Cristina Bea és des de fa temps la batlle que més números té de fer el salt al Tribunal de Corts. De fet, ja estava en les travesses quan es va acabar escollint Anna Estragués per al càrrec al seu dia. En diverses ocasions posteriorment s’havia avaluat la possibilitat d’ascendir la instructora penal ordinària. Però la qüestió no es va acabar de concretar mai. De fet, fa ben pocs mesos, es va treure durant unes hores una plaça a mitja jornada pesant fins i tot que Bea hi podria estar interessada. Però no va ser el cas i la plaça es va deixar sense efecte.
Una vegada el lloc ofert és la de magistrat de ple dret i jornada sencera al Tribunal de Corts en concurs intern els candidats s’han incrementat. Les candidates, de fet. Bea, Mingorance, Moreno, tres batlles penalistes citades per ordre d’antiguitat, i la fiscal adjunta Bailén han presentat les seves credencials. Totes quatre tenen realment aspiracions a assumir la plaça dins l’òrgan jurisdiccional presidit per Josep Maria Pijuan i que ja té dues magistrades andorranes ‘a les seves files’. Totes quatre van a totes i no tenen pas cap ganes de fer fàcil la feina de la cúpula judicial encapçalada per Enric Casadevall.
Bea, instructora penal ordinària, és des de fa temps la qui té més números per fer el salt de jurisdicció; Mingorance, Moreno i Bailén volen un procés clar i transparent
D’aquí que quan tot va semblar encaminat per a l’elecció de Bea -que necessita un canvi professional per continuar motivada per formar part de la carrera judicial segons les diferents fonts consultades-, la resta d’aspirants van posar el crit al cel. I es van formular queixes -les fonts asseguren que sols oralment- reclamant i alhora posant en dubte, qüestionant, la transparència i més o menys objectivitat del sistema d’avaluació, que rau fonamentalment en un concurs de mèrits examinat pels membres del Consell Superior que, alhora, haurien d’acabar decidint després de sengles entrevistes amb les aspirants.
I encara que la idea inicial era haver tancat la qüestió aquesta setmana que ara acaba, la cúpula judicial, vistes les queixes rebudes, hauria allargat el termini perquè les candidates aportin més elements que avalin els mèrits que creguin escaients i que, a parer de les aspirants, els faria mereixedores de la plaça en joc. D’aquesta manera, el tràmit de les entrevistes s’hauria posposat fins la setmana del 18 al 22 de juny. Després d’això s’hauria de procedir, llavors sí, al nomenament.
Com és normal, totes les candidates tenen pros i contres. I la seu de la Justícia, encara que sigui ‘sotto voce’, va plenes de xiuxiuejos i de partidaris i detractors d’unes i d’altres. I és fàcil que aquests dies, per exemple, es recordin les instruccions de llarga durada que unes fa temps que haurien d’haver teòricament han finalitzat i encara no ho han fet, que es repassin les baixes laborals agafades, que es facin notar els processos anul·lats per instàncies superiors per raons de mal procediment judicial o es destaqui la manca d’experiència jutjadora. Els ganivets estan ben esmolats.
Comentaris (1)