De fet, com ja va avançar l’Altaveu, un client de BPA i un executiu de l’entitat a Mèxic han ‘denunciat’ el temps que han tingut els comptes embargats, o que els tenen, encara. Consideren que hi ha una dilació indeguda que no ha estat suficientment reconeguda ni pels tribunals ordinaris interns ni tampoc pel Tribunal Constitucional. I busquen el reconeixement internacional del mal funcionament de la Justícia del Principat. De moment, Estrasburg ja ha admès estudiar el cas i ja ha fet un seguit de preguntes a les parts per ajudar-los a aclarir la resolució del cas.
Que Mingorance s’ha apartat d’aquests casos s’ha sabut recentment després que els advocats dels demandants demanessin de recusar la jutge nacional i que s’abstingués de conèixer dels afers vist que essent instructora penal del ‘cas BPA’ té moltes connexions en l’afer. Però el tribunal ja ha respost ràpidament “la sol·licitud és irrellevant” perquè la jutgessa “es va recusar de l’examen de la sol·licitud esmentada (article 28, paràgrafs 2 i 3 del Reglament del Tribunal)” i per tant “d’acord amb una instrucció general del tribunal, no se li sotmetrà per a la seva consideració”.
Per als demandants, que no intervingui Mingorance, considerant que podria estar contaminada, és una garantia. En global, però, i per a l’Estat, que el jutge nacional no pugui participar en la resolució de la demanda pot deixar-lo una mica coix. El jutge no jutja en els casos del seu país. Però juga un paper molt important: assessorar sobre la normativa local a la resta de jutges, que no coneixen al detall l’ordenament jurídic de cada país.
Comentaris (1)