Així, el febrer del 2021, l’òrgan disciplinari dels saigs va considerar que un dels executors havia incorregut en fins a cinc infraccions. Tres, de caràcter greu. En concret, negar-se a prestar serveis sense causa justificada. Dues, lleus, vinculades a haver vulnerat les normes deontològiques de la professió. Per les tres primeres, li va imposar una sanció de 2.000 euros cadascuna i, per les segones, dues de 400. En total, doncs, 6.800 euros.
El saig afectat va presentar recurs contra aquestes multes. I la Batllia li va donar la raó. Bàsicament pel fet que s’entenia que les infraccions havien prescrit. Des del Govern, es va presentar recurs al Superior. Ara, s’ha conegut la sentència de segona instància.
El Tribunal recorda que, segons la Llei del saig, les infraccions greus prescriuen al cap de dos anys i les lleus, sis mesos després. I que “aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant o des de la data en què se n’hagi hagut de tenir coneixement”. Per als magistrats, aquest segon element “s’ha d’interpretar en el sentit de que el termini de prescripció comença a comptar quan la infracció pugui se constatada per algun mitjà perquè la mateixa arriba a tenir transcendència externa”.
Per al Superior, “quan els fets constitutius de la infracció són coneguts pels afectats, no es pot demorar l’inici del termini de prescripció a la data en què algun d’ells formula una queixa, sinó que cal situar-lo en el moment en què aquells fets van tenir lloc o van poder ser coneguts pels interessats”. Si no es fa així, es remarca, “la presentació de la queixa quedaria a l’arbitri del denunciant o denunciants, amb vulneració del principi de seguretat jurídica, i suposaria deixar indefinidament obert el període de prescripció, tal com ha succeït en aquest cas, en què la denúncia va ser presentada més d’un any després dels fets”.
Així, es recorda que la primera infracció greu data del desembre de 2017 i va ser constatada per l’afectat el febrer del 2018. I, en canvi, la comunicació de l’expedient sancionador no va arribar fins al novembre del 2020. Per tant, per sobre dels dos anys. Una situació similar es donava amb les lleus, amb més de sis mesos de temps transcorregut.
Per això, el Superior referma la decisió anterior de la Batllia. En tots els casos, calia anul·lar les multes perquè els fets havien prescrit. I així ho remarca la sentència ara coneguda, que entén que tampoc és d’aplicació la suspensió de terminis acordada legalment arran de l’esclat de la pandèmia. En tots els casos, el temps ja s’havia complert.
Comentaris (6)