El ginecòleg Gérard Gouarré reclamarà al Tribunal Superior (TS) que revisi la sentència que al seu dia va dictar, i que l’inhabilitava de per vida, i que la nova resolució li reconegui el dret de poder tornar a exercir. Que se li reconegui el dret no vol dir que Gouarré acabi fent efectiu l’exercici professional. Així ho ha explicat l’advocat del metge, Miquel Bellera, l’endemà que el Tribunal Europeu dels Drets de l’Home condemnés l’Estat andorrà i reconegués que s’havien vulnerat drets fonamentals del ginecòleg. En concret, la Cort Europea lamenta que s’apliqués la retracció de la norma per perjudicar el reu i que, alhora, se li impedís la formulació d’un recurs efectiu.
Bellera ha reconegut la satisfacció tant seva com a jurista com, especialment, del seu client. Ha celebrat que Estrasburg els hagi donat la raó després d’anys de lluita jurídica. Des del primer moment, tots dos van mostrar-se convençuts que la pena suplementària no podia ser superior a la condemna principal. És la primera vegada que Estrasburg condemna Andorra per un cas de naturalesa penal. I és el primer cop, també, que els tribunals andorrans estaran obligats a revisar una sentència interna considerada ferma i a fer-ho seguint el dictat del Tribunal Europeu. Això és així gràcies a la reforma judicial impulsada fa poc més d’un any.
“Tenim tres mesos per reclamar l’execució de la sentència”, ha recordat Bellera. D’una banda, l’executiu haurà d’abonar 12.000 euros en concepte de danys morals i 14.250 euros més per les despeses judicials. Són quantitats simbòliques, si es vol dir-ho així. Però també remarca l’advocat -a la fotografia durant la vista celebrada a Estrasburg- el fet que de la darrera remesa de sentències dictades per Estrasburg, la referida a Gouarré és una de les que té unes indemnitzacions més altes. Cert que Gouarré, en la seva demanda al tribunal europeu, havia sol·licitat una compensació per danys materials -és a dir, en certa manera, pel lucre cessant- de més d’un milió d’euros. “Sabíem que era molt complicat i no era pas el nostre objectiu principal. Però ja que hi érem… de perduts, al mar”, manifesta Bellera, especialista en dret comunitari.
La reclamació de l’execució de la resolució del TEDH no s’acabarà en aquesta ocasió sol·licitant la indemnització concedida. No. “Demanarem al TS que revisi el cas, i que torni a dictar sentència. Haurà de ser el tribunal qui ens digui com ho hem de fer. Haurà de dir ell si ha de ser el Tribunal de Corts, si és directament el Tribunal Superior… si s’ha de fer vista o no… Però quant al sentit que ha de tenir la resolució, el Tribunal d’Estrasburg ja marca molt el camí”. És a dir: la pena complementària no pot allargar-se, en el temps, més enllà del que fixi la pena principal. I, en tot cas, mai no podia ser de per vida. Per tant, es reclamarà que s’imposi la inhabilitació que s’hauria escaigut. I que, en tot cas, ja s’haurà complert. Per tant, aixecada la inhabilitació de per vida, s’haurà de reconèixer el dret de Gouarré a poder tornar a exercir. Una altra cosa és que acabi tornant a posar-se la bata de facultatiu.
El que en principi s’ha descartat, “encara que com a jurista es valora”, diu Miquel Bellera, és la possibilitat de reclamar internament, és a dir, davant els tribunals andorrans, una indemnització per danys i perjudicis. Hi hauria dues possibilitats: pel fet de no haver-lo deixat exercir amb el perjudici econòmic que això hauria suposat al facultatiu i l’altra via de reclamació seria pel mal funcionament de l’administració de Justícia. Un mal funcionament que quedaria demostrat per la sentència d’Estrasburg que clarament refuta el posicionament mostrat pels tribunals andorrans. Això no obstant, la sentencia dictada dimarts es completa amb un vot particular o opinió dissident d’un magistrat holandès.
Comentaris