La comissió legislativa sobre la vigilància del sector financer, altrament coneguda com a ‘comissió BPA’, ha tornat a rebre la compareixença del cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd), Carles Fiñana, com a únic punt de l’ordre del dia i no ha adoptat cap decisió sobre futures presències davant l’òrgan del Consell General, amb la qual cosa la possible participació de l’exconseller delegat del banc intervingut, Joan Pau Miquel, continua en l’aire.
Fiñana, segons fonts coneixedores del desenvolupament de la reunió, s’ha mostrat una mica més col·laborador que en anteriors aparicions a la comissió i ha evidenciat “un to no tant xulesc” com llavors. El cap de la unitat que combat el blanqueig de capitals al Principat hauria insistit en què no va conèixer que hi hauria una actuació contra BPA fins al març del 2015 i ha negat conèixer i encara més haver mantingut contactes amb el comissari responsable de la unitat d’afers interns de la policia espanyola Marcelino Martín Blas.
Fonts properes a la comissió han explicat que Fiñana s’ha esplaiat aquest dimecres una mica més que en ocasions anteriors i que, aparentment, ha estat tranquil i sense l’arrogància mostrada en altres intervencions precedents. El cap de la UIFAnd hauria explicat que hauria tingut un únic contacte directe amb el FinCEN, que hauria estat al 2013. El contacte hauria estat en el marc d’una petició feta per la fiscalia. El misteri públic pretenia obtenir un complement d’informació en relació a un dels casos ja judicialitzats. Vista la resposta del FinCEN, la UIFAnd, i Fiñana en el seu nom, hauria tramès a l’organisme dependent del departament del Tresor una nota d’agraïment per la cooperació.
Fiñana hauria explicat que, a parer seu, es va respondre degudament des de la UIFAnd en relació al ‘non paper’ de l’agost del 2014. I que hauria estat el ministeri d’Exteriors qui hauria acabat de vehicular la resposta deguda. En aquest marc, s’hauria posat sobre la taula la possibilitat de sol·licitar la compareixença del ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya. Però no s’ha arribat a cap concreció. El cap de la UIFAnd ha demanat poder parlar o si algú tenia interès en les “insinuacions” que a parer seu s’haurien fet sobre unes eventuals i presumptes relacions amb narcotraficants holandesos (l’habitatge on viu havia estat anteriorment propietat d’uns holandesos de trajectòria poc clara). Però, en principi, cap conseller no ha mostrat interès en la qüestió atès que no era matèria vinculada al ‘cas BPA’. Fiñana ha afirmat també desconèixer que s’hagi interposat cap querella en contra seva perquè no se li hauria notificat res.
L’explicació inicial per iniciativa pròpia de Fiñana ha estat relativament curta. Amb les preguntes, força nombroses, la compareixença ha sobrepassat l’hora i mitja i no s’ha pres cap decisió en relació a futures compareixences. Cert és que s’han fet alguns comentaris sobre la carta que els grups han rebut els darrers dies -d’una pàgina i mitja- firmada pel president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, i en què de forma “ambigua” exposa la seva visió sobre la conveniència o no del fet que Joan Pau Miquel pugui declarar davant la comissió legislativa.
Fonts coneixedores de la carta, que no inclou cap mena d’estudi jurídic -Casadevall tampoc no és jurista- i sí que diu com a referència que el president de la cúpula judicial ha tractat la qüestió amb tots els presidents d’òrgans jurisdiccionals, han explicat que l’únic que queda clar és que si la comissió decideix rebre Miquel se li ha de deixar clar quins són els seus drets i quines afectacions hi pot haver en relació al procés judicial que se segueix contra l’eventual compareixent, atès que el que exposi en seu parlamentària es podria acabar judicialitzant. Però sobre si pot o no pot Miquel participar a la comissió, el Consell Superior de la Justícia no es definiria amb claredat i, en funció de les interpretacions, tant es pot considerar que deixa la porta oberta com que la deixa semi tancada. El que sí que sembla clar és que torna la pilota al terrat de la comissió.
El síndic general també disposaria d’un informe jurídic més ampli sobre la qüestió de les compareixences i l’aportació d’aquestes en causes judicials. Però, per ara, no s’hauria traslladat a la totalitat dels consellers que integren la la ‘comissió BPA’. El cap de Govern, Toni Martí, i alguns dels advocats més afins a les tesis governamentals estan esparverats davant la possibilitat que Joan Pau Miquel comparegui al Consell. I d’aquí tota la pressió per evitar-ho. La setmana que ve qui compareixerà és el president del consell d’administració de l’Agència estatal de resolució d’entitats bancàries (AREB), Albert Hinojosa, que hauria d’exposar l’estat actual de les negociacions respecte de la renda variable a Vall Banc i BPA després que el regulador suís hagi reconegut l’AREB com a part.
Comentaris