Fiñana manté que no va saber res del 'Notice' fins al 6 de març i s'enreda en defensar la seva actuació sobre BPA

Fiñana manté que no va saber res del \'Notice\' fins al 6 de març i s\'enreda en defensar la seva actuació sobre BPA
Fiñana manté que no va saber res del \'Notice\' fins al 6 de març i s\'enreda en defensar la seva actuació sobre BPA

El cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd), Carles Fiñana, ha assegurat aquest dimarts que no va tenir coneixement de la nota del FinCEN fins quatre dies abans que es fes pública i s’ha embolicat de mala manera per poder garantir que l’organisme ja estava investigant Banca Privada d’Andorra (BPA) des del 2010. Fiñana ha fet aquestes manifestacions durant la presentació de la memòria de les activitats que va dur a terme la UIFAnd l’any passat. En el mateix acte el 2015, el cap de l’organisme va afirmar que mai no s'havia trobat res rellevant respecte de BPA.

Fiñana, que resideix en un habitatge que amb anterioritat havia estat propietat de la família d’un narcotraficant holandès, és un dels homes la intervenció del qual genera més dubtes en el ‘cas BPA’. Un dels casos principals que hauria pogut animar les autoritats americanes a intervenir, el relatiu a un seguit d’empresaris i polítics veneçolans, el va activar ell a través d’unes consultes a Internet. El cap de la UIFAnd ha explicat que no va ser fins al 6 de març del 2015 “a mitja tarda” que es va assabentar de l’existència del ‘Notice’ del FinCEN. I que tot i així no tenia clar si es faria públic o no.

El fiscal adjunt en excedència, fent-se ressò d’allò que ha posat per escrit a la memòria de la institució que dirigeix, ha tractat la qüestió de BPA. Fiñana ha recordat que “en les meves dues compareixences, els dies 15 de juliol i 25 de novembre del 2015, en què he estat convocat davant de la comissió legislativa especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera, instituïda ad hoc pel Consell General, és palmari que sempre he contestat respectant els principis de confidencialitat i el deure de secret legalment establerts -fet que ha disgustat algú-.” 

Posteriorment ha afegit que “la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAND) va investigar des de mitjan 2010 la Banca Privada d’Andorra, inicialment per l’afer conegut com a ‘cas Veneçuela’. La investigació va durar més de dos anys, fins a la judicialització de l’afer a mitjan 2012, i ens va obligar a desentrellar un entramat d’enginyeria financera extremadament complex, amb diverses ramificacions internacionals en què van participar dos centenars de persones, tant físiques com jurídiques. Després vam intervenir en dos casos més, el ‘cas Emperador’, referit a l’anomenat Gao Ping a finals del 2012 -i judicialitzat a finals del 2013-, i el ‘cas Clotilde’, en relació amb l’anomenat Petrov a principis del 2013 -i judicialitzat pocs dies després-, tots ells als efectes oportuns”.

L’any passat, però, en la presentació de la mateixa memòria però en relació amb les activitats dutes a terme per la UIFAnd durant el curs del 2014, Fiñana va assegurar que mai no s'havia detectat res de rellevant en relació a l’avui banc intervingut i en fase de desaparició. De fet, només així es pot entendre els certificats que el propi Fiñana va emetre i signar sobre BPA. El cap de la UIFAnd certificava el 2012 que “dita entitat bancària compleix rigorosament amb els preceptes legals” continguts a la llei de cooperació penal internacional i lluita contra el blanqueig de capitals. En el mateix certificat (que s’annexa) Fiñana “pot confirmar que BPA no ha estat objecte en els darrers tres anys de cap acció correctora ni mesura sancionadora en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme”.

Més enllà d’això, i en la seva exposició seguint l’escrit inclòs en la memòria, Fiñana ha explicat que “el 14 de gener del 2013 vaig dictar una providència en què decidia obrir un expedient administratiu sancionador contra la Banca Privada d’Andorra, la instrucció del qual anava a concloure, després de dos anys de dur treball per part de l’instructor nomenat i malgrat els obstacles interposats pels interessats, amb un plec de càrrecs en què es reflectia una infracció administrativa, insisteixo, administrativa, de diversos preceptes de la nostra Llei, i comportava la demanda d’imposició d’importants sancions”.

El cap de la UIFAnd afegeix en l’escrit que “malauradament, repeteixo l’adjectiu (sic, doncs no és un adjectiu, és un adverbi), va aparèixer de manera simultània en el temps la dita nota verbal, i va provocar, per causa de prejudicialitat penal, que es dictés una nova resolució que acordava la suspensió provisional d’aquest procediment administratiu i la remissió de tots els autes a les autoritats judicials als efectes oportuns”. Fiñana no s’ha estalviat de retreure a totes les parts la manca de col·laboració que haurien mostrat vers la institució que dirigeix.

I ho ha fet tot recalcant, “d’una banda, que els representants dels bancs no van facilitar mai, com és obvi, cap tipus de dada o d’informació -a través de documents o dels interrogatoris que es van practicar- que els pogués incriminar, i, d’altra banda, com deia anteriorment, que tampoc vam disposar de la informació que tenien altres jurisdiccions perquè no la van compartir amb nosaltres; van prescindir del principi fonamental de cooperació internacional”.

Les dades

Quant al volum de feina i les xifres que es reflecteixen a la memòria, s’observa un increment de l’activitat de la UIFAnd. Així, les declaracions d'operacions sospitoses han passat de 36 el 2014 a 60 el 2015, un increment del 66,67% que el cap de la unitat, Carles Fiñana, atribueix a "una major conscienciació" dels sectors privats, sobretot els obligats financers, ja que 52 d'aquestes declaracions eren de bancs, tot i que ha remarcat el fet que aquestes denúncies també han vingut d'advocats, comptables o altres subjectes obligats no financers. També creix la cooperació internacional, que ha passat de 33 peticions a 48 el 2015. A més, els expedients que han estat tramesos a la Fiscalia, un total de 21 enfront dels 25 del 2014, sumen 55,2 milions amb possibilitat d'embargament quan el 2014 en van ser 6,1. A més a més, aquestes dades també mostren un increment de la cooperació nacional, amb l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) que passen de set col·laboracions el 2014 a 30 el 2015.

Amb informació de l'Agència de Notícies Andorrana (ANA) / Fotografia: M. F./ANA

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.