Sobre la taula de la cambra hi havia aquest dijous dos textos. Tots dos comparteixen la voluntat d’adaptar la regla d’or a la realitat de les finances públiques, especialment pel que fa al pes de la tributació directa sobre el global dels ingressos de l’Estat. La de la majoria, però, també introdueix altres modificacions. Entre les més destacades la que preveu rebaixar encara més l’actual límit de l’endeutament, fixat sobre el 40% del producte interior brut. En quinze anys es vol abaixar fins al 25%.
Com era previsible, de les dues propostes de modificació de la regla d’or que hi havia sobre la taula, la que s’ha pres en consideració és la de la majoria, mentre que la de Concòrdia queda al calaix
I aquí és on el PS veu un risc important. Així ho ha apuntat el seu president suplent, Pere Baró, que ha volgut recordar que la formació, ja el 2014, “va advertir que la llei seria inaplicable”. El conseller ha llançat un altre avís: “La proposta de la majoria el que fa és reduir de forma rígida i progressiva els límits del deute fins a nivells que poden dificultar el marge de maniobra per actuar, invertir i respondre a situacions imprevistes”. Per això, ha apuntat que “probablement, si s’aprova així, caldrà modificar novament la llei d’aquí a poc temps”.
Més enllà d’aquest punt, ha lamentat que l’increment de la recaptació tributària directa ha estat a costa “del teixit productiu” mentre que “les rendes del capital segueixen sense pagar res i les immobiliàries tenen catifa vermella”. Per això, ha advocat per una reforma fiscal “que protegeixi les rendes del treball i que no ofegui les empreses”.
Des de la majoria, el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha volgut sortir en defensa tant de la proposició presentada com del model fiscal andorrà, acusant el PS de practicar “una lluita de classes”. El parlamentari massanenc ha remarcat que “aquesta llei ha durat 11 anys i ha donat bons resultats. Ara, amb els canvis, els seguirà donant”. I a la vegada, ha recordat que, des de la crisi del coronavirus, s’ha aconseguit una forta reducció de l’endeutament. “Es pot fer sense apujar impostos; simplement, amb rigor i bona gestió”, ha afirmat. Per això, entén que el text no ha de posar cap trava als futurs governs.
Durant el debat de la presa en consideració de les dues lleis, els grups presentadors han defensat la seva oportunitat. “Cal fer compatible el compliment de la llei amb les necessitats reals actuals de l’administració pública”, ha argumentat el president de la bancada demòcrata, Jordi Jordana. Sobre el punt criticat pel PS -la reducció del rati d’endeutament- ha assegurat que “és assumible i realista”.
Per la seva banda, des de Concòrdia Maria Àngels Aché ha recordat que l’actualització del marc de sostenibilitat de les finances públiques era un objectiu que la formació persegueix des de fa temps. “Ho havíem intentat amb esmenes als pressupostos del 2024 i del 2025 i es van refusar”, ha rememorat. Ara, no s’ha estat de llançar un dard pel fet que “quan vam parlar amb el ministre i la majoria per dir-los que faríem aquesta llei ens van dir que en treballaven en una altra; els vam dir de fer-ho conjuntament i ells ho van entrar”. Per això, “també ho vam fer nosaltres, però no pas per posar-nos medalles”. Malgrat això, ha volgut “celebrar que tinguem dues lleis per abordar-ho”.
Des d’Andorra Endavant, s’ha optat per donar suport a la tramitació dels dos textos, tot i que no ha amagat que li agrada especialment la proposta de la majoria de rebaixar el deute. “Baixar-lo encara més seria fantàstic”, ha apuntat la seva líder, Carine Montaner. També s’ha mostrat d’acord amb el fet que “la llei necessita canvis” i, per això, ha indicat que “hi estem disposats a treballar-hi”.
En la votació, com era previsible, de les dues lleis ha caigut la presentada per Concòrdia, refusada pels vots de la majoria. La proposició de Demòcrates i Ciutadans Compromesos és, doncs, la que segueix el camí parlamentari. Ara, amb el termini per presentar esmenes.
Comentaris (7)