60.000 euros per una família acusada d’evitar el retorn de béns embargats d’un restaurant fallit

La Fiscalia demana dos anys de presó condicionals i el pagament de les quotes pendents de lloguer de l’establiment de restauració

Una imatge de l'entrada de la Seu de la Justícia.
Una imatge de l'entrada de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

Un restaurant obert entre els anys 2007 i 2015 a la part alta d’Escaldes, per una de les encausades, que aleshores tenia poc més de vint anys, amb el suport econòmic i logístic dels seus pares, va acabar acumulant impagaments de lloguer i un procediment de fallida. La Fiscalia demana dos anys de presó condicionals i el pagament de 60.000 euros en concepte de responsabilitat civil pels imports reclamats i pels béns que haurien estat objecte d’embargament i que posteriorment no s’haurien retornat.

Segons les declaracions efectuades fins ara davant el tribunal, pel pare i una de les filles investigades, el negoci va començar a tenir dificultats econòmiques a partir del 2010, especialment arran dels impagaments del lloguer del local. Tots dos han defensat que la participació dels progenitors en el negoci es limitava principalment a una ajuda familiar habitual dins el sector de la restauració i han negat una gestió directa del restaurant per part del pare.

Aquest últim ha explicat que ajudava puntualment com a cambrer, atenent clients o donant suport quan faltava personal, però que no prenia decisions empresarials ni gestionava pagaments, comptes bancaris o relacions contractuals amb proveïdors. Tot i això, va reconèixer que coneixia els problemes econòmics del negoci i que havia intervingut davant la propietat per intentar renegociar els imports del lloguer.

No obstant, la seva declaració ha estat marcada per constants contradiccions, dubtes i problemes de memòria, que va atribuir a greus problemes de salut patits durant els darrers anys. En diversos moments ha negat determinades actuacions per després matisar-les o assegurar que no les recordava amb exactitud.

Després del tancament del primer restaurant, el pare ha afirmat que la propietat del local els va indicar que es podien endur els mobles perquè no els volien conservar, motiu pel qual es van traslladar a un magatzem. Segons la seva versió, només una petita part del mobiliari — algunes taules, cadires i neveres — es va reutilitzar posteriorment en un segon restaurant obert per la família, concretament la segona filla.

Sobretot han insistit que en aquell moment no tenien coneixement que existís cap ordre d’embargament efectiva sobre aquells béns i que mai es va intentar ocultar-ne el trasllat. La defensa manté precisament aquesta tesi i sosté que el moviment del mobiliari es va fer de manera pública i sense cap voluntat d’impedir l’actuació judicial.

Per la seva banda, la titular formal del primer restaurant ha reconegut les dificultats econòmiques del negoci i els problemes per afrontar els pagaments del lloguer, però es recolza en el desconeixement de bona part dels tràmits judicials i burocràtics derivats dels procediments executius i de la fallida. Ha explicat que signava documentació judicial sense acabar d’entendre’n l’abast i que confiava plenament en els professionals que portaven la gestió administrativa.

La vista oral continuarà amb la declaració de la tercera encausada, propietaria del segon restaurant de la família, en una causa en què el tribunal haurà de determinar si hi va haver una actuació destinada a frustrar l’execució dels creditors o si, tal com sosté la defensa, tot plegat respon únicament a una gestió desordenada i familiar d’un negoci que va acabar fent fallida.

- seguirà ampliació -

Comentaris

Trending