Tres de les cares més visibles de la gestió de la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA) i de la construcció del banc pont, César Goyache, Albert Hinojosa i Fernando Vázquez de Lapuerta, han hagut de declarar recentment com a inculpats davant la Batllia. Tots tres, igual com la resta d’integrants del consell d’administració de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), i diversos comandaments intermedis de PricewaterhouseCoopers (PwC) que han participat en el procés d’anàlisi de comptes i clients de BPA estan acusats dels presumptes delictes d’apropiació indeguda, prevaricació i infidelitat en la custòdia de documents.
Goyache, Hinojosa i Vázquez, cadascun des de la seva responsabilitat i el seu punt de vista, van defensar l’actuació duta a terme pels organismes que representen. I van assegurar que les decisions preses en relació al bloqueig dictat per l’AREB contra comptes de centenars de clients de BPA. Les declaracions davant la batlle Maria Àngels Moreno s’emmarquen en una querella criminal interposada per tres clients de l’entitat bancària intervinguda. La instructora especialitzada en delictes econòmics i blanqueig de diners ha d’escoltar les properes setmanes la posició de la resta de membres de l’AREB i els cinc consultors de la firma PwC.
Pràcticament des de la interposició de la querella, i una vegada ja s’havia posat en marxa Vall Banc, tant Goyache com Vázquez van ‘desaparèixer’ de l’escena andorrana en la qual, principalment el primer, hi havia tingut un paper molt actiu des de la configuració de l’AREB. Vázquez va deixar de ser administrador de BPA i Goyache es manté dins el consell d’administració de l’AREB però va deixar de ser-ne el conseller delegat. El rols de tots dos els ha assumit d’uns mesos ençà Òscar Gelabert, a qui la querella no s’adreça perquè no va adoptar cap decisió en el marc de les actuacions denunciades pels clients. Vázquez i Goyache no fan estada al Principat però durant la declaració no hauria quedat gens clar quina funció o quina activitat desenvolupen en l’actualitat.
La querella
La querella acusa tots els integrants de l’AREB, començant pel president del consell d’administració, Albert Hinojosa; l’administrador de BPA, cinc consultors de PwC i, després, de forma subsidiària tant l’AREB com BPA d’haver comès, de manera executiva o inductiva, tres delictes: prevaricació, apropiació indeguda i infidelitat en la custòdia de documents. L’acció judicial es basa en el fet que no hi ha cap normativa que avali la decisió de l’agència estatal de poder bloquejar uns diners. Les fonts consultades han assegurat que “no hi ha cap disposició legal que sustenti la mesura que s’està aplicant” ja que, consideren, “el legislador andorrà ha volgut que aquesta possibilitat només la puguin autoritzar les autoritats judicials o l’UIFAnd”. I en el cas d’aquest darrer organisme, només es poden bloquejar els comptes cinc dies.
Tenint en compte que Vall Banc va començar a ser operatiu l’11 de maig i que des de tres o quatre dies abans ja no es podia disposar ni dels 2.500 euros setmanals que es permetia retirar de cada compte des del 16 de març del 2015, en el moment d’interposar la querella resultava que feia dos mesos que aquells clients que per decisió de l’AREB no havien estat transferits llavors al banc pont no podien disposar ni dels saldos que de manera restrictiva i cada mes podien tenir al seu abast els nous clients de Vall Banc. Des de principi de maig, els dipositants que van quedar travats a BPA no han pogut accedir ni a un cèntim d’euro. Sense cap base legal segons la representació lletrada dels clients querellants, tot plegat hi hauria prevaricació i apropiació indeguda.
Responsabilitat diferenciada
La querella estableix dos tipus diferenciats d’autoria: l’executiva i l’inductiva. De la primera s’acusaria els membres de l’AREB i l’administrador de BPA. De la segona se’n consideraria responsable els consultors de PwC atès que l’ens estatal de resolució d’entitats bancàries sempre ha assegurat que les seves decisions les pren en base a criteris i informes elaborats per la consultora d’arrel americana. Més enllà de la responsabilitat penal que s’exigeix personalment a cadascun dels querellats, els querellants també reclamen una responsabilitat civil subsidiària a l’AREB, BPA i PwC España.
El tercer dels delictes que s’imputa als querellats, el d’infidelitat en la custòdia de documents, rau en el fet que els consultors de PwC directament o els gestors de BPA seguint instruccions dels primers sol·liciten de manera reiterada documentació que ja ha estat aportada en altres moments del procés de revisió de comptes i clients. Un dels querellants, segons les assessores legals que estan gestionant el cas, té ben documentat que se li ha demanat fins a tres vegades la mateixa informació. I que cada vegada s’ha justificat la nova demanda al·legant que la documentació requerida i aportada s’ha extraviat.
D’aquí que es consideri que els encarregats de l’elaboració dels nous KYC no han estat prou diligents amb la seva feina. “I la infidelitat en la custòdia documental és un delicte que està tipificat en el nostre Codi penal”, han recordat les fonts. La querella, a la qual n’hi podrien seguir d’altres d’una naturalesa similar, “és sòlida” i “amb una documental amb valor probatori ben estructurada i fonamentada”.
Comentaris