- L’executiu es reuneix amb representants dels grups parlamentaris i acaba assegurant que es manifestarà “quan ho cregui oportú”
El Govern es posicionarà sobre els fets succeïts a Catalunya durant l’1 d’octubre “quan ho cregui oportú”. Aquesta és la fórmula triada per l’executiu per, si pot, no dir absolutament res.
Només el ministre d’Educació, Èric Jover, en tan què secretari general de Demòcrates d’Andorra (DA), ha mostrat la seva repulsa als actes violents protagonitzats pels cossos i forces de l’Estat espanyol. Però sense entrar evidentment en el fons de la qüestió. Per la resta, les autoritats governamentals miren d’escudar-se en les declaracions de les formacions polítiques per no haver-se de posicionar. I qualsevol missatge oficial que es pugui donar, si es dóna, tindrà l’aval de Madrid.
Els fets ocorreguts a molts pobles i moltes ciutats de Catalunya arran de la convocatòria i pretesa celebració del referèndum d’autodeterminació convocat per la Generalitat
ha estat tema de debat tant a la junta de presidents del Consell General com, posteriorment, en una trobada calendaritzada ja des de la setmana passada i promoguda pel cap de Govern, Toni Martí. Es tractava de consensuar una posició comuna que les fonts consultades han preferit no aclarir si s’ha pogut trobar. El que sí que ha quedat clar és que el Govern només es manifestarà quan ho consideri -un missatge que en certa manera ha avalat el ministre de Turisme, Francesc Camp- i, les mateixes fonts han reconegut que potser serà mai.
L’equilibri que s’ha de fer vers Espanya i Catalunya és evident i que el rerefons de l’enfrontament polític és molt sensible i Andorra cal que es mogui amb peus de plom és obvi i tots els participants en la trobada i, fins i tot, tots els parlamentaris que s’han expressat ho han reconegut sense embuts. La socialdemòcrata Rosa Gili, el liberal Ferran Costa o el representant d’SDP al Consell, Víctor Naudi, han evidenciat aquesta cautela alhora que s’han manifestat clarament en contra de la violència emprada en molts dels locals que havien de servir o van servir, diumenge a Catalunya, de col·legis electorals.
El fet que poc o molt representants de tots els partits haguessin mostrat la seva posició ha fet que la junta de presidents pràcticament no hagi ni entrat a valorar la possibilitat que el Consell General, com a institució, dugués a terme un posicionament formal. I, en tot cas, s’ha deixat en mans de la reunió que posteriorment s’ha celebrat amb el cap de Govern i la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, per tractar la qüestió. Tampoc no hi hauria hagut prou fermesa per, ni tan sols, condemnar la violència, encara que s’evités parlar de vulneració de drets.
La tèbia posició europea -donant suport al constitucionalisme de Rajoy tot i invitant-lo a usar el diàleg i no la força per resoldre conflictes polítics- també contribuiria a l’immobilisme institucional d’Andorra.
De fet, els dubtes sobre com posicionar-se ja hi van ser entre les formacions polítiques diumenge. Al Partit Socialdemòcrata (PS), en certa manera, li va ser més fàcil posicionar-se atès que ja uns quants dies abans havia emès un comunicat denunciant la vulneració de drets. Per tant, diumenge a mitja tarda hi va tornar amb més força a través de les xarxes i per via del seu primer secretari, David Rios. Els laments del PS van transcendir poc després que SDP hagués emès un comunicat on a banda de posicionar-se contra la repressió a Catalunya es criticava l’equidistància i l’ambigüitat sol·licitada pel Govern.
Demòcrates i liberals van trigar més a fer pública la seva posició i no la van emetre fins després d’un profund debat intern que estava més a prop de portar a un silenci que no a expressar el refús de la utilització de la violència. El fet, però, que PS i SDP es posicionessin públicament va empènyer les dues formacions que més pes parlamentari tenen actualment a manifestar-se. Membres de les cúpules de totes dues formacions, segons fonts properes, havien estat durant tot el dia analitzant la conveniència de mantenir-se en silenci.
Comentaris