El cas va començar fa aproximadament un any, quan el propietari de l’immoble va presentar la demanda a la Batllia per reclamar la finalització del contracte i la sortida dels dos inquilins del domicili. La Batllia li va donar en primera instància la raó perquè defensava que el sistema de pròrrogues no era aplicable en aquest cas. Davant el posterior recurs d’apel·lació, el Superior va canviar l’argumentari. Va acceptar que, efectivament, els llogaters es podien acollir a la Llei de mesures d’estímul i d’estabilitzat del mercat d’arrendament d’habitatges, però feia una interpretació sobre la qual rau tota la polèmica: considerava que la pròrroga no era automàtica i que els inquilins l’havien de reclamar, cosa que no van fer. I, per tant, validava el desnonament que, de moment, encara no s’ha executat.

Arran d’aquesta resolució, la parella va presentar un recurs d’empara davant el TC. Aquesta setmana, s’ha conegut que l’alt tribunal no l’admet a tràmit perquè no considera que el Superior hagi vulnerat cap dret. Certament, tota una gerra d’aigua freda que, però, no és el darrer capítol. Com ha explicat a l’Altaveu la representació lletrada de la parella, encara volen lluitar. I ho faran amb “la darrera bala”. Aquest dijous han presentat un recurs de súplica davant el Constitucional, tot demanant que es reconsideri la inadmissió a tràmit.

Relacionat

Aval del TC a l’exigència de reclamar fefaentment l’aplicació de la pròrroga dels lloguers

L’advocat lamenta que “el TC no ha volgut entrar a valorar el cas” quan “aquí hi ha una interpretació del contingut de la llei i ells hauran de dir si és o no correcta”. És a dir, es vol que els magistrats avaluïn si la consideració del fet que les pròrrogues s’han d’invocar expressament és raonable o no. I aquí és on la defensa de la parella recorda un aspecte essencial de la llei que va fixar tres anys de pròrroga: “es va fer perquè la gent no es veiés al carrer”. Per tant, lamenta que s’està provocant “una inseguretat jurídica”.

En aquest sentit, remarca que l’objectiu de projecte legislatiu “era protegir l’arrendatari temporalment”. En canvi, al seu entendre, el Superior “imposa uns requisits que la llei no exigeix”. De fet, no es talla en considerar aquesta interpretació com a fet “kafkià” que “no s’entén i encara menys amb una matèria tan urgent actualment com és l’habitatge”.

Per tant, ara toca esperar quina resposta dona el TC a aquest recurs de súplica, una acció que, normalment, es fa servir com a via prèvia per acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). La parella no descarta aquesta opció. “És explorar-ho i haurem de mirar si es pot fer. Seria l’únic que tindríem llavors”, comenta la defensa.