Ha obert el foc el líder del PS, Pere Lopez, que ha afirmat que el projecte legislatiu “no està a l’altura del moment” perquè “ni aposta per la reactivació econòmica ni evitarà que cap andorrà es quedi enrere”. Des de la formació, es considera que els comptes, a més, no donen resposta als “problemes estructurals del país”, entre els quals ha destacat l’accés a l’habitatge, les pensions baixes o el deficient poder adquisitiu de moltes famílies. També ha denunciat que “es dona molt poc suport als autònoms” i la inversió en cultura i esports és molt baixa.
A més, López ha assegurat que les previsions, sobretot pel que fa als ingressos, són gairebé impossible de complir. I això, ha alertat, pot deixar molt tocades unes finances públiques a les quals “l’únic rumb que veiem és el deute desbocat i el descontrol pressupostari”. Així, ha afirmat que “anem en un vaixell on ni tan sols el conductor sap cap a on va”.
Per la seva banda, des de Terceravia, Josep Pintat ha criticat, en primer lloc, la forma. De fet, ha recordat el recurs contra l’admissió del projecte legislatiu, escrit refusat finalment per Sindicatura. El motiu? El canvi de presentació dels comptes que, ha reiterat, al seu entendre incompleix la llei. “No és pas competència de Govern canviar a cop del seu criteri la llei de finances públiques”, ha apuntat, a la vegada que lamentava que s’estaven “posant en qüestió les competències del Consell General”.
Més enllà de la forma, el fons tampoc agrada a Terceravia. Pintat ha renunciat que, via les disposicions addicionals, “pretenen canviar fins a quinze lleis”. També ha apuntat, com havia fet López, el que considera unes previsions econòmiques i financeres que “no podem compartir”. A Jover li ha etzibat que “força les previsions via Excel per dona compliment a les exigències de l’FMI” i que “les projeccions són un brindis al sol”.
Des del Govern, el ministre de Finances ha respost aquestes crítiques posant en relleu que el del 2022 continua sent “un pressupost extraordinari”. Ha admès que hi ha “dosis d’incertesa” però ha expressat la convicció que, amb la informació actual, els comptes són correctes i les previsions, encertades. “Entenem que és equilibrat, que dona resposta a les necessitats del país i ens permet continuar lluitant contra la pandèmia”, ha indicat.
Jover ha rebut el suport coordinat dels presidents dels tres grups de la majoria. Tots ells han volgut defensar a capa i espasa els comptes, expressant una clara confiança en els números calculats pel Govern i en el fet que aquests no suposen cap perill per a l’Estat. Tant Carles Naudi (Ciutadans Compromesos), com Ferran Costa (Liberals) i Carles Enseñat (Demòcrates) han recordat dades macroeconòmiques que justificarien les expectatives d’ingressos, com ara la millora del PIB, de les importacions o de les matriculacions de vehicles. El parlamentari massanenc ha justificat el dèficit tot indicant que “en moments com l’actual, si estrenys molt el cinturó corres el risc de deixar molta gent a la cuneta”. Per això, l’ha considerat “raonable donada la situació actual”.
Des de la formació blava, Costa ha afirmat que el pressupost està “fet des de la responsabilitat, tocant de peus a terra amb sentit comú”. També ha argumentat que les previsions d’ingressos són “encertades en un context de recuperació econòmica global” a la vegada que ha definit els comptes com “àmpliament socials” perquè “miren endavant amb projectes que consolidaran el benestar de la ciutadania”.
Per la seva banda, Enseñat també ha volgut defensar la forma dels comptes. “L’alineació amb les Nacions Unides dona visibilitat al compromís amb l’agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible”, ha remarcat. També ha defensat que, malgrat el creixement del deute, “hi ha mecanismes suficients per tornar a l’equilibri pressupostar-ho i anar eixugant-lo els anys vinents”. Per tant, ha afirmat que “no suposa cap risc per al país”.
Qui també s’ha oposat al pressupost ha estat la consellera general no adscrita, Carine Montaner, que ha retret al Govern que no s’hagi previst cap partida de contingència en funció de com pugui acabar la deriva judicial del ‘cas BPA’. “No sabem quin resultat tindrà”, ha avisat. També s’ha apuntat a la tesi dels dos grups de l’oposició pel que fa a una “previsió d’ingressos massa optimista tenint en compte el context”. I, aquí, és on ha posat la seva pinzellada, recordant l’obligatorietat del certificat Covid. “La seva posada en marxa pot tenir repercussions nefastes sobre el teixit empresarial i social del país, també pel que fa als residents passius i actius amb alt nivell adquisitiu. Molts volen marxar per aquesta manca de llibertat”, ha assegurat.
Després d’un llarg debat, com era previsible, les dues esmenes a la totalitat han estat refusades. Així doncs, el pressupost continuarà el seu tràmit parlamentari, a l’espera de rebre les propostes de modificacions parcials. Des de la majoria sí que s’ha volgut deixar clara una cosa: tenen la voluntat de tenir-lo aprovat abans de final d’any. No volen que el 2022 s’iniciï sense uns comptes validats.
PERSEGUIRAN QUIN NO DECLARI ELS PISOS BUIT
Durant el debat, i davant la insistència del president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, el ministre de Finances ha volgut deixar clar que se sancionarà aquells propietaris de pisos buits que no hagin declarat la seva situació. En aquest sentit, Jover ha recordat que el termini per fer la inscripció que marca la legislació que va regular la nova figura hi ha de termini fins al 31 de desembre.
“Un cop acabi aquest i el de meritació, obrirem les inspeccions que siguin necessàries”, ha garantit el portaveu de l’executiu. I, si algú no ha complert amb l’obligació, “els sancionarem”.
Comentaris