Com en la primera ocasió, se’l va acompanyar fins a un bus de línia en direcció a Barcelona. Havia d’acudir a l’hospital Clínic, on se li ha de fer el tractament que no se li pot fer a Andorra. Els tribunals, malgrat l’antecedent hagut, per raons de salut que prevalen a segons quins altres motius, l’han tornat a autoritzar. I ja és de domini públic la travessa de saber si tornarà com suposadament s’ha compromès. I, si torna, la següent pregunta és saber en quines condicions.
Perquè després de la sortida de l’1 d’abril, quan ja portava gairebé un any i mig a la presó, i veient que no retornava, es va donar per feta la seva fugida. No hauria estat el primer cas. I, de fet, es va fugar. Ara bé, la seva aparició al Principat va ser fulgurant. La policia el va detenir després que, primer les empleades d’una perruqueria i, després, agents de circulació comunals d’Encamp, el retinguessin en l’establiment esmentat quan ja havia posat la mà a la caixa aprofitant una distracció de les treballadores, que estaven dinant a l’interior del local. Això va ser al mes de maig. A principi.
Ara calia novament que es fes el tractament. I se l’ha tornat a autoritzar a acudir al Clínic. De moment no ha fet cap cap a Andorra. Tampoc no hi ha un seguiment estricte del tot perquè hi ha tractaments que poden durar més o menys dies en funció de les dosis i la reacció del pacient. L’altra part bona del cas és que al seu dia l’home volia una condemna ferma per poder iniciar després els tràmits de trasllat cap a una presó espanyola que fos més propera a la seva terra, Màlaga.
Però ni tan sols quan s’hauria pogut fugar cap a Màlaga o cap a on fos ho va acabar fent. Va tornar a robar al Principat per tornar a la Comella i afegir més temps de reclusió al que ja se li havia imposat. De fet, al 2008 ja se l’havia detingut també pel mateix. Per petits robatoris, la seva especialitat des de jove.
Comentaris