La fiscal ha posat en relleu que s’ha de ser conscient que la situació és molt més alarmant que les dades que arriben a la justícia. A Espanya, només un 21% de la violència que pateixen les dones es denuncia, és a dir, que “la xifra negra que no arriba a la justícia supera el 78%”, ha explicat. En el cas d’Andorra, aquest any -fins a la data d’avui- hi ha hagut 36 detencions per violència de gènere. Aquesta és una dada lleugerament més elevada que l’any passat quan n’hi va haver 31, però bastant per sota de les del 2022, quan van ser 57. Així ho ha explicat la comissària major i cap de l’Àrea de Policia Judicial i Investigació Criminal de la Policia, Teresa Ferreira, tot apuntant que per a poder fer una valoració real de si hi ha hagut una alça d’aquest tipus de fet delictiu s’hauria de fer un estudi molt més acurat, ja que fins al maig del 2021 -quan es va aprovar la Llei d’Igualtat- els casos de violència de gènere es compatibilitzaven juntament amb els de violència domèstica.
Entrant en detall, l’experta també ha subratllat que una part molt important quan es tracten aquests delictes és la necessitat de comprendre la situació amb la qual es troben les víctimes, que és una situació de vulnerabilitat, amb dependències econòmiques, la por de perdre els fills o la por a la resposta judicial que fa que “en moltes ocasions no persisteixen en la denúncia o assumeixen la seva pròpia culpabilitat”. Per aquest motiu, Peramato, apunta que això requereix una especial formació de tots els intervinents en la investigació perquè “puguin donar una resposta adequada i justa per aquestes víctimes, i sobretot des de l’àmbit de la protecció”.
En aquest sentit, el fiscal general de l’Estat, Xavier Sopena, ha explicat, que una de les coses que s’ha començat a fer, però que ara s’hauria de fer un pas més enllà són les proves reconstruïdes perquè la víctima no hagi d’explicar en múltiples ocasions els fets, que a vegades són molt complexes. Sopena ha detallat que cal una regulació que sigui molt més precisa i que doni aquesta empara legal per “evitar que la víctima vagi a la policia, després a declarar davant del batlle instructor i després davant del tribunal”, ha afegit. El fiscal general també ha fet menció sobre l'augment de les detencions per violència de gènere, assegurant que “cada vegada l'activitat en aquest sentit és més important”, però que això -en gran part- és per totes les campanyes que les institucions estan fent per sensibilitzar que “facilita que hi hagi més denúncies i s’inicien més procediments”. Preguntat sobre si a Andorra seria necessària una Batllia especialitzada en violència de gènere, Sopena ha manifestat que l'activitat ha augmentat, però que “no sabria dir” sí fins al punt de tenir la necessitat de crear una fiscalia especialitzada.
Un altre factor molt important que s’ha tractat durant la formació és el fet que moltes de les víctimes no identifiquen la violència de gènere a la qual estan sotmeses i la normalitzen i, per tant, “no són capaces d’actuar en contra”. Per aquest motiu, és tan important la conscienciació de tota la societat perquè les persones més pròximes que poden tenir coneixement del delicte actuïn donant-los suport i acompanyant-les, però també per denunciar-ho. L’experta ha assegurat que aquesta tasca de conscienciació també s’ha de dur a terme a tots els serveis sociosanitaris que poden tenir constància o sospita de la violència i que a més de posar en marxa tots els mecanismes perquè tinguin l’acompanyament, tenen l’obligació de denunciar: “Hem de pensar que si no existeix la capacitat de detecció, de prevenció i de comunicació, és impossible posar-li fre a l’agressor”. Així doncs, aquesta coordinació entre tots els agents que poden estar implicats és essencial per poder aturar aquest delicte, ja que “en els espais d’impunitat, si no hi ha denúncia, es reforça a l’agressor en la seva posició de domini i es debilita més a la víctima”.
Finalment, la fiscal Peramato ha parlat de la situació de l’ordenament jurídic espanyol en relació amb la violència sobre les dones i ha aprofundit en algunes classes de violència, com la vicària -que és la que s’exerceix instrumentalitzant els nens per fer el màxim dany possible a les mares- i la sexual. També ha posat el focus en com treballar les investigacions de la manera més exhaustiva possible per tal de recollir tots els elements probatoris que permetin protegir les víctimes.
Comentaris (2)