Intercanvi de cromos a la seu de la Justícia: batlle passa a ser fiscal i fiscal passa a ser batlle

Moviments de cadires a la seu de la Justícia. O canvis de cromos, com li vulguin dir. Fa uns anys una fiscal ja s’havia interessat en esdevenir batlle i una batlle pretenia ser representant del ministeri públic. Llavors la llei no ho permetia. Ara sí malgrat que alguns sectors jurídics i socials no acaben de comprendre massa que això pugui ser així. Des del Consell Superior de la Justícia al seu dia es va argumentar que la formació de base que necessiten els uns i els altres, les proves a què se sotmeten els uns i els altres en les proves d’accés, són fonamentalment les mateixes. I si no hi ha canvis de darrera hora, tot apunta que ben aviat s’aplicarà la reversabilitat entre batlles i fiscals: Núria García Val passarà al ministeri públic i Nàdia Alís farà el camí a la inversa per tornar a impartir justícia.

Les fonts consultades s’han estimat més no fer conjectures sobre les motivacions que haurien portat les interessades en fer el pas a, efectivament, fer-lo. Sí que han recordat les fonts, però, que són moments convulsos a la seu de la Justícia per un notable increment de feina que encara es preveu que vagi a més a causa de la conflictivitat legal que està generant el ‘cas BPA’ i per un funcionament que no acaba d’encaixar. La nova Llei qualificada de la Justícia i les directrius que d’ella se n’han derivat no acaben de convèncer a alguns dels protagonistes del poder judicial. Quant a la primera instància judicial, el tarannà de l’actual presidència de la Batllia, per bé o per mal, és diferent a l’emprat per presidències anteriors. I no acaba de convèncer a alguns dels integrants del primer escalafó judicial.

Els canvis informàtics que han d’acabar conduint a la posada en marxa de l’expedient judicial electrònic va suposar una revolució al seu dia. Però sembla ara una fase superada. El que no se supera, per ara, és la posada en marxa d’uns inspectors. Hi ha molt més control. S’analitza més el rendiment dels juristes. I això no està agradant a alguns dels actors judicials, acostumats a anar al seu ritme en moltes ocasions. En qüestions encara més específiques, els instructors en matèria penal no estan gaire contents pel fet que se’ls facin assumir totes les guàrdies relatives a aquesta vessant del Dret a ells. 

Fins no fa pas massa, tots els integrants de la primera instància judicial entraven al torn de guàrdia, amb la qual cosa entre una guàrdia i una altra (s’allarguen durant tota una setmana, de divendres a dijous) passaven més setmanes que no pas ara. Clar que els penalistes no fan guàrdia de civil. Però el volum de feina, segons les fonts, és molt diferent. Pel que fa a la fiscalia, una de les qüestions força ‘objectivable’ que la inspecció recentment instaurada ja hauria detectat és la seva enorme influència sobre els jutges. Bona part dels batlles farien un clar seguidisme de les tesis del ministeri públic, segons fonts coneixedores dels treballs inspectors que s’estan duent a terme. Més enllà d’això, i encara que és clar que el ministeri públic és un braç de l’Estat, també s’hauria advertit un excessiu lligam amb el poder polític.

Sia com vulgui, i sia per les raons que es vulgui, que no han transcendit, les fonts consultades han assegurat que en els passadissos de la seu de la Justícia es donen per fet els dos canvis anunciats. Núria García Val deixarà de ser instructora penal per esdevenir fiscal adjunta mentre que Nàdia Alís deixarà la fiscal per convertir-se, sorprenentment, en batlle de reforç… civil. Els batlles de reforç són una nova figura que la llei permet i que ja funciona, també, en matèria especialitzada, on la batlle Alexandra Terés reforça, amb el seu equip, l’oficina que dirigeix Canòlic Mingorance, que té al seu càrrec tots els sumaris que constitueixen la macrocausa BPA. Al seu dia, i quan la llei ho impedia, la fiscal Carolina Bailén i la batlle Azahara Cascales, van posar sobre la taula la possibilitat d’un bescanvi que no va anar a més.

‘Veterana’ una; no tant l’altra

Entre la instrucció penal i el ministeri fiscal costa menys trobar-hi una connexió que entre la fiscalia i una batllia civil. En aquest sentit, segons les fonts, costaria més d’entendre el canvi d’Alís, que fa molt temps que havia mostrat una vocació gairebé innata pel ministeri públic. Tot i la seva joventut (com la immensa majoria dels integrants com a mínim de la primera instància judicial), Nàdia Alís és tota una veterana a la casa. Des del setembre del 1999 que va esdevenir secretària judicial que forma part de la família judicial. Durant molts anys va treballar colze a colze amb la llavors batlle avui magistrada del Tribunal de Corts Anna Estragués. Especialistes totes dues, doncs, en dret penal. El 26 de novembre del 2010 Alís va ser designada fiscal adjunta. Des de llavors ha intervingut en desenes de casos, sent més propera a participar en qüestions relatives o que afectaven a dones i menors.

Menys recorregut professional a la seu de la Justícia té Núria García Val. Advocada lligada en moltes ocasions al torn d’ofici, García Val va fer el salt a la Batllia el 2011. El 31 de maig d’aquell any va ser designada secretària judicial. Seria un pas fugaç. En el següent concurs que es va convocar per proveir places de batlle s’hi va presentar i el va superar. D’aquesta manera, el 16 de gener de l’any següent, és a dir, del 2012, va esdevenir batlle. Sempre lligada a la branca penal, és ara instructora. En certa manera, a nivell de casos oberts, va convertir-se en la successora d’Estragués. Totes dues han conegut d’un cas que fa aquests que està per les taules de la seu judicial: el ‘cas Valora’.

Si s’acaba de confirmar l’intercanvi de cromos entre Batllia i fiscalia, els de García Val i Alís no seran els únics moviments que hi haurà. Qualsevol canvi de peces genera vacants i, a més a més, el Consell Superior de la Justícia ja havia anunciat la convocatòria, com a mínim, de sengles concursos per proveir d’una plaça de batlle i una altra de fiscal adjunt. Si hi ha més canvis en cascada tot plegat obliga la cúpula judicial a recomposar els equips. I ara encara rai, que estan pràcticament tots els titulars judicials als seus respectius llocs. El que de moment no es va ocupar en propietat és la vacant deixada fa poc més de mig any pel jutge avui del Tribunal d’Estrasburg Pere Pastor. La seva plaça com a especialista en Dret administratiu al Tribunal Superior no s’ha ocupat.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.