Heliport a la Comella o una nova fractura a DA que pot arribar volant

Les aigües no només baixen remogudes a Demòcrates per Andorra (DA) i al Govern pel trencament de la formació amb Coalició d’Independents (Cd’I) i el que a aquesta plataforma de la capital suposa la ministra de Salut, Benestar i Ocupació, Rosa Ferrer, a la corda fluixa des de l’anunci del pacte entre Cd’I i els liberals. L’afer de l’heliport que tot sembla indicar que es proposarà que s’ubiqui a la Comella amenaça de ser una altra bomba de rellotgeria que pot tenir dos protagonistes clars (Conxita Marsol i Jordi Alcobé) i un tercer que haurà de capejar com pugui: el màxim responsable de l’executiu, Toni Martí.

Marsol hauria estat indicant a alguns ciutadans d’Andorra la Vella que si hi ha una oposició frontal dels veïns de la Comella a acceptar l’heliport ella, en cas de sortir escollida cònsol, s’hi oposarà. De moment, el posicionament de la candidat demòcrata al consolat de la capital n’hauria parlat amb la boca petita. Al seu davant, el cap de la llista pactada a darrera hora entre ‘ferrerominguillonistes’ i liberals, Jordi Minguillón, manté públicament que farà una consulta vinculant. Si ja ho deia quan encara aparentment era vigent el pacte entre Cd’I i DA, ara, alliberat del compromís que pogués tenir amb la força taronja encara creixerà més la incidència en aquesta qüestió. Diverses fonts han indicat que l’executiu ja té sobre la taula l’informe tècnic que avala la ubicació de l’heliport en un dels terrenys que al seu dia va oferir el comú de la capital, a la Comella. I el Govern va canviar un cop de lloc l’equipament. Però no ho farà dos cops.

I si hi ha un aval tècnic clar i inequívoc respecte de la Comella, Jordi Alcobé, el ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, no cedirà el braç a tòrcer. Abans de tornar a descartar una ubicació, dimitirà. I és que el seu ministeri és tan reduccionista i la seva acceptació a continuar formant part del gabinet Martí va ser tan clara en el moment que va ser un fet que la promesa que li havia confiat el cap no acabaria d’arribar a Canillo perquè el ministre d’Ordenament Territorial seria d’Encamp (Jordi Torres Falcó), que si li amputen una de les cinc potes en què a tot estirar el ministeri se sustenta aquesta cartera feta a mida serà insostenible.

L'espina d'Alcobé

Justament, Alcobé es vol treure l’espina de no haver pogut tirar endavant el projecte de l’heliport la legislatura passada. En aquella ocasió al Patapou. Justament, Alcobé va remoure cel i terra per tal que Rosa Ferrer no accedís a l’executiu després que fos una de les promotores de l’oposició al Patapou. El polític canillenc sols va aconseguir que Ferrer no fos nomenada ministra de Presidència. I Alcobé, ara, és un dels tres o quatre integrants del Govern que hauria donat una puntada de peu a la titular de Salut després del seu acord amb els liberals.

El ministeri d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions és pràcticament un ministeri de projectes. Cinc sent generosos. L’estrella és l’heliport. I Alcobé el vol fer sí o sí. I el cap de Govern ho sap i n’és conscient. És més, el ministre canillenc ja el va advertir que si les dues o tres coses que considerava prioritàries, i l’heliport ho era, no es resolien amb certa celeritat, ell abandonaria el vaixell sense demanar permís. Heliport. Un. Després, l’estació d’autobusos que finalment es farà en l’espai tocant al riu que va de la rotonda de Tobira a la de l’antiga plaça de braus de la capital i actual magatzem del COEX. En tercer lloc i hauria els serrells que encara pengen de la participació andorrana en la promoció i dinamització de l’aeroport Andorra-La Seu. Després, i a una certa distància, hi hauria la implementació de l’e-administració. I Alcobé també està molt implicat, i ja li ve de la legislatura passada, en el redisseny d’Andorra Telecom ara que s’ha convertit en SAU, ara que vol comprar una companyia espanyola, i ara que la bicoca del ‘roaming’ s’acaba.

En definitiva, que Jordi Alcobé, que ja va entrar en calçador al Govern, ho pot voler tot menys que li tornin a vetar l’heliport. Per això serà molt important veure els passos que vagi donant la fins ara consellera general Conxita Marsol en relació a la possibilitat que l’equipament s’ubiqui a la Comella. Fins i tot en l’hipotètic cas que DA ho volgués dilatar, o ‘amagar’, serà, segur, un tema de campanya. Minguillón és el primer interessat en parlar-ne. Però de ben segur també el Partit Socialdemòcata (PS) i dirà la seva. I la solució aquest conflicte de ben segur no pot esperar al 13 de desembre. La campanya servirà per veure si hi ha fractura bona a DA o no. Després de Santa Llúcia sembla que o Rosa Ferrer o Toni Martí hi veuran més clar. La patrona de les cosidores, de les modistes, acabarà marcant si l’executiu es pot recosir o si, definitivament, salta pels aires. Encara que potser abans ja hi hagi alguna patata calenta que arribi volant.