l’Altaveu es va assabentar de la querella abans que la Batllia la comuniqués oficialment i, a més, ho va saber a través de fonts establertes a Barcelona. Quan el responsable legal del blog va ser convocat a prestar declaració es va explicar aquesta situació, posant de manifest que potser calia buscar l’origen de les filtracions en l’altra part. No només això, també es van posar en coneixement de la Batllia altres informacions relatives als Pujol i Andorra.

Res d’això no va ser escoltat pels organismes judicials, que sí que van admetre que sobre la informació publicada no hi havia cap retret a fer. Però que hi havia una documentació que no s’hauria hagut de filtrar. Fins i tot es va arribar a investigar un despatx d’advocats per si des d’allí s’hagués pogut facilitar el dossier judicial. La representació lletrada dels Pujol ha insistit en diferents ocasions que calia que la Batllia seguís ‘acusant’ l’Altaveu. De fet, fins i tot quan el batlle instructor de la causa va dir per segon cop que no hi havia elements per perseguir ningú, els Pujol van recórrer en contra d’aquella decisió.

El batlle finalment, a principi d’aquest 2020, va decidir processar el blogaire de l’Altaveu, com a responsable de la publicació, per un mínim delicte menor de revelació de secrets. Un premi molt minso davant la insistència dels Pujol. El dossier es va traslladar al Tribunal de Corts per tal que posés en marxa el judici pertinent si esqueia. Seguint el procediment penal, la sala presidida per Josep Maria Pijuan va demanar a les parts que diguessin el que tenien per convenient. L’Altaveu, sota la direcció lletrada d'Alfons Clavera, sempre ha mantingut que no hi havia cap mena de delicte.

Es perseguien tres delictes majors: revelació de secret per part de funcionari; violació de secret professional; i revelació de secrets; i els Pujol van insistir diverses vegades perquè es perseguís aquest digital

Que la informació era verídica i clarament documentada. Que havia publicat una informació a la qual havia tingut degudament accés, que el contingut de la informació era d’interès públic i que també l’investigat era públic en tan què és notori que hi ha milers d’informacions i dades segurament molt més sensibles sobre ell i la seva família fent una senzilla recerca a Internet. Després de tres anys, els Pujol van desistir, ja no van insistir més. I la fiscalia només va tenir el camí de demanar l’arxiu definitiu de la causa.

I és que a més a més de recordar el ministeri públic que no hi havia elements suficients per poder dir que l’Altaveu hagués revelat res que no pogués, també va afirmar que malgrat que un procediment judicial no és estricament públic, també era evident que en relació a la causa no s’havia decretat cap secret de sumari i, per tant, totes les parts intervinents en les actuacions hauria pogut accedir-hi i, conseqüentment, fer-la arribar on s’escaigués fins a facilitar-ne, eventualment, la seva difusió.

Sense acusació possible, el Tribunal de Corts ha hagut de decretar recentment, com mantenia l’Altaveu des de l’inici, l’arxiu de la causa. I posar punt i final d’aquesta manera a l’intent, un més, de silenciar aquest digital.

Etiquetes

Comentaris (7)

Trending