El Govern ja fa dies que ha posat en marxa la maquinària per trobar recanvis per als components del consell d’administració de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i per reforçar, alhora, el seu equip executiu, i més ara que la directora general hauria agafat la baixa per maternitat i cap dins les possibilitats que per una decisió personal ja no es reincorpori a l’ens. Cap dels actuals components de l’INAF no estaria en situació d’urgència de ser rellevat per mandat imperatiu -això tenint en compte que ja al seu dia es va incomplir la llei- però més d’un hauria mostrat la seva intenció de renunciar al càrrec a la primera que es pugui. L’executiu és conscient que serà molt complicat trobar nacionals, ara, que vulguin acceptar el repte d’integrar-se al supervisor financer. D’aquí que es modifiqui d’urgència la llei per poder recórrer a professionals d’arreu del món, vist que com demostra el cas de l’AREB pagant bé es troben candidats per dur a terme la tasca encomanada i sense temors al què diran o deixaran de dir.
Pel cap baix, hi ha tres grans temes que no estan ajudant el Govern a trobar el personal que voldria. El primer pas, és clar, és modificar la legislació. El projecte de llei ja ha estat admès a tràmit al Consell General i segueix la seva tramitació per la via d’urgència. Només es canvien els dos articles que limiten per raó de nacionalitat la composició de l’organisme. Hi ha dos aspectes generals: l’un, tot el que deriva dels marcs normatius internacionals, ja sigui relatiu a l’acord monetari o a l’intercanvi automàtic d’informació que obliga l’INAF a exercir un major control i, alhora també, fa que les entitats supervisades hagin de buscar nous models de negoci, per dir-ho d’alguna forma, sobre els quals també cal estar atent. Relacionat amb el sector bancari no cal oblidar que el ‘cas BPA’ continua ben viu i l’INAF no ha estat un actor pas passiu en tot aquest procés. Encara més, hi ha una demanda dels accionistes majoritaris del banc en resolució que gira contra l’organisme i que es reserva el dret d’accionar contra els membres del consell d’administració de l’ens a títol personal.
I encara hi ha un tercer aspecte: la regularització del sector de les assegurances. És la pota financera probablement menys normativitzada. Com a mínim, des dels estàndards internacionals. I l’executiu té clar que s’hi ha de posar a treballar i definir un nou marc legal per a les assegurances. Algunes fonts han assegurat que s’està intentant incorporar un professional estranger expert en aquesta matèria per reforçar l’INAF en un dels aspectes que es considera cabdal en els propers temps. A més, altres fonts han assegurat que el sector assegurador està pendent d’una altra circumstància no menys rellevant: l’eventual problema de solvència que pot estar patint o podria patir en breu un dels operadors d’aquest sector al Principat. “Hi ha coses que no passen perquè sí”, han assegurat les fonts consultades relacionant-ho amb esdeveniments que haurien tingut com a protagonista els darrers mesos una de les asseguradores andorranes.
El ‘cas BPA’ és l’epicentre més proper i real de l’esgotament dels actuals components del consell d’administració de l’INAF. Els dos integrants nomenats fa menys temps són els canillencs Francesc Areny i Josep Casal. Van ser designats pel Consell General (el parlament aprova el nomenament però la proposta la fa el Govern) el 23 de gener del 2014. Però tots dos ja havien fet un mandat previ, perquè ja havien estat nomenats, també, el 18 d’octubre del 2007. En aquests dos casos es dóna una situació anòmala generada a partir d’acords parlamentaris extralegals molt qüestionables. La llei de l’INAF deixa clar que el mandat dels components del consell d’administració és de “sis anys i no és renovable”. Areny i Casal aviat farà nou anys que formen part del supervisor. Clar que es pot dir que no van ser renovats: van ser designats de nou.
Els altres dos components no presidents de l’INAF són David Cerqueda Solé i Armand Pujal Codony, que alhora és un dels representants del supervisor a l’AREB. Tant Cerqueda com Pujal van ser nomenats pel Consell General el 13 de desembre del 2012. L’organisme supervisor financer està presidit per l’advocat Raül González Fernández, que per la data del nomenament últim seria el més ‘vell’ de tots. En aquest cas, González va ser designat el 28 de juliol del 2011, poc després que DA arribés al Govern i per tal de resoldre una situació de buit que hi havia a l’ens donades les baixes que hi havia hagut amb anterioritat.
Una de les qüestions que juguen a favor de l'executiu i de la seva feina per buscar candidats per al supervisor financer és la retribució que poden oferir als 'objectius' a qui es vagi a cercar. L'apartat quart de l'article 12 de la Llei de l'INAF estableix que "la remuneració del president i dels consellers del consell d'administració és fixada pel Govern". Per tant, hi ha màniga ampla, perquè enlloc no s'acorda formalment un salari per als membres de l'INAF. Ni tan sols hi ha una graella o una forquilla d'entre les quals pugui sortir la retribució. El precepte és tan genèric que la remuneració pot ser la que escaigui: la prioritat serà trobar algú. I algú de la major conveniència del poder executiu.
Comentaris