Afers Socials va destinar 4,3 milions d’euros en ajuts a l’habitatge de lloguer

El servei social d’atenció primària va gestionar 264 expedients vinculats a problemàtiques residencials, una xifra que representa un augment del 35,4% respecte a l’any anterior

La ministra d’Afers Socials, Trini Marín, i el director del departament d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde.
La ministra d’Afers Socials, Trini Marín, i el director del departament d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde.

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

L’impacte de la crisi de l’habitatge continua deixant empremta en els serveis socials. Durant el 2025, el servei social d’atenció primària va gestionar 264 expedients vinculats a problemàtiques residencials, una xifra superior als 195 casos comptabilitzats el 2024 i que representa un augment del 35,4%. En aquesta línia, el 2025 es van atorgar un total de 4,3 milions d’euros en ajuts a l’habitatge de lloguer, que es van repartir entre 1847 usuaris. És una de les xifres que deixa el balanç anual presentat pel departament d'Afers Socials i que confirma que l’accés a un sostre digne continua condicionant bona part de la intervenció social. 

El director del departament d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde, ha reconegut aquest dimarts, durant la presentació del balanç del 2025, que l’accés a l’habitatge continua sent una de les principals causes de vulnerabilitat social al país. Segons ha apuntat, l’encariment dels lloguers segueix afectant especialment les persones que es veuen obligades a canviar de domicili i es troben amb preus molt més elevats que els contractes anteriors. El Servei Social d’Atenció Primària va gestionar durant el 2025 un total de 264 expedients relacionats amb problemàtiques d’habitatge, una xifra que representa un 35,4% més respecte dels 195 registrats el 2024.

Tot i aquest increment, el departament d’Afers Socials considera que la pressió derivada de la crisi residencial comença a contenir-se gràcies al desplegament de pisos de lloguer assequible i altres mesures impulsades pel Govern que comencen a donar resultats. Villaverde ha defensat que la creació d’habitatge públic i l’augment dels pisos de lloguer assequible estan ajudant a contenir la tensió social generada durant els darrers anys. “La problemàtica continua present, però les eines que s’han posat en marxa estan començant a alleugerir part d’aquesta pressió”, ha indicat.

La portaveu del Sindicat, Rebeca Bonache.
balanç departament Afers Socials 2025.

Segons el Govern, aquest nou model ja ha tingut impacte directe, prop d’un centenar de famílies que fins ara rebien ajut al lloguer han pogut accedir a un habitatge assequible i deixar de dependre d’aquesta prestació. Un moviment que l’executiu interpreta com un canvi de tendència en la manera d’abordar la vulnerabilitat residencial. Tot i això, les xifres continuen reflectint una pressió elevada. Els ajuts econòmics al lloguer han beneficiat 1.847 famílies i han sumat 4,3 milions d’euros el 2025. Si s’hi afegeixen els ajuts econòmics ocassionals d'acces a l'habitatge o el seu manteniment 910.000 euros), el total arriba als 5,2 milions.

Un centenar de famílies que fins ara rebien ajut al lloguer han pogut accedir a un habitatge assequible i deixar de dependre d’aquesta prestació

El departament també admet que el nombre de beneficiaris ha baixat respecte al 2024, un 26,6% menys, en un context de retorn als requisits inicials de les prestacions i d’adaptació al nou model d’habitatge assequible. En aquest sentit, el volum d’ajuts es manté en nivells
similars als d’abans de la flexibilització dels requisits.

Villaverde, però ha assenyalat que un dels punts que més preocupa actualment al departament són els desnonaments de persones vulnerables, un àmbit on, segons ha dit, el Govern ha començat a disposar de més eines de resposta. En aquest sentit, ha destacat la cessió de vuit pisos a l’edifici Ribasol, que permeten oferir una solució habitacional immediata en casos d’emergència residencial. “Aquesta pressió inicial que podem tenir davant d’un desnonament vulnerable ara ja té una resposta”, ha afirmat. També ha recordat altres iniciatives impulsades recentment, com els pisos de l’edifici Armor, els recursos residencials vinculats a l’ARCA d’Aixovall o les futures promocions previstes per als anys 2027 i 2028.

SERVEI SOCIAL D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

En paral·lel, el Servei Social d’Atenció Primària -reforçat amb quatre nous professionals fins a un total de 18 tècnics- ha tancat l’any amb 1.688 usuaris atesos. D’aquests, 1.392 són casos d’atenció continuada i 296 d’atenció puntual. Els expedients d’atenció continuada creixen un 9%, una dada que el departament vincula a situacions més estructurals, sovint relacionades amb dificultats econòmiques i d’habitatge. “Si la tendència des del 2022 era la baixa dels usuaris, això s’ha estancat i tenim un increment moderat dels experdients (+57) i dels usuaris (+48)”, ha puntualitzat Villaverde.  

Villaverde també ha detallat que el 2025 es van diagnosticar 2.451 problemàtiques dels 879 expedients d'atenció continuada, el que representa una mitjana de 2,79 problemàtiques per expedient.  Pel que fa a la distribució, l’econòmica continua sent la principal problemàtica (592 casos), seguida de la personal i la familiar, i presenta un increment assenyalat la problemàtica de salut lligada a una malaltia crònica o baixa laboral (552 casos) i l’absentisme escolar, les dificultats d’aprenentatge (198).

Així mateix, l’any 2025 el Servei d’Atenció Immediata (SAI) ha obert 35 expedients, amb un total de 41 usuaris atesos, el que suposa un descens del 10% dels expedients respecte a l’any anterior, i del 13% en el cas dels usuaris atesos. Per contra, el Servei Telefònic d’Urgència (STU) que s’activa mitjançant el servei de policia, la batllia, la fiscalia i el SAAS, va fer 236 intervencions l’any 2025, el que representa un 16% més.

Etiquetes

Comentaris (8)

Trending