Aquest és el primer filtre que cal passar, és a dir, que el tribunal accepti el cas i sol·liciti a l’Estat implicat que hi digui la seva. Molts casos ja ‘cauen’ abans. Sí, es dona compte de la recepció de la demanda però ja està. I davant l’alt volum de feina que arriba a Estrasburg, la cort només analitza aquelles qüestions que es consideren novedoses o que realment es creu que poden haver vulnerat de forma notòria els drets fonamentals de les persones. I el fet que en aquest cas un client i un prescriptor de l’entitat bancària no puguin disposar dels seus béns o no ho hagin pogut fer durant temps es considera prou notori.
Els dos casos són molt similars. I també és pràcticament idèntica la petició que el tribunal fa a l’Estat andorrà. Cert que en una ocasió es tracta d’un client i, en l’altra, d’un treballador o prescriptor de BPA. Però la qüestió és que en els dos casos, fins i tot havent demostrat la licitud dels fons o havent-se arxivat eventuals causes penals obertes, s’han mantingut bloquejats els béns, els diners. En un cas encara ho estarien i, en un altre, haurien estat embargats durant molt temps.
En tots dos casos, els demandants ara davant el Tribunal d’Estrasburg han estat recurrents en empara davant el Constitucional. I parcialment almenys, l’Alt tribunal andorrà els ha donat la raó. Però mai no hauria acabat de dictaminar la dilació indeguda que els afectats consideren que s’ha donat. Oimés quan mantenen haver demostrat clarament que els seus béns són totalment lícits i, de fet, no ha recaigut mai cap condemna penal al tomb del ‘cas BPA’.
LES PREGUNTES
Vist que de moment Estrasburg accepta estudiar el cas, el tribunal europeu fa un seguit de preguntes a les parts per anar avançant. Per exemple s’interessa per si la durada del procediment en aquest cas era compatible amb l’exigència d’una sentència dins d’un ‘termini raonable’, en el sentit que dicta el conveni dels drets humans. També si hi ha hagut una vulneració del dret del demandant al gaudi pacífic dels seus béns, en el sentit de l'article 1 del Protocol núm. 1, com a conseqüència de la confiscació dels seus actius bancaris ordenada en el context del procediment penal.
Si hi hagués hagut la vulneració anteriorment citada, Estrasburg pretén saber si aquesta interferència va sorgir de l’aplicació d’una llei considerada necessària per regular l’ús de la propietat d'acord amb l’interès general i si en particular aquesta interferència va imposar una càrrega excessiva al demandant. Es demana també als afectats si han estat indemnitzats d’alguna manera per les vulneracions reconegudes pel Tribunal Constitucional.
Finalment, es convida les parts a proporcionar una còpia dels documents processals pertinents, inclosa la decisió d’obrir diligències preliminars, les decisions i qualsevol recurs contra l’embargament cautelar dels béns del sol·licitant, qualsevol document pel qual el sol·licitant hagi estat formalment implicat, i a especificar quins desenvolupaments del procediment han hagut després de la presentació de la sol·licitud.
Comentaris (6)