Fa pràcticament un any que qui ho desitgi pot triar i designar metge referent, allò que a l’Estat espanyol, per comparativa, s’anomena metge de capçalera. Malgrat que milers d’usuaris ja s’han acollit a aquesta via, és clar que fins que no toca a la butxaca, el sistema no és complert del tot. Així, i a través d’una modificació de la llei de la CASS aprovada el gener, s’establia que a partir del 17 de setembre qui no faci servir la via preferent, no tindrà el percentatge de cobertura (75% per norma general) de la CASS, que aquesta aportació de la Seguretat Social serà més baixa.
Ara, però, i atenent a la complexitat de posar en marxa suposadament les eines necessàries per part de la CASS, i també justificant que “l’usuari ha d’aprendre unes noves regles del joc en una qüestió tan sensible com és el dret a l’assistència sanitària”, la penalització per no usar la via preferent es dilata dos mesos i mig. No serà efectiva, si així ho acorda el Consell General, fins l’1 de gener. El denominat metge referent és el cas més paradigmàtic. Però no és l’únic que es retarda. El nou sistema també afectava professionals mèdics estrangers que no tenien conveni amb la Seguretat Social andorrana, per posar un altre exemple.
Sia com vulgui, el Govern ha enviat un projecte de llei de modificació de la ja modificada llei de la CASS per canviar l’entrada en vigor, només, de les penalitzacions per no usar la via preferent. És un projecte de llei molt minso atès que només modifica la disposició final segona de la la Llei 6/2019, del 31 de gener, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social, que fa estricta referència a l’entrada en vigor de la norma. Del 17 de setembre del 2019 a l’1 de gener del 2020.
Els parlamentaris poden presentar esmenes al text fins l’11 de setembre a les 13.30 hores del migdia. És clar, però, que sols sia amb el suport dels tres grups parlamentaris que avalen el Govern, la modificació tirarà endavant. I aquest cop no hi haurà crítiques a les presses que va tenir l’executiu en la recta final del curs final per aprovar lleis com aquell qui fa xurros. Els canvis a posteriori evidencien, justament, que més que lleis es feien xurros.
Comentaris