Ferrer es mantindrà en funcions fins al dia 4 mentre Jordana segueix, per ara, al grup demòcrata

La ministra de Salut, Benestar i Ocupació, Rosa Ferrer, ho és des d’avui en funcions. I fins al dia 4 de gener. Ferrer i el cap de Govern, Toni Martí, han pactat aquesta data com a punt de sortida definitiva de la titular de Salut, després que aquesta hagi presentat aquest dimarts la seva dimissió irrevocable i el màxim responsable de l’executiu no hagi tingut cap més remei -tampoc no pretenia el contrari- que acceptar-la. La marxa de Ferrer del Govern no suposarà cap alteració al Consell General. El conseller que representa Coalició d’Independents (Cd’I) a la cambra, Carles Jordana, continuarà integrat al grup parlamentari demòcrata. Només la pressió que pugui exercir Liberals d’Andorra (Ld’A) fruit dels acords als quals hagués arribat amb Cd’I podria fer alterar la situació.

El dia 4, un dilluns, Martí hauria d’estar en disposició, si no ho ha fet abans, de poder anunciar el recanvi de Ferrer. De fet, mentre la ministra té aquests quinze dies mal comptats per tancar alguns serrells inexcusables de la feina feta des que va prendre possessió del càrrec, el cap de Govern té el mateix temps per trobar el recanvi. De fet, com que Martí ja fa dies que té decidit prescindir de Ferrer, ja hi ha anat donant voltes. No ha transcendit cap nom, per ara. Però és més que probable que s’ofereixi la cartera a l’actual secretària d’Estat de Benestar, Ester Fenoll. No seria la primera vegada que se la sondeja per a ocupar aquest lloc. Tampoc no es pot descartar que Martí ‘forci’ una persona de la seva confiança com Lluís Burgués, director general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), i un dels pilars històrics de la sanitat del país com ho és també el doctor Albert Pla.

Rosa Ferrer ha presentat aquest matí la dimissió irrevocable després d’una clara derrota de Cd’I Liberals a la capital i d’haver participat amb intensitat i públicament en la campanya electoral. Ferrer ja havia posat el càrrec a disposició de Martí en dues ocasions des que es va consumar el trencament de Cd’I i Demòcrates per Andorra (DA) i es va anunciar l’aliança de la formació liderada per Ferrer i Ld’A. Tots dos dirigents polítics han anat llançant missatges els darrers dies, però sense ser del tot explícits. I Ferrer es manté ferma en no voler dir res de la seva dimissió fins que deixi formalment el Govern. En privat, però, la ministra i el cap de Govern s’han tirat els plats pel cap. Els retrets han estat més que evidents i la tensió interna molt elevada. Fins al punt que el treball de la ministra al sí del gabinet era insostenible. Ferrer ja va entrar amb calçador a l’executiu i aquells ministres més crítics amb ella ara ja eren un mur infranquejable contra la titular de Salut.

Ministres com Jordi Cinca o Gilbert Saboya, pilars fonamentals del gabinet, havien exigit pràcticament l’expulsió de Ferrer i intentaven fer veure a Martí que no despatxar-la era un signe de manca d’autoritat, de debilitat. Una part del grup parlamentari, però, no era partidari de la marxa de la ministra. Temien una fractura, perdre la majoria. I, a més a més, almenys de portes en fora, es defensava la tasca política i de gestió feta per Ferrer al capdavant del ministeri. Però la participació de Ferrer en la campanya electoral, amb aparicions significatives i de clara implicació pública de la ministra en els actes electorals de Cd’I i Liberals, més els resultats obtinguts per DA en general i a la capital en particular, han acabat de fer convèncer tothom que no hi havia ni marge ni necessitat de mantenir la responsable de Salut en el càrrec.

La ministra, segons diverses fonts, es va sentir pràcticament traïda des del primer dia. El pacte entre DA i Cd’I contemplava que Ferrer seria la ministra de Presidència i, de fet, la número dos del Govern. No només no es va respectar aquest acord, suposadament, si no que finalment es va ‘enviar’ Ferrer al complex ministeri de Salut. Ferrer ja va mostrar el seu malestar el mateix dia de la presa de possessió del càrrec. I si no va tensar més la corda en aquell moment va ser, segons fonts coneixedores de la situació, perquè la ja ministra va considerar que amb el ‘cas BPA’ ja era prou difícil l’escenari estatal com per dinamitar-lo més. Però el fet que DA desestimés l’encara cònsol major de la capital, Jordi Minguillón, com a cap de llista de la coalició que Cd’I havia teòricament de configurar amb els demòcrates va ser definitiu perquè Rosa Ferrer i els seus col·laboradors més acèrrims consideressin trencats els acords i s’acabessin aliant amb Liberals. I des de llavors els fets s’han precipitat.

Tot i el malestar a Govern, Ferrer tenia clar que per acabar la feina encetada -com ara el pla de salut- necessitava de marge fins a final d’any. I tindrà en principi el temps. Però per calmar la situació i poder treballar sense la negativitat que l’envoltava -i també perquè Toni Martí pogués complir la promesa a DA de fer fora la ministra- era necessari que o una dimitís irrevocablement o l’altre la fes fora sense donar-hi més volta. El resultat de tot plegat ha tingut la resposta aquest dimarts. També caldrà veure què passa amb l’assessora personal de Ferrer incorporada per implementar d’una vegada per sempre la reforma sanitària, la metgessa i exconsellera basca de Sanitat Lola Ruiz. Encara que Ferrer havia previst altres fitxatges (com un director assistencial per al SAAS procedent de l’Hospital Clínic barceloní), finalment només s’havia concretat el de l’experta en gestió sanitària.

Els resultats de diumenge -amb una victòria demòcrata rotunda globalment i localment a Andorra la Vella, i el fet que la candidatura avalada per Ferrer quedés a molta distància d’un possible triomf- han estat decisius per tot plegat. I per a la tranquil·litat de Toni Martí, més ho ha estat el fet que el parlamentari Carles Jordana continuï integrat al grup demòcrata. Diumenge a la nit, Martí ja va assegurar que tenia clar que no hi hauria “cap falla” al grup. I aquest dilluns hauria confirmat el mateix. De moment, l’advocat i conseller general que va participar als comicis del mes de març sota l’aixopluc de Rosa Ferrer i Cd’I no té previst canviar de bancada. Però la situació pot variar en les properes setmanes o mesos en funció de moltes circumstàncies. I una són els eventuals acords que s’hagin subscrit entre Cd’I i Liberals, i la pressió que pugui exercir aquesta darrera formació perquè es compleixin.

Foto: ANA