El conveni de les Nacions Unides contra la corrupció data del 2003. També és conegut com el conveni de Mèrida i ´s un dels acords internacionals més àmpliament ratificats del món. Actualment, són 192 Estats els que formen part del document. Entre els que encara no hi estan hi ha Mònaco, Eritrea o Corea del Nord. Des del ministeri d’Afers Exteriors, a través del treball jurídic elaborat i tramitat conjuntament al Consell General, s recorda que “sempre ha existit la voluntat d’adherir-se, però els successius informes que s’han fet al respecte fins ara preveien obstacles legislatius importants per poder-ho fer”.
Ara, però, es considera que s’han fet avenços normatius i legislatius que fan possible apostar per incorporar-se al conveni. Això sí, amb feina encara pendent. L’informe del ministeri de Justícia i Interior, que també acompanya l’acord per a la seva tramitació parlamentària, en desgrana els principals canvis que caldrà abordar. Entre aquests, el que emana de l’article 6 de l’acord, que marca que “cada Estat ha de garantir l’existència d’un òrgan encarregat de la prevenció de la corrupció”.
A Andorra, per ara, això no existeix. El més similar és la Unitat de Prevenció i Lluita contra la Corrupció, creada l’any 2008, però queda lluny de complir les exigències requerides. Per exemple, “no estaria habilitada per rebre i investigar denúncies” ni “sol·licituds d’assistència judicial recíproca”. A banda, el fet que estigui integrada a Govern podria posar en dubte una característica també necessària: la independència. A la vegada, “no disposa de mitjans econòmics ni humans per fer front a les obligacions del conveni”. Per això, s’entén que “seria necessari dur a terme una modificació legislativa per tal de crear un òrgan independent encarregat de la prevenció i la lluita contra la corrupció, juntament amb la corresponent dotació pressupostària” o bé “ampliar les funcions de la unitat existent i dotar-la dels mitjans necessaris”.
Un altre canvi clau del conveni fa referència a l’article 51, que consagra un dels “principis fonamentals” de l’acord: la recuperació d’actius productes d’aquests delictes. El document, de fet, va marcar una modificació radical del paradigma existent fins al 2008 en aquesta matèria amb relació als béns que es puguin comissar en aquesta mena d’investigacions. I, en el cas d’Andorra, això serà significatiu.
I és que el conveni marca l’obligació dels Estats de restituir els béns que altres països hagin perdut per culpa d’aquests crims. Fins ara, en canvi, tret d’acords bilaterals, el que intervenia Andorra s’ho quedava el Principat. Ara això s’haurà de modificar. L’acord “estableix que en cas de sol·licitar-ho el comís s’efectuarà en benefici d’un altre Estat part” i això també afecta delictes de blanqueig de diners.
Així doncs, s’indica en l’informe, “caldria efectuar una modificació legislativa per tal d’adaptar la normativa andorrana a les disposicions del conveni”. De fet, en això treballa el Govern, ja que la futura modificació del Codi Penal inclourà la possibilitat que “es pugui decidir que un màxim del 50% del valor dels fons efectivament recuperats a Andorra sigui transferit a l’Estat sol·licitant”. L’informe, però, alerta que si l’adhesió es formalitza abans de disposar de la normativa adequada “les autoritats judicials es podrien trobar sense la base normativa adient per donar tràmit a demandes de recuperació d’actius per part d’un Estat tercer”.
L’acord internacional també obria la porta a l’extradició de nacionals que siguin reclamats per altres països per delictes de corrupció. Ara bé, dona una alternativa si no es vol acceptar l’entrega d’aquesta persona. “”Estarà obligat (...) a sotmetre el cas sense demora injustificada a les autoritats competents a l’efecte d’enjudiciament”, s’avisa en l’informe.
Altres requisits que, s’entén des del ministeri, caldrà complir un cop entri en vigor a Andorra el conveni fan referència al fet de tipificar nous delictes, com ara la corrupció privada, o endurir el càstig d’altres ja previstos, com ara l’obstrucció a la Justícia. Això, de fet, ja es preveu amb la modificació del Codi Penal que s’està ultimant a Govern. També es considera necessari crear una llei específica que per protegir els testimonis i els denunciats en aquests tipus de casos. A la vegada, es posa en relleu que la policia no disposa d’un departament d’assumptes interns que investigui la corrupció dins del cos.
Comentaris (2)