El PS proposa destinar la partida del multifuncional a polítiques d’habitatge

Entre les setze esmenes presentades al pressupost pel 2023, la formació demana limitar l’increment salarial als alts càrrecs a aquell que es fixi per al sector privat i aportar més recursos a la salut mental

Pere López, al seu escó del Consell General.
Pere López, al seu escó del Consell General.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat fins a setze esmenes al projecte de llei del pressupost per al 2022. L’objectiu de les propostes de modificació és incrementar els fons que Govern tindria per fer polítiques “efectives” per afrontar el problema de l’habitatge, així com per encarar la pèrdua del poder adquisitiu de les famílies i de competitivitat pel que fa a les empreses. També es vol incrementar les partides en l’àmbit de la salut mental.

Així, i com s’ha explicat en un comunicat, els consellers generals de la formació proposen, de forma similar a com es va fer l’any passat, que bona part de la partida destinada a la construcció d’un recinte multifuncional es pugui destinar a la compra i rehabilitació d’habitatge i així disposar d’una bossa a preu assequible regulat. Concretament, es vol reduir dels 460.000 als 100.000 i eliminar els plurianuals previstos per al projecte i traslladar-los per a aquesta iniciativa.

Al mateix temps, es proposa destinar 100.000 euros a iniciar un centre residencial de salut mental, tal com es preveu en el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions. Des de les files socialdemòcrates es considera necessari començar a treballar en la construcció d’aquesta instal·lació. L’objectiu ha de ser disposar “d’un centre d’atenció a diferents condicions cròniques de salut mental que conjumini diverses modalitats residencials i de suport (places residencials, hospital de nit per a pernoctacions puntuals amb activitats rehabilitadores, pisos assistencials amb suport i pisos de transició de les persones ateses cap a les llars ordinàries) per donar resposta a les 32 persones adultes que avui en dia estan en centres de llarga estada fora d’Andorra”.

Pere López en una compareixença a la plaça del Consell General.

Relacionat

El PS lamenta que el pressupost “no fa front al gran problema de la pèrdua de poder adquisitiu”

Sense deixar l’àmbit de la salut, els consellers socialdemòcrates també han presentat una esmena per destinar la partida prevista per a l‘oficina Covid al pla oncològic nacional i al pla nacional contra les drogodependències, ja que es considera necessari disposar de més recursos per a aquests programes de prevenció i vigilància. En el segon cas, avisen, “les dades indiquen un augment dels problemes relacionats amb les drogodependències, especialment entre la població més jove”. I pel que fa al càncer, es considera “inajornable” comptar amb el registre poblacional per al proper 2023.

Tal com s’havia anunciat, una altra de les esmenes fa referència a l’actualització salarial dels alts càrrecs polítics. Es vol que s’apliqui no pas l’IPC sinó el mateix índex de revalorització proposat pel sector privat. I el mateix, s’entén, hauria de fer-se amb les prestacions econòmiques de la CASS, sempre que ja se situïn dues vegades per sobre el sou mínim.

Des del PS també es reclama que la transferència prevista pels beneficis d’Andorra Telecom es destini a reduir les tarifes del servei de telecomunicacions, especialment per a famílies i petits empresaris. Es tracta, asseguren, d’una forma per millorar el poder adquisitiu.

D’altra banda, es proposa modificar la partida destinada al projecte d’Arxiu Nacional-Rosaleda per tal que s’estudiïn altres ubicacions més idònies per a l’equipament, que es considera necessari però no que s’hagi de fer a l’antic hotel encampadà. Allà, argumenten, “hi ha un risc previsible d’humitats i inundacions per la seva proximitat al riu i la presència d’aigües freàtiques a la zona”.

Finalment, també s’han fet esmenes rebutjant la incorporació de nous especialistes en mercats i inversió al Fons de Reserva de Jubilació, ja que la major part d’aquest l’estan gestionant assessors externs, i la incorporació de tècnics a l’Autoritat Financera Andorrana per a la supervisió d’actius digitals, ja que la llei no preveu en cap cas que aquests tinguin un origen i una natura financera. També es rebutja l’increment de la partida per a assessoraments vinculats a la intervenció de BPA, ja que avui en dia queden molt pocs clients de l’antiga entitat que no hagin recuperat encara els seus diners o tinguin els actius bloquejats.

Comentaris (3)

Trending