El ministre de Finances, Eric Jover, ha desgranat durant prop d’una hora i mitja els principals detalls d’un pressupost expansiu, tant en ingressos com en despeses. També, uns comptes, ha volgut destacar, que tornen a ser “ordinaris” després de tres exercicis marcats per la pandèmia. “Complim amb els requisits de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques”, ha remarcat i, per tant, “ja no ens cal elaborar un pla d’equilibri financer”.
Els comptes pel 2023 tenen, sí, dèficit. 31,45 milions en negatiu. La dada, però, compleix el límit establert a la regla d’or, ja que no supera l’1% d’un PIB que es confia que continuï creixent, tant en el que resta de l’actual exercici com el vinent. Aquesta és, com a mínim, la predicció actual que fa tant Estadística com el Fons Monetari Internacional (FMI). De fet, ha avançat que probablement aquestes previsions s’hauran de revisar en positiu, vistes les dades dels dos primers trimestres (+17,3% i 10,8% respectivament) i altres indicadors ja del segon, com el bon agost a nivell turístic o el baix nombre de persones sense feina inscrites al Servei d’Ocupació.
Jover ha admès que tot por canviar en funció de la situació econòmica internacional. “Cert que es parla d’un refredament de l’economia mundial”, ha apuntat, però ha assegurat que el Govern, a l’hora de fer el pressupost, s’ha curat en salut. “Hem fet una previsió d’ingressos relativament conservadora, marcant en realitat dades similars a l’execució amb què acabarem el 2022”, ha explicat. Per això, entenc que els comptes “poden suportar fluctuacions sobre les previsions inicials” i recorda que “sempre hem estat prudents”.
I això que les previsions “conservadores” situen els ingressos en una xifra rècord: 522 milions d’euros. Això és gràcia a dos aspectes fonamentals. Per un costat, els impostos directes, amb un augment del 20% en comparació al que s’havia previst per al 2022. Se salta de 95,2 milions a 114,5. És a dir, un 20% més. Per l’altra banda, els impostos indirectes, que s’enfilen fins als 336,36 milions (305,8 el 2022), un 10% més. En aquest cas, en bona part gràcies probablement a l’únic aspecte “positiu” que pot tenir la inflació desbocada: preus més alts volen dir més ingressos per a l’Estat, via especialment l’IGI.
També es confia que el pla de xoc per a la Justícia agilitzi el cobrament de sancions i això es tradueixi en un increment del capítol de taxes i altres ingressos, fins a 47,58. De fet, l’única partida d’ingressos que pateix un descens és la dels patrimonials i per una raó ben lògica. Es comptarà tot just amb els beneficis d’Andorra Telecom, ja que FEDA tancarà el 2022 amb importants pèrdues.
Més recaptació, sí; però també més despeses. Les corrents passen de 418,44 milions en el pressupost pel 2022 a 471,05. Un 13% més. I a aquestes cal sumar les d’inversió, sigui directa o indirecta, i les financeres. En total -anys Covid al marge-, un altre rècord: 553,8 milions.
L’IPC enfila les de personal (131,47, un +8%) i les de béns corrents i serveis (63,27, un +10%). En el primer capítol, també afecta l’aposta forta per contractar personal pel pla de xoc per a la Justícia (25 persones). També s’incrementen les transferències a altres entitats, com ara comuns i parapúbliques (+13%). En canvi, es manté certa contenció amb les despeses financeres, un fet que Jover ha atribuït a la tasca per diversificar el deute. “Hem incrementat els venciments, hem passat de 2 anys a gairebé 8, fet que ens protegeix de la volatilitat dels tipus d’interès”, ha apuntat, tot destacant que no es preveu cap nova emissió al llarg del 2023. Per tant, “podem esperar a un retorn a la normalitat abans de tornar al mercat”.
També s’ha de remarcar l’aposta forta per la inversió, tant la que farà directament Govern com altres entitats públiques, via les transferències de capital. Entre tots dos capítols, arriba a 82,7 milions. “Durant la pandèmia, una de les coses que van sacrificar era aquesta; la vam frenar. Ara hem volgut recuperar-la en la mesura de les nostres possibilitats”, ha explicat Jover, que ha remarcat que “ja són xifres prepandèmiques”. Entre les principals partides, el projecte de pisos socials a Borda Nova (6,6 milions), la compra d’habitatges (5) o l’impuls de la desviació de la Massana (2,7). També es manté l’aposta per la digitalització, amb 13 milions.
Jover ha defensat que el pressupost “reforça els pilars de l’Estat del Benestar”. Ha afirmat també que “afronta el problema de l’habitatge de forma decidida”, ja que “bastim una estructura per aportar solucions a la ciutadania, amb suport a mesures per protegir les famílies”. A la vegada, hi ha “una aposta clara per la digitalització i les inversions productives” i s’aconsegueix “incrementar la resiliència de l’Estat”, ja que “els nivells de deute són sostenibles i la previsió és anar-los baixant”.