El Tribunal de Comptes es posa les mans al cap amb els serveis jurídics pagats per l’AREB

L’òrgan lamenta que s’ha contractat de forma directa treballs per gairebé 900.000 euros sense concurrència i sense que es pugui comprovar la “raonabilitat” dels honoraris abonats

L'AREB rep importants crítiques per part del Tribunal de Comptes.
L'AREB rep importants crítiques per part del Tribunal de Comptes.

La gestió de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) continua aixecant suspicàcies en el si del Tribunal de Comptes. L’òrgan fiscalitzador li ha fet importants retrets en l’informe realitzat sobre els números del 2018. Entre ells, es critica que s’han adjudicat serveis jurídics de forma directa per gairebé 900.000 euros sense que s’hagi demostrat que aquest preu sigui “raonable”. També es posa en dubte el retorn del préstec fet per Govern en el marc del cas BPA i se’ls tiba les orelles pel fet que no hagin presentat els comptes del banc del qual són 100% titulars.

Un any més, la forma de gestionar l’AREB ha rebut importants retrets per part del Tribunal de Comptes, començant per la manca de seguiment del que estableix la llei que regula l’òrgan. I és que l’agència va trametre la documentació amb força retard, l’11 de juny del 2019, quan ho havia d’haver fet, a més tardar, l’1 d’abril. Tot i això, s’ha analitzat i s’han detectat diverses deficiències.

L'òrgan fiscalitzador posa en dubte que es pugui tornar el préstec de 20 milions atorgat per Govern per gestionar el cas BPA però l'AREB defensa que encara pot cobrar sumes importants per la venda de Vall Banc

Entre elles, dues vinculades a formes de fer incorrectes pel que fa a la contractació de tasques externes. Així, s’adverteix que “l’AREB ha realitzat procediments de contractació de serveis jurídics per raó d’urgència” que, al llarg de tot l’any, han suposat una despesa de 888.805 euros. Des del tribunal es lamenta que s’han fet sense “concurrència” i, per tant, no poden manifestar-se “sobre la raonabilitat de què els preus satisfets s’ajusten a les condicions de mercat en els termes que reclama l’article 10.2 de la Llei de Contractació Pública”.

A banda d’això, l’òrgan fiscalitzador alerta directament d’una contractació directa que no es va fer amb el procediment legal establert. Es tracta d’una adjudicació feta “sense que, a través d’informe tècnic previ, es justifiqui adequadament la contractació directa i que podien acollir-se a aquesta forma d’adjudicació”. En concret, es tracta de serveis comptables encarregats a Alfa Capital Assessors per un valor de 44.517 euros.

El Tribunal de Comptes també renya l’AREB per la seva negativa a facilitar els comptes de BPA, tot recordant que “ostenta la totalitat del capital social de la referida societat” i que en no enviar aquesta documentació s’està incomplint la llei que regula l’òrgan fiscalitzador. “La manca de lliurament dels comptes de la societat indicada, a més de representar l’incompliment normatiu esmentat, impedeix al Tribunal conèixer i avaluar possibles passius, riscos, contingències o responsabilitats que poguessin tenir incidència directa en els comptes de l’AREB i, indirectament, en els comptes de l’Estat, comportant una limitació a l’abast del treball”.

L'informe deixa clar que, llei a la mà, l'AREB hauria de facilitar els comptes de BPA perquè puguin ser fiscalitzats

Sobre aquest punt, l’agència al·lega que aquesta documentació té “caràcter reservat” i, per tant, “no es pot divulgar a cap persona o autoritat” si no és amb un “requeriment judicial o altres supòsits previstos en la normativa vigent”. També es defensa que el seu règim jurídic “no s’ha d’estendre a les entitats participades”, que s’han de “regir per l’ordenament jurídic privat que resulti aplicable”. Per tant, entenen que “BPA és una entitat privada en resolució, sota la supervisió de l’AREB, i no forma part dels estats financers de l’AREB”. La resposta, però, no ha convençut el Tribunal de Comptes, que deixa clar que “no modifica els plantejaments evocats en el cos de l’informe, ni aporten cap informació complementària que permeti modificar les observacions i conclusions”.

En l’informe, tal com ja es fa també amb la liquidació de Govern, es deixa clar que difícilment l’AREB podrà tornar el préstec de 20 milions que des de l’executiu es va fer a l’entitat per cobrir les despeses de la gestió del cas BPA. “No es coneixen els recursos dels  quals  disposarà  o  preveu  disposar  l’AREB  per  atendre la devolució d’aquest endeutament. En el cas que la seva capacitat de retorn depengui  de  les  aportacions  que  faci  el  Govern  s’hauria  de  qüestionar  la  seva  exigibilitat per part d’aquest darrer i, per tant, la qualificació i classificació d’aquesta operació”, adverteix el tribunal.

A 31 de desembre, l'AREB havia rebut 88 demandes administratives, 8 civils i 24 penals arran del cas BPA

Sobre aquest punt, l’agència recorda que la idea inicial era retornar els diners segons s’anés cobrant per la venda de Vall Banc a JC Flowers, el preu de la qual estava composat per diferents components. El primer, el “preu final, ja s’ha cobrat -3,8 milions d’euros- i ja es van emprar per tornar part del deute. Ja es deixa clar que hi ha una part, la corresponent al 50% dels dividends dels cinc primers anys després de l’adquisició, fins a un màxim de 7 milions, i una altra, el 50% del preu d’una futura venda total o parcial de l’entitat, fins a un límit de 15 milions i de 22 si no es paga res per beneficis. Per tant, afirma l’AREB, “té una expectativa d’ingressos derivats de la venda de Vall Banc que, en cas de produir-se, en la seva integritat permetria retornar al Govern la totalitat del préstec”.

De l’informe també es constata que el cas BPA segueix comportant un important volum de reclamacions judicials a l’agència. En concret, a 31 de desembre del 2018, hi havia fins a 88 demandes administratives, 8 de civils i 24 penals. L’òrgan fiscalitzador adverteix que no s’ha dotat cap provisió per atendre “possibles contingències derivades de les mateixes”.

Altres retrets que es fan són la manca de signatures mancomunades pels pagaments fins a 100.000 euros, fet que no respecta la Llei General de Finances Públiques, que tampoc segueixen els pagaments amb targetes de crèdit, tot i que són regularitzats a posteriori.

Etiquetes

Comentaris (10)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.