Des que es va anuncia la destitució fulminant de Magrinyà després d’un cúmul de situacions que van portat el ministre d’Interior, Josep Maria Rossell, de manera oficial a perdre la confiança en el número 2 del centre, la situació s’hauria anat normalitzant. Hi ha menys tensió a la presó i, això sí, més expectació entre els interns per veure quins canvis implica en el tractament que reben els moviments que hi pugui haver.
Magrinyà havia estat impulsat a la direcció adjunta per l’SPA. I també van ser molts dels integrants d’aquest col·lectiu sindical els que més ben parats van sortir d’algunes de les controvertides decisions del destituït director adjunt. Ara, en certa manera, s’està desfent la madeixa creada. I aquelles places que es van crear via CRA per ocupar llocs vacants, per exemple, amb l’ascens de Magrinyà, ara queden sense efecte. I això afecta també càrrecs dirigents de l’SPA, que havien copat aquells llocs.
Cert és que els canvis que s’estan duent a terme entren en la lògica, són de sentit comú i els afectats n’haurien de ser conscients. Però hi ha situacions que costa digerir-les. En aquest marc, en el de fer sentir la seva veu per dir-ho d’alguna manera, s’hauria d’emmarcar la renúncia de Teixeira a la plaça de formador en matèria d’incendis.
Comentaris (5)