El cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd), Carles Fiñana, assegura que durant aquest 2015 els casos de blanqueig de diners han anat en augment. O més concretament, que la unitat que dirigeix està investigant molts més casos de rentat de capitals que el 2014, quan el nombre de persones investigades ja havia estat molt superior a les analitzades l’any anterior. Fiñana ha lloat, per activa i per passiva, la tasca realitzada pel departament que encapçala. Però no ha dit ni piu sobre el ‘cas BPA’. Ha estat la primera compareixença pública -la seva presència davant la comissió legislativa parlamentària és a porta tancada- des de l’esclat de la crisi de Banca Privada d’Andorra. Els periodistes han demanat a Fiñana pel ‘cas BPA’ de moltes maneres. Silenci gairebé absolut.
Fiñana ha comparegut ara per presentar la memòria de l’activitat duta a terme per la UIFAnd durant el 2014. Una memòria en què Fiñana exposa el resum de les actuacions dutes a terme per la unitat en primera persona. Una de les xifres que permet veure la memòria és que l’activitat duta a terme l’any passat respecte del 2013, de forma general, s’ha incrementat, en percentatges rodons, d’un 25%. L’any passat la UIFAnd va tractar més de mil expedients, que van suposar la investigació de 3.205 persones físiques i 1.167 de jurídiques. Percentualment, l’increment més elevat és aquell que fa referència als dossiers instruïts a iniciativa de la pròpia unitat. Si el 2013 van ser 8 casos, l’any següent ja van ser 18. I aquest 2015 les xifres hauran tornat a augmentar. I de manera molt notable.
El que dóna més feina a la UIFAnd és analitzar tots aquells dossiers que vénen derivats del registre de societats. El volum més important d’aquesta feina està directament relacionada amb els processos d’inversió estrangera. En canvi, el que ha caigut molt és el valor dinerari dels expedients tramesos a la fiscalia (25 l’any passat) amb possibilitat d’embargament judicial. El 2013 un total de vuit expedients podien haver representat fins a 17,5 milions. En canvi, els divuit dossiers reportats l’exercici passat amb un valor dinerari associat ‘sols’ arribaven als 6,2 milions d’euros.
D’entre les altres moltes dades que inclou la memòria de la UIFAnd, amb un volum d’informació subjectiva i valorativa molt important, s’hi remarca el fet que hi ha hagut una pujada del 16% de les declaracions d’operacions sospitoses. Això són les alertes que han de fer els organismes i professionals amb risc de tractar amb qüestions de blanqueig. Si el 2013 hi va haver 31 declaracions, l’any passat n’hi va haver 36. Amb diferència, són els bancs els qui més comuniquen operacions sensibles a la UIFAnd (32 de les 36 formulades el 2014). Finalment, és Espanya el país que més informació demanda a la unitat dirigida per Carles Fiñana, amb cinc sol·licituds presentades. El segueix Estats Units amb dos i, després, una relació de fins a quinze països -amb Bahrain, Kirguizistan, Sri Lanka o Nigèria com els més exòtics- amb una sola petició.
Fotografia: Agència ANA
Comentaris