Així queda de manifest en l’execució a 30 de setembre del Govern. Cal recordar que, en aquesta data, ja s’han superat els dos períodes claus de recaptació de l’impost de societat. Per un costat, el juny, amb la regularització de l’exercici anterior, en aquest cas el 2024. Per l’altre, el setembre, amb el pagament a compte en funció dels beneficis amb què s’estima que es tancarà el 2025. Un cop tancats aquests dos moments clau, la recaptació s’ha tancat en 157,85 milions d’euros.
La xifra queda molt per sobre tant de la que s’havia previst a l’hora d’elaborar el pressupost per al 2025 (100,4) com la dada assolida el 2024 (105,3). Sobre aquesta darrera xifra, l’increment és del 50%. En el document, des de Govern s’apunta que “per entendre aquest bon comportament cal considerar dos efectes; d’una banda, la millora dels resultats de les empreses del país fruit del cicle econòmic creixent de l’economia andorrana, i, d’altra banda, l’impacte de l’aprovació de la Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres; mitjançant la qual s’han establert limitacions a les deduccions de la quota de l’impost, fet que permet assegurar un nivell de tributació mínim”.
Tot i que l’objectiu de l’impost a la inversió immobiliària estrangera era intentar frenar aquestes operacions, no sembla que ho estigui aconseguint però, en contraprestació, els ingressos de l’Estat milloren: en nou mesos, 10,5 milions, ja més del 9,3 que s’havien previst per a tot l’any
A aquest bon comportament se suma el de l’IRPF, que també bat rècords. En aquest, a més, amb la progressió que encara pot aconseguir amb les retencions que s’han anat practicant als salaris durant el quart trimestre. Fins al 30 de setembre, i ja comptant la regularització de l’exercici 2024, la recaptació ascendeix a 74,9 milions. Suposa un 29% més que l’assolida en la mateixa data de l’any anterior: 58,2. “Cal considerar que els ingressos procedents de l’IRPF recullen els efectes tant de la millora en l’activitat econòmica com de l’actualització dels salaris per evitar la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans”, s’indica en el document.
Finalment, una tercera figura directa també creix. És l’impost de la renda dels no residents. Arriba als 12,75 milions ingressats. Això suposa una pujada del 81% en comparació als set assolits durant els tres primers trimestres del 2024. I, en global, la imposició directa arriba als 245,6 milions recaptats, un increment del 32%.
Aquesta millora compensa amb escreix la punxada de la imposició indirecta que, tot s’ha de dir, té una causa clara: la davallada d’importacions de tabac, en gran part fruit de l’efecte ‘estoc’ que va tenir lloc quan l’any passat es va aprovar una pujada dels gravàmens aplicats. Tot i que s’espera que hi hagi una recuperació al tram final d’any -de fet, confirmada per les darreres dades de duana- a 30 de setembre la taxa al consum presentava una forta davallada en comparació amb la recaptació del 2024: un -32%. Es quedava en 68,6 milions, pels 101 de l’exercici anterior.
En canvi, l’IGI mostra un comportament més que positiu. En nou mesos els ingressos per aquesta figura arriben als 134,46 milions, el que suposa un 15% d’increment en comparació als 177,3 del 2024. Per tant, hi ha un increment fort en un context en el qual la inflació no és tan elevada com en anys anteriors. “Des d’aquest punt de vista, la creació de valor al país ha millorat des de principis d’any degut al bon comportament de l’activitat econòmica en un context de nivells de preus més estables amb relació a anys anteriors”, s’indica des del Govern.
La figura que també suposa aire per a les arques públiques és l’impost que grava la inversió immobiliària per part d’estrangers. Tot i que l’objectiu era intentar frenar aquestes operacions, no sembla que ho estigui aconseguint. En contraprestació, els ingressos de l’Estat milloren. En nou mesos, 10,5 milions, ja més del 9,3 que s’havien previst per a tot l’any. La xifra també suposa un 16% més que els 9 milions recaptats a 30 de setembre del 2024. En canvi, hi ha una lleugera caiguda (-1%) dels impostos especials i una pujada dels vinculats al joc (2,33 milions en comparació als 652.000 euros del 2024.
Pel que fa a altres capítols d’ingressos, les taxes suposen 32 milions de recaptació, un 4% més que els 30,7 de l’exercici anterior. En canvi, més fort pugen els ingressos patrimonials (de 36,2 a 42,5) gràcies a la recuperació de la distribució dels dividends de FEDA (8,4).
En el capítol de despeses, les de personal superen per poc els 109 milions, el que suposa un 6% d’increment en comparació als 103,5 del 2024. És el mateix percentatge de creixement dels costos de béns corrents i serveis (35,6). El que sí que s’ha aconseguit és contenir les financeres (-1%). En inversió s’ha destinat un total de 38,7 milions, amb actuacions com ara la desviació de la Massana (3,9 milions) o la de Sant Julià (1,477).
En línies generals, els ingressos han crescut més que les despeses. I això es tradueix en un tancament pressupostari -sempre provisional a 30 de setembre- positiu. Govern posava fi al tercer trimestre amb uns números verds de 155,9 milions, tot s’ha de dir, amb bona part de la inversió encara pendent de ser executada i, per tant, amb la previsió que aquesta xifra, a finals d’any, sigui inferior. No pas negativa, però sí més baixa.
Comentaris