En gran mesura, els honoraris per assessoraments jurídics els ha percebut Badia Advocats. En el període descrit se li han satisfet 4.969.007 euros. Especialment rellevant va ser l’exercici 2017. Aquell any sol se li van abonar 3.098.618 euros. L’altre bufet que ha percebut una quantitat significativa per assessoraments jurídics és el despatx espanyol CMS Albiñana & Suárez de Lezo. En aquest cas, i amb el 2015 i el 2016 com a exercicis de més facturació, se li van pagar des de l’AREB 1.547.517 euros. Cases Lacambra, amb poc més de 105.000 euros i Garrigues Advocats, amb 12.991 euros serien els altres despatxos que també haurien estat contractats per l’agència pública.
L’agència ha hagut de fer front a 171 procediments judicials que se li han interposat en contra; vuit han estat cursats per la via civil; 25 per la via penal i 138 per la via administrativa
L’AREB, segons que ha reconegut ella mateixa en diferents respostes parlamentàries a les quals ha tingut accés l’Altaveu, ha hagut de fer front a 171 procediments judicials que se li han interposat en contra. Vuit han estat cursats per la via civil, 25 per la via penal i 138 per la via administrativa. Justament, la pràctica totalitat d’aquests darrers s’han interposat per reclamar la nul·litat de les decisions adoptades per l’AREB. O dit d’una altra manera, per exigir, per part dels clients de la intervinguda BPA, que se’ls desbloquegin els saldos.
La qüestió dels assessoraments jurídics contractats per l’AREB ha de ser un dels temes a tractar aquesta tarda de dijous durant la sessió de control al Govern que ha de tenir lloc al Consell General. L’AREB defensa els diners pagats en advocats perquè a parer seu, hi ha encara més diners en joc. I ho fa dient que es reclamen diners per valor dels dipòsits que hi ha, sia a BPA, sia a Vall Banc. Al mateix temps, però, l’agència reconeix com no pot ser d’una altra manera que aquests diners no són seus. Efectivament, només poden ser dels seus titulars.
Una altra cosa és que els dipòsits estiguin bloquejats. Justament, el que reclamen els demandants és que es desbloquegin els capitals i es tornin els seus diners. Seus com reconeix el propi AREB. ‘Com a molt’, el que hauria de satisfer l’agència pública seria els interessos que haurien generat aquells capitals i els perjudicis causats als titulars dels dipòsits pel fet de no poder disposar dels diners. L’AREB defensa que, per ara, sempre se li ha donat la raó respecte als bloquejos decretats.
Comentaris (2)