Així es constata amb les dades que l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) entitat que, entre altres moltes responsabilitats, ha de gestionar els dipòsits que fins ara havien de fer les persones que sol·licitaven aquesta mena d’autoritzacions, ha inclòs en la seva liquidació anual, document al qual ha tingut accés Altaveu. Les xifres evidencien que, malgrat la voluntat expressada de frenar l’arribada d’immigració al país, encara hi ha una entrada important de nous residents, també en aquestes tipologies.
Així, i pel que fa als passius -oficialment, residents sense activitat lucrativa-, l’AFA va gestionar durant el 2025 un total de 383 altes. Això suposa un increment del 24,6% en comparació als 308 del 2024. I, en canvi, el nombre de baixes, és a dir, persones que decideixen marxar del país, es va mantenir en un barem relativament similar: 196 per les 189 de l’any anterior. Això fa que el saldo positiu de nouvinguts es quedi en 187, força per sobre dels 119 de l’exercici precedent.
També es van disparar -de fet encara més- les altes de residents amb permís per exercir una activitat per compte propi. El 2025 se’n van gestionar 417, el que suposa un 57% més que el 2024 (265). I, en aquest cas, el nombre de baixes va caure: 96 per les 149 de l’any anterior. Per tant, el saldo migratori d’aquesta tipologia d’autorització va clarament a l’alça: 321 nous autònoms pels 116 de l’exercici precedent.
Això es nota de forma clara en els dipòsits que gestiona l’AFA. Cal recordar que, fins a l’aprovació i entrada en vigor de la Llei de consolidació i continuïtat de les mesures per al creixement sostenible, aquests dos col·lectius havien d’efectuar un dipòsit no remunerat però sí reemborsable -és a dir, si marxen del país se’ls torna els diners- de 50.000 euros pel titular 12.000 per persona a càrrec -en el cas dels passius-. Si el permís és de resident per interès científic, cultural o esportiu les quantitats exigides baixaven a 47.500 i 9.500 euros respectivament. Amb la nova legislació, a partir d’aquest 2026, cal recordar aquest dipòsit s’ha transformat en una aportació a fons perdut.
De moment, però, l’AFA gestiona els diners dipositats i part dels seus ingressos patrimonials provenen dels interessos que generen. En tot cas, aquest increment del nombre de persones autoritzades a viure al país s’ha notat també en els fons que controla l’entitat. Pel que fa als passius, la xifra va passar l’any passat de 110 milions a 123. I pel que fa als diners provinents dels permisos per a autònoms, va saltar de 35 a 56 milions.
LIQUIDACIÓ DE L’AFA
Pel que fa als números globals, l’AFA va tancar l’any amb un superàvit de 8,9 milions, el que suposa un 30% més que els 6,8 de l’any anterior. Ara bé, bona part d’aquesta xifra es deu a la finalització d’una operació feta el 2024: l’adquisició d’uns bons de l’Estat francès per valor d’1,5 milions. L’emissió finalitzava a 31 de desembre i ha representat uns interessos del 2% per a l’entitat. Pel que fa als ingressos patrimonials, que bàsicament venen dels interessos dels fons gestionats -als de les residències passives o d’autònoms se sumen també fons de la Justícia, entre altres, van ser de 6,9 milions, per sota de la xifra del 2024 en gran part per una moderació dels tipus d’interès. En canvi, es va recaptar 3,9 per les diferents taxes que es gestionen, amb un increment notable de les vinculades als organismes d’inversió col·lectiva.
Comentaris