Gallardo visualitza el distanciament amb Pintat i la fractura entre Liberals i UL

• El president liberal diu que encara no ha parlat amb el màxim responsable parlamentari de les divergències internes que no amaga que hi són i, alhora, ironitza amb els flirtejos lauredians amb DA
• El polític admet que les diferents formes de plantejar la tria de candidat per als propers comicis han estat el detonador del malestar i revela que ja hi ha una persona que postula i no és ell
• El parlamentari reconeix que hauria dimitit si hagués hagut de votar a favor de les lleis de competències i transferències i afirma no entendre que es vulguin “obviar” els estudis d’Aparicio

El president de Liberals d’Andorra (Ld’A) i president suplent del grup parlamentari, Jordi Gallardo, ha marcat més distàncies que mai aquest divendres amb Josep Pintat i Unió Laurediana (UL). Gallardo ha reconegut sense embuts que hi ha divergències i ha assegurat que per ara encara no s’han tractat. Que no n’ha parlat amb Pintat i que no sabia res dels contactes d’aquest amb el cap de Govern, Toni Martí, i DA, que considera que deuen existir perquè els concernits no ho han desmentit. El president liberal, que ha admès que hauria dimitit de conseller general si hagués hagut de votar a favor de la modificació de les lleis de transferències i competències, ha avançat que ja s’ha ofert una persona per liderar la llista de Ld’A per a les properes eleccions generals. I que l’oferent no és ell, encara que ha afirmat que li faria gràcia encapçalar el projecte liberal. Per a Gallardo, “el més aviat possible s’ha de triar candidat”. Justament, la fórmula i els tempos per a l’elecció del cap de cartell seria el detonador de les diferències que hi ha en l’entorn liberal. El president liberal ha estat entrevistat aquest matí al programa ‘Ara i Aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra (RNA), el mateix espai on just fa una setmana Toni Martí va reconèixer que hi pot haver un avenç electoral i que hauria mantingut converses amb sectors liberals que va personificar amb Pintat. Gallardo ha assegurat que d’aquests contactes se’n va assabentar arran de les paraules del màxim responsable de l’executiu. I que “no n’hem parlat. Cada partit ha seguit fent la seva activitat pròpia”. El polític liberal, fent referència al comunicat fet públic dijous per Unió Laurediana, ha explicat que quan s’ha de remarcar que un grup parlamentari és el resultat d’una coalició és perquè hi ha quelcom que trontolla. O, com a mínim, que “la relació no és tan bona com ho havia estat”. Encara referint-se al comunicat d’UL, el màxim responsable de l’executiva liberal ha revelat que els representants lauredians en l’executiva nacional van fer arribar una carta anunciant que, per ara, deixen de participar de l’executiva. Jordi Gallardo ha explicat que tant Ld’A com UL sempre han mantingut la seva “autonomia i independència” i que les “divisions d’opinions” en el sí del grup parlamentari “sempre hi han estat”. Però que “la divisió” actual o “enfrontament comença a tirar endavant” arran del debat sobre el procés d’elecció del futur candidat. Gallardo ha afirmat que donant compliment als estatuts de la formació, s’ha fet un reglament que pot comportar unes primàries, encara que abans “hi pot haver un consens”. El president liberal ha reconegut que hi ha dues sensibilitats diferents dins del partit. Una partidària de triar el cap de cartell de forma imminent i, l’altra, d’esperar fins a última hora. I després d’assegurar que els dos posicionaments són “vàlids. respectables”, recorda que per una qüestió de transparència i pluralitat finalment l’executiva es va decantar per activar ja el procés. “I aquí comença la divisió d’opinions, el malestar amb els que creuen que no s’ha de fer ara”. El president del partit liberal ha explicat també que l’elecció del candidat és també necessària perquè ha de ser aquesta persona la que doni el vistiplau o la que se senti còmoda amb les eventuals aliances que es puguin dur a terme en vista a les eleccions. En aquest sentit, Gallardo ha recordat que Socialdemocràcia i Progrés (SDP) ja ha fet una proposta per elaborar candidatures transversals a les circumscripcions parroquials. Però que no es pot donar una resposta concreta fins que no hi hagi escollit el cap de cartell. Davant els futurs eventuals pactes que hi hagi i la pregunta de si es faria estrany veure una nova aliança entre DA i UL o entre Ld’A i SDP ha recordat que s’haurà de veure “si hi ha una coherència programàtica”, que faria que qualsevol pacte es pogués “entendre”. En qualsevol cas, i en el cas de Liberals, qui decidirà “és la militància. I aquest debat, dins de Liberals, arribarà. Però no es pot dur a terme fins que Liberals d’Andorra no tingui triat el seu cap de llista”. En aquest punt, el parlamentari ha avançat que la secretaria general de la formació ja ha rebut una proposta. Ha rebut el ‘currículum’ d’una persona militant que postula per a candidat. Gallardo només ha pogut dir que l’esmentat oferent no té cap càrrec ni executiu ni electe i no n’ha pogut revelar el nom perquè, ha assegurat, no el sap i els estatuts del partit i el reglament de tria de candidats imposa el secret. Gallardo també ha donat ple suport al secretari general del partit, Amadeu Rossell, i ha assegurat que mai no ho va deixar de ser perquè, producte d’un moment d’enuig i impuls, va afirmar Rossell que plegava i que presentaria la carta formal per oficialitzar la renúncia. Però aquesta missiva no va arribar mai. “Amadeu Rossell ha estat, és i seguirà sent el secretari general de Liberals d’Andorra fins que esgoti el seu mandat” perquè “si es diu que hi haurà una carta i la carta no es fa arribar…” A més, segons Gallardo, hi va haver una votació que va servir per ratificar Rossell en el càrrec. Com era de preveure, evidentment, a Gallardo també se li ha demanat per la controvertida votació sobre les lleis de competències i transferències. El president suplent del grup parlamentari ha explicat que “va ser una votació que potser no va acontentar ningú” a nivell intern però que va servir per “mantenir els equilibris dins el grup”. “Vam acabar fent el que el president del grup va dir que faríem”, que era donar el suport necessari perquè les lleis poguessin tirar endavant. Alhora, però, visualitzaven el desacord intern i es deixava una porta oberta a poder portar els textos al Tribunal Constitucional. Gallardo ha admès que vista la felicitat i sintonia de Martí amb Pintat durant aquella votació i el que s’ha comentat posteriorment, tot pot fer més de malpensar. O de confirmar coses. També ha recordat que era cert que el mes de juny, i fruit de les taules de treball que s’havien fet a tres bandes (comuns, Govern i Consell), hi va haver un compromís de la formació per donar suport als textos consensuats. “Però en aquell moment no hi havia ni estudis ni opinions de comitès parroquials sobre la taula”. Amb la qual cosa, ha afirmat Gallardo, “ens costa més d’entendre que hi hagi elements que es vulguin obviar”, referint-se fonamental als informes elaborats pel catedràtic Miguel Ángel Aparicio que apunta a la inconstitucionalitat de les lleis. Davant d’això, i malgrat que “en certa part s’havia de mantenir” el compromís, també era evident que el posicionament podia o havia de canviar. En aquest sentit ha remarcat que hi va haver membres del grup parlamentari que van anunciar que dimitirien si havien de votar positivament les lleis. I que ell hauria estat un d’aquells hipotètics dimissionaris.