La manca de posicionament dels grups parlamentaris en relació a la proposta reguladora de les transferències del Govern als comuns amoïna més, ara mateix, la majoria de representants polítics que estan negociant el nou marc de relació institucional entre l’Estat i les parròquies que no pas la distribució de les competències, encara que hi ha un parell de serrells prou peluts per tancar: com de vinculants o no hauran de ser els informes comunals en relació als usos que es vulguin donar als terrenys que els comuns hagin cedit gratuïtament a l’Estat i aspectes pedagògics en relació amb les escoles bressol.
La negociació, segons algunes fonts, avança prou bé malgrat que el Partit Socialdemòcrata ha posat quatre punts incondicionals sobre la taula per donar suport a la reforma i els liberals exigeixen que el Consell General no hagi d’acabar sent l’àrbitre quan hi hagi una discrepància entre el Govern i un comú en relació a la construcció d’un determinat equipament en un espai que el segon hagi cedit al primer. El grup parlamentari liberal, i així ho ha expressat el seu president, Josep Pintat, exigeix que s’aclareixi d’una vegada si els informes que se sol·licitin als comuns quan el Govern hagi de construir un equipament seran vinculants o no. Això sí, Pintat reclama també que o siguin tots vinculants o no ho sigui cap. I que no es deixi en mans de la cambra parlamentària el gol d’or. El penal decisiu.
Totes les parts, però, preveuen que s’acabarà trobant el consens necessari per tancar la reforma competencial. De fet, d’aquí quinze dies es preveu ja iniciar el debat sobre les transferències. I en aquest cas sí que hi ha més dubtes: se sap què vol el Govern (estabilitzar l’aportació dinerària entorn als 55 milions a partir de diversos criteris i lligat a un percentatge del PIB); se sap que els comuns, alguns més que d’altres, hi ha paràmetres que no acaben d’agradar; però no està gens clar quines propostes o quin plantejament faran els grups parlamentaris, i especialment, és clar, els que estan als escons de l’oposició.
Les peticions del PS
I entre els grups opositors, com a mínim quant a les competències, qui està sent més clar i rotund i, alhora, també més exigent és el socialdemòcrata, que ha deixat clar que hi ha quatre qüestions que considera innegociables o clau. Al llarg d’aquesta setmana, els dirigents del PS faran arribar a la secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí, el redactat d’aquestes demandes, que tenen a veure amb la gestió de les escoles bressol, l’impuls d’una regulació nacional dels espais naturals, el seguiment dels joves en risc i l’establiment d’un registre de la propietat. El conseller general de la formació socialdemòcrata, Pere López, ha apuntat que la resolució d’aquestes propostes acabarà determinant el suport o no a la reforma. “Hem fet una sèrie de propostes en la línia del que es va acordar al congrés i al comitè directiu sobre polítiques que ens preocupen. Les farem arribar a la secretària d’Estat per veure en quina mesura es poden recollir”, ha indicat el líder parlamentari del PS Pere López, que ha recordat el posicionament mantingut en la reunió d’aquest dilluns.
La primera de les propostes fa referència a les polítiques de joventut. El PS considera que tot el que fa referència a l’atenció i seguiment dels joves en risc d’exclusió, amb problemes d’addiccions o en diferents tipus de dificultats ha de ser competència governamental sense que això signifiqui que els comuns hagin de deixar de ser altres serveis pel col·lectiu, amb ara els punts d’informació o l’impuls d’activitats específiques. “Parlem d’un problema molt important avui dia al nostre país i d’una política major que ens preocupa molt. Aquesta problemàtica no està als espais joves; està al carrer”, ha manifestat López, per a qui “cal resoldre la indefinició actual; que quedi clar que l’espai jove de la parròquia i l’organització d’activitats és dels comuns, però que de la gestió dels joves en risc, una problemàtica creixent, se n’ha d’ocupar Govern”. Des del PS es posa en relleu la importància d’aquesta política tant per abordar els casos existents com per evitar que en sorgeixin de nous.
Un altre punt que pel PS cal incorporar a la reforma és l’impuls d’una legislació pels espais naturals protegits. També es demana, pel que fa a les escoltes bressol, “una gestió més conjunta o compartida, amb un pla pedagògic únic i una sèrie de polítiques de coordinació”. La quarta proposta fa referència a la creació d’un registre de la propietat en mans de l’executiu, mantenint la gestió i elaboració del cadastre com a responsabilitat de les corporacions parroquials. López ha indicat que aquesta setmana es farà arribar les quatre propostes a Govern i al grup demòcrata. “El dia 8 esperem tenir una resposta o contraproposta. A partir d’aquí, el nostre posicionament quedarà una mica marcat pel que sigui la resolució en aquests quatre punts”, ha avançat el parlamentari socialdemòcrata, que ha defensat que els canvis proposats van en la línia de “ser eficaços amb polítiques que necessitem millorar”.
Un altre dels punts que ha aixecat diferències en la negociació de la reforma és si l’informe que facin els comuns sobre la construcció d’un projecte governamental al seu territori ha de ser o no vinculant en tots els casos. El redactat tancat per cònsols i Govern estableix que només serà en casos d’equipaments sensibles. López ha explicat que el PS ja es troba “còmode” amb aquesta idea que “respon al que pot ser una solució”. De fet, ha lamentat que altres formacions s’hagin posicionat en contra sense, però, donar una alternativa clara. “No entenem la proposta que fa el grup liberal si és que la hi ha, més aviat sembla una voluntat de fugir d’estudi i de no posicionar-se clarament per la seva part”. El conseller del PS defensa que “és el moment de ser clars amb les propostes i nosaltres ho hem estat; a partir d’aquí, la resposta que puguem tenir del grup de DA i del Govern acabarà definint el nostre posicionament”.
Fonts coneixedores de l’estat de les negociacions han assegurat que les propostes del PS no haurien de suposar un gran daltabaix per poder-hi donar una resposta afirmativa. En aquest sentit, han recordat les fonts, on potser hi pot haver més disparitats és en la qüestió de les escoles bressol malgrat que tothom entén que es tracta d’un servei de proximitat i, per tant, la gestió hauria d’anar a càrrec dels comuns malgrat que les directrius pedagògiques les pugui acabar establint de forma unificada l’Estat a través del ministeri encarregat de la infància i el de l’educació. Les mateixes fonts han recordat que tant el registre de propietat i les polítiques de joventut, en la seva major part, ja depenen del Govern i que tampoc això ha de ser un escull perquè es pugui arribar a donar satisfacció a les demandes socialdemòcrates.
Comentaris