El malestar a la policia s’embranca encara més

La proximitat de les eleccions al Consell de la Policia tensa el clima laboral ja enrarit per decisions controvertides com designacions discrecionals de la direcció, enfrontaments entre agents o obertures d’expedients després ‘d’espionatges’ entre uniformats

Una imatge de la façana de la policia.
Una imatge de la façana de la policia. Toni Solanelles

El cos de policia arriba al terme d’un any globalment complicat enmig d’un clima més enrarit del que ja venia sent habitual. La proximitat de les eleccions al Consell de la Policia, previstes per al mes de febrer, i algunes designacions discrecionals de la direcció recentment han acabat de tensar una corda que ja perillava prou de trencar-se. Els darrers dies fins i tot s’han vist durs enfrontaments entre agents per la mancança de mitjans  mala gestió de personal i s’ha obert almenys un expedient a una agent per criticar la cúpula arran del suposat ‘espionatge’ que hi ha al cos.

Fa poques setmanes es va celebrar una reunió del Consell de la Policia en el qual es va tractar dins de l’ordre del dia el malestar dels agents. Els uniformats ‘rasos’ van fer arribar una dura missiva en què s’advertia de diferents deficiències i del malestar intern, producte de multitud de casuístiques. Arran d’aquell posicionament força generalitzat, el ministre d’Interior i Justícia, Josep Maria Rossell, hauria ordenat a la direcció que es posés les piles i que escoltés més els integrants del cos.

En l’organisme policial hi ha quatre membres de designació governamental (actualment el ministre, el secretari d’Estat, el director del cos i el director adjunt coordinador) i quatre en representació dels uniformats. Tres de les escales bàsiques o inferiors i un dels comandaments

D’aquí que, entre altres coses, es comencés una roda de contactes amb els comandaments per saber les necessitats o els neguits de cada unitat. Tot plegat arriba quan sobre la taula hi ha dos qüestions cabdals. Una, la celebració, s’ha dit, de les eleccions al Consell de la Policia que, salvant les distàncies, vindria a ser una mena de comitè d’empresa. I, també, la constitució ja molt avançada, d’un sindicat de comandaments (SICOP).

En l’organisme institucional hi ha quatre membres de designació governamental (actualment el ministre, el secretari d’Estat, el director del cos i el director adjunt coordinador) i quatre en representació dels uniformats. Tres de les escales bàsiques o inferiors i un dels comandaments. És en l’esmentat organisme que els agents, els uniformats, tenen via directa amb el ministre sense haver de passar per cap filtre. Els representants dels uniformats surten d’unes eleccions amb representants de cadascuna de les divisions.

La direcció està buscant personal de la seva confiança que articulin candidatures per intentar controlar l’organisme. També aquells més crítics fan el mateix. Entre els agents, segons les fonts consultades, la direcció sí que tindria alguns adeptes. En canvi, més complicat seria entre els comandaments. La creació del SICOP evidenciaria el grau de malestar o, almenys, que hi ha moltes diferències d’enfocament. Els comissaris de carrers se senten desoïts i la resta d’alts càrrecs, d’entrada, consideren que la desídia de la direcció els fa assumir responsabilitats que no els pertoquen.

Els estatuts del SICOP ja estarien validats o poc li’n faltarien i només oficialitzar-se la seva creació, que ara per ara tindria al capdavant els càrrecs mínims que fixa la norma per constituir-se, com a mínim la meitat dels comandaments del cos ja haurien mostrat el seu acord a afiliar-se. Es considera que, d’entrada, el nou sindicat serà molt majoritari entre el col·lectiu al qual va adreçat (de sergent en amunt segons el grau policial), i que només uns pocs comandaments es quedaran al marge.

Els estatuts del SICOP ja estarien validats o poc li’n faltarien i només oficialitzar-se la seva creació, que ara per ara tindria al capdavant els càrrecs mínims que fixa la norma per constituir-se, com a mínim la meitat dels comandaments del cos ja haurien mostrat el seu acord a afiliar-se

I en aquest marc, també hauria mostrat el seu enuig, almenys en alguns casos concrets, el CFPA, l’únic sindicat fins ara formalment actiu i proper hores d’ara a la direcció en certs aspectes, per diferents designacions discrecionals fetes per la direcció o, fins i tot, creació d’alguns nous llocs del treball, com per exemple al servei local de Sant Julià, que acaben tenint noms i cognoms. Aquests càrrecs es designarien sense concurs ni mobilitat interna ni res de res.

Tot plegat ha portat també a enfrontaments, dialèctics per ara, entre agents. Hi ha hagut discussions molt agres els darrers dies. Hi ha unitats que mantenen una molt mala relació degut al fet que hi ha diferències de tracte o mancança de mitjans en un grup que en d’altres, en canvi, tenen ‘a tutti plen’. A tot plegat s’hi ha d’afegir que també ha caldejat l’ambient l’obertura d’almenys un expedient a una agent que hauria fet alguns comentaris crítics amb la direcció.

Un comandament afí a la direcció o, almenys, que reporta directament a aquesta hauria gravat l’agent quan suposadament llançava les crítiques en qüestió. El dirigent policial en qüestió vindria a ser una mena de ‘responsable’ d’afers interns, una àrea que no existeix formalment però que sí que tenen altres cossos policials d’arreu i que tracta la situació interna del servei. Hi ha malestar perquè, entre altres coses, aquest comandament faria ‘espionatge’ en relació a d’altres companys, una situació que no seria nova però que ara hauria comportat l’activació de l’expedient en qüestió.

Comentaris (13)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.