La meitat de peticions d’inversió estrangera que revisa la UIFAnd requereixen investigació policial

L’òrgan de prevenció del blanqueig va analitzar el 2022 tres vegades més de persones que l’any anterior en el marc de societats que pretenen establir-se al Principat venint de l’estranger

Comentaris

Carles Fiñana és el cap de la UIFAnd.
Carles Fiñana és el cap de la UIFAnd. ARXIU / SFGA

La meitat de sol·licituds d’inversió estrangera que analitza la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd) aixequen algun tipus de sospita i acaben requerint una investigació policial, que no vol dir que es desestimin. El 2022, vint dels 39 expedients que va estudiar l’organisme que combat la prevenció de blanqueig van ser tramesos a la policia perquè fes una enquesta més àmplia abans que la petició fos autoritzada.

El volum de feina respecte d’aquesta matèria ha crescut molt notablement a la UIFAnd en pocs anys. De fet, del 2021 al 2022 s’han doblat les peticions d’anàlisi d’inversió estrangera, passant de 19 a 39, i s’han multiplicat per cinc (de 4 a 20) els dossiers que han estat traslladats a la policia perquè ampliï la investigació procedent. Així ho recull la memòria de la UIFAnd relativa al 2022, que també exposa que l’organisme va fer durant l’any passat vuit informes d’observacions al registre de societats.

Quant a les persones analitzades en el marc de la inversió estrangera, la feina del supervisor també ha crescut molt notablement, passant de 58 persones (33 de físiques i 25 de jurídiques) el 2021 a 155 (80 de físiques i 75 de jurídiques) l’any passat. De les 39 peticions rebudes el 2022, només una ho va ser per inversió en immobles. La resta era inversió directa en societats.

CAP EXPEDIENT DE BLANQUEIG A INICIATIVA PRÒPIA

Durant el darrer exercici passat, la UIFAnd no va iniciar cap expedient de blanqueig a iniciativa pròpia. Tampoc no s’han fet pràcticament inspeccions. El fet de reduir-se el nombre d’entitats bancàries ha portat l’organisme a canviar la seva política d’avaluacions. Sí que va rebre fins a 64 declaracions d’operacions de sospita, la immensa majoria (60) procedents d’entitats bancàries. A més, n’hi havia una d’un notari, una altra derivada d’un gir postal i dues d’assessors de societats.

Cal recordar en aquest sentit, malgrat que la UIFAnd no ho especifica, l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), com a administradora de la intervinguda BPA, va analitzant documentació i continua produint declaracions per fer la bola més grossa alhora que per poder justificar el fet que hi ha clients que encara a data d’avui no han estat traspassats. En gran mesura, l’AREB ho justifica a través d’aquestes declaracions.

Durant l’any passat, la UIFAnd va traslladar a la fiscalia, i en part cal remetre’s a l’explicació anterior, fins a 39 expedients, quan l’any anterior se n’havien traslladat 28. Creix molt significativament la quantitat de diners susceptible de ser embargada judicialment. Els dossiers del 2021 sumaven 10,5 milions, mentre que els de l’any passat arriben als 36,7. Amb tot, la UIFAnd arxiva cada any més de cent dels expedients que inicialment obre.

Els dos darrers anys el supervisor del blanqueig tampoc no ha bloquejat cap operativa i ha dut a terme trenta accions de cooperació nacional i 64 d’abast internacional. D’aquestes darreres, onze les ha impulsat la pròpia UIFAnd i 53 les ha rebut d’altres entitats homònimes. Curiosament, fins a un total de 33 procedien de Mèxic, on s’han centrat moltes indagacions relacionades amb BPA per tal de mirar de comissar diners d’un advocat relacionat amb el poder polític d’aquell país.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending