Govern ‘amaga’ el cost d’entrar a l’FMI però ja no pot negar que s’acostaria a 150 milions d’euros

Cinca compareix al Consell i defensa la necessitat d’accedir a l’organisme amb seu a Washington per “reforçar la credibilitat del país” alhora que no és incompatible amb un últim prestador

-
-
El Govern manté que és impossible saber ara per ara el cost d’accedir al Fons Monetari Internacional (FMI) perquè depèn de tot un seguit de paràmetres que l’organisme amb seu central a Washington haurà de decidir al seu dia si aplica o no aplica al Principat. I mentre el ministre de Finances, Jordi Cinca, manté la incògnita, el líder parlamentari del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, calcula que l’entrada a l’FMI pot suposar haver de disposar d’uns 150 milions d’euros. La xifra no ha estat desmentida per Cinca. Més aviat el contrari. No ha pogut negar els càlculs. De cap manera. En tot cas, marejar la perdiu. 

El titular de Finances ha comparegut aquest dimecres davant la comissió legislativa especial de vigilància i estabilitat del sistema financer, la denominada ‘comissió BPA’, per exposar el full de ruta del Govern en relació a l’FMI i a la consecució d’un últim prestador per al sistema financer del Principat. Vistos els passos fets darrerament, segons les fonts consultades, Cinca s’ha centrat en l’accés que és pretén al Fons Monetari. El responsable ministerial hauria insistit davant els consellers que accedint a l’FMI “es reforçaria la credibilitat del país” i que no seria excloent ser a l’FMI, que garanteix, per dir-ho així, el risc país, amb poder aconseguir un últim prestador financer, ja sigui en forma de banc central propi o a través del suport del Banc Central Europeu.

Cinca hauria explicat que l’ingrés i especialment el cost d’accedir està condicionat a tot un seguit d’informacions que Andorra ha de facilitar. A partir d’aquí, l’FMI fa unes anàlisis i determina els paràmetres a aplicar. No hi hauria un model únic, per tant, no s’obliga a complir el mateix a tots els països. Ni tan sols encara que tinguin certes similituds. Per aquest motiu el titular de Finances ha assegurat que no es pot saber quant costaria entrar a l’FMI perquè no se sap quins paràmetres decidirà aplicar al Principat l’organisme internacional. 

De la documentació lliurada als parlamentaris i anteriorment sol·licitada pel PS se’n desprèn una despesa que multiplica gairebé per quatre la inversió real realitzada per l’executiu durant el 2017

Cinca ha lliurat una documentació als consellers que just dimarts havia rebut Pere López arran d’una demanda parlamentària de documentació. Com que el conseller socialdemòcrata ja havia tingut un marge de temps per estudiar la informació, davant dels companys de comissió ha argumentat que els càlculs derivats d’aplicar situacions comparables a la d’Andorra li farien pensar que a Andorra l’accés a l’FMI li podria suposar haver de disposar entre 145 i 150 milions d’euros. Una part d’aquesta quantitat s’hauria d’enviar directament a Washington i una altra part caldria que el Principat demostrés que el té disponible d’immediat en forma de dipòsit o aval dins el país mateix.

El ministre no ha pogut desmentir en cap cas els càlculs fets pel conseller socialdemòcrata en base a la informació lliurada pel propi Govern. En aquest documentació, per exemple, s’explica que “si hi ha admissió, llavors la resolució d’admissió ja detalla les condicions” exactes perquè el país pugui fer efectiu el seu accés i exposa “el valor de la quota i les quantitats a pagar a l’FMI així com el temps per efectuar aquests pagaments”. També s’estableix la informació a proporcionar a l’FMI i les mesures internes i els passos a seguir per signar els estatuts de l’FMI. Ordinàriament, el termini per complir els requisits és de sis mesos.

El titular de Finances mira de marejar la perdiu afirmant que l’organisme internacional encara no ha dit quins paràmetres aplicarà al Principat però no pot rebatre els càlculs fets per Pere López

Entre les moltes coses que suposa el procés d’adhesió a l’FMI hi ha que el país que vol accedir a l’organisme internacional, en aquest cas Andorra, designi un ens financer, que podria ser l’INAF, com a intermediari exclusiu entre el Principat i l’FMI. Aquest ens, en l’exemple que figura en la documentació l’INAF, hauria d’estar autoritzat  a realitzar en nom d’Andorra totes les operacions i transaccions previstes pels estatuts de l’FMI. I s’hauria de designar la institució que serviria com a dipositària dels havers en monedes de l’FMI a Andorra.

Justament, tenint en compte el valor que tenen aquestes monedes i la quota corresponent a San Marino, atenent al cas que l’FMI ja va informar al seu dia que la quota d’Andorra podria ser 2,5 vegades la de San Marino, s’arribaria a la conclusió que el cost d’adhesió podria suposar entre 140 i 150 milions. Però com ha afirmat durant la compareixença de Cinca el socialdemòcrata López s’acostaria més als 150 que no pas quedaria a tocar els 140. La xifra ha deixat estupefacte més d’un parlamentari i el ministre de Finances ha mirat de minimitzar-la sense negar-la.



Liberals abandona la ‘comissió BPA’ després de constatar les traves i “el fracàs”

La compareixença de Cinca s’ha donat en el marc de la comissió legislativa especial de vigilància i estabilitat financera, la denominada ‘comissió BPA’ de la qual els representants de Liberals d’Andorra han anunciat avui que abandonen. El líder parlamentari i president del partit, Jordi Gallardo, s’ha mostrat molt crític després de la reunió amb el funcionament de la comissió i ha remarcat que no té cap mena de sentit voler-la mantenir viva de forma artificial. “Ja vam dir que enteníem que la comissió havia acabat la seva feina sense arribar als objectius fixats” i que ara el que tocaria, sense més dilació, és elevar l’informe de conclusions al plenari tot reflectint que “la comissió ha fracassat” i explicant “totes les traves que hem tingut” i les denegacions d’informació sol·licitada. “Tots som responsables” que la comissió no hagi rutllat com s’esperava, ha remarcat Gallardo. Però també és cert que hi ha hagut una voluntat d’opacitat molt important per part de les institucions que, per exemple, han gestionat el ‘cas BPA’. Si per la manca d’informació la comissió no ha pogut treure l’entrellat del que va passar amb el ‘cas BPA’ i si, d’altra banda, per la part d’abordar necessitats per millorar l’estabilitat del sistema financer “la comissió ja no té l’assessorament que tenia” i el Govern “té intenció de seguir el seu full de ruta sense comptar” amb l’òrgan legislatiu, els liberals entenen que no cal continuar. I menys quan consideren que l’informe s’ha de portar davant el plenari de forma immediata, durant aquest període de sessions, i no pas en el següent, com manté DA, ja a tocar d’unes eleccions per tal que “tot quedi d’allò més diluït”. “La comissió ha fracassat”, ha reiterat Gallardo en diverses ocasions.



 

-

Relacionat

Enuig de liberals de Liberals, PS i SDP pel ritme i la feina feta per la ‘comissió BPA’
Pere López demana dimissions per l’afer de l’aigua d’Escaldes-Engordany

Relacionat

El PS critica "el secretisme" del Govern sobre l'FMI i li exigeix tota la informació que en tingui
Jordi Cinca i Clàudia Cornella en un fòrum que se celebra a Nova York. El logo de l\'FMI s\'hi ha incrustat a sobre.

Relacionat

Fa de Mal Interpretar (FMI)
-

Relacionat

Govern comunica a l’FMI “la voluntat d’Andorra” d’ingressar-hi

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.