Sense cap mena de dubte, el dret privat positiu és d’allò més important. Clau en les relacions particulars de tota mena. Però per aconseguir omplir el vestíbul del Consell de patums andorranes -algunes de les quals s’han hagut de quedar dempeus-, per atraure mig Govern, mig arc parlamentari, batlles i magistrats i la flor i nata socioeconòmica del país encara és més clau l’empatia i reclam que té el notari de les Valls per antonomàsia. Almenys, del segle XXI i de la recta final del XX. Bartumeu segurament arrasaria en unes eleccions sense que la gent tingués necessitat de veure el programa. Però, ep, d’això no n’ha parlat el jurista. I quan se li ha demanat just abans de la conferència de presentació del llibre -carall de periodistes, quines coses de demanar!-, Bartumeu ha somrigut maliciosament abans de pronunciar: “Adéu-siau.”
FACTORS IMPORTANTS
“El primer és explicar el procés de codificació del dret a Andorra, que com sabeu per una premissa bàsica de la Constitució, l’article 3.2, es reconeix el principi de seguretat jurídica. Per tant, la necessitat de codificar ve donada per conèixer quin és el dret d'aplicació en un determinat conflicte”, ha deixat anar Bartumeu a mode d’explicació. “La segona qüestió és la relativa a la necessitat de saber quines són les fonts del dret. Primer la Constitució, després la llei, els acords internacionals, el costum d’acord amb la llei i els principis generals del Dret. Això és el que a partir de la llei 46/2014 es recull amb una disposició addicional i que serveix per ordenar les fonts del dret.”
Aquesta llei és la que va contribuir de forma decisiva a elaborar el propi Bartumeu, que ja va tenir una incidència enorme en el procés constituent i, després, ha participat de la cocció de no pocs textos legislatius. No en va, segurament a Bartumeu li convé més sé dels que senten càtedra i mouen fils per darrera de l’escenari que no pas actuar sota del focus cada dia de la vida. Que també ho fa i el bo de Bartumeu, amic de Santiago Segura -però això és una altra cosa- no se n’amaga pas. No s’estalvia aparicions estel·lars on sigui.

Però tornant a les explicacions del notari, jurista, doctor en Dret i ‘amo’ anímic de mitja Andorra -com a mínim, pels centenars, milers de protocols notarials que ha signat durant la seva carrera-, l’ordenació de les fonts del dret andorrà, des de la promulgació de la llei 46/2014, ja no manen l’equitat, ni la doctrina dels doctors, ni tampoc la jurisprudència. La Constitució, és clar, va marcar clarament el camí. I les lleis posteriors ho han anat acabat de configurar. Quina era la base de partida? “Un sistema de fons indeterminat.” I aquesta “indeterminació” resulta que “era d’una dificultat i d’una inseguretat” capitals.
Si em permeten, la presentació i el debat o taula rodona posteriors amb el magistrat del Tribunal Constitucional Joan Manel Abril i l’advocat Ton López, han estat d’una tecnicitat exquisida. Un apunt, per exemple, Isidre Bartumeu ha explicat que la sentència contra l’Estat emesa pel Tribunal Europeu dels Drets Humans en el marc del cas Pla-Puigcernal, una controvertida successió, és un “exemple clar” del garbuix que hi havia de fons durant moltes dècades a Andorra. En aquest litigi sorgit de la interpretació d’un testament de 1939 hi confluïen diferents codis i normatives gairebé ancestrals.
SEGURETAT JURÍDICA
Bartumeu ha emmarcat el context, ha perfilat la prelació de fonts, ha apuntat discussions i xocs de llei, per dir-ho així, i ha deixat clar, ja durant les respostes a les preguntes dels periodistes, que en l’actualitat la seguretat jurídica és molt major que la que hi havia el 1993, per molt que hi hagi canvis legislatius molt vertiginosos. “Des del moment en què una norma es troba escrita, a priori, donem la seguretat jurídica perquè saps la previsibilitat de la resposta que pot donar la Justícia davant d’un conflicte”, ha explicitat Bartumeu.
El notari, el doctor en Dret, l’autor de textos especialitzat ha deixat clar que “si no hi ha norma, la qüestió és com més difícil de saber identificar quin és el Dret aplicat”. Una altra cosa és la sensació en la ciutadania que hi pot haver. I en aquest sentit, l’autor de ‘Fonts del Dret privat andorrà’ ha exposat que “una altra cosa és l’aplicació i, evidentment, en la seguretat jurídica també hi té molt a veure el funcionament dels òrgans de la justícia. I Justícia lenta no és Justícia”, ha deixat anar un Isidre Bartumeu com aquell qui no vol la cosa.

El jurista madridista per excel·lència, ai, perdó, andorrà per excel·lència, ha respost amb un “sí, sense dubte” quan se li ha demanat si encara queden petits detalls per tancar el cercle de la normativització positiva de les relacions provades. “Ara s’està enllestint el que es diu obligacions i contractes i està molt a punt d’aprovar-se el que es diu els drets reals.” Com els usdefruit, per posar-ne un exemple. “Això és un projecte que ja tenen a punt de portar-lo a tràmit parlamentari. No passarà aquesta legislatura, però és un projecte que ja està pràcticament a punt per portar-lo, la propera legislatura a la seva aprovació.”
Clar que caldrà veure què passa la propera legislatura i si realment un text que quedarà al calaix s’aprovarà o no. Però això, ja no seria responsabilitat de Bartumeu. “Fins aquí puc llegir”, ha deixat anar el notari de masses. Isidre I d’Andorra. L’home que es prepara per fer una nova petita intervenció (un ‘cameo’ que es diu en l’argot cinematògrafic) en la propera pel·lícula de Santiago Segura. Això serà al gener. Al novembre, l’encomana era presentar un llibre. I fer-ho davant els ‘homes (i dones) forts’ del país.
IMATGES: Toni Solanelles / Eduard Comellas (Consell General)

Una vista general des del darrere dels intervinents.

El síndic general presentant l'acte.

La 'platea' de l'acte, al vestíbul del Consell General.

Una vista de l'acte des de l'exterior del Consell General.

El notari i doctor en Dret durant la seva exposició.

Bartumeu, expressiu.

Una imatge de la xerrada.








Comentaris