Ni Liberals ni terceravia no acabaran de decidir el sentit del seu vot en la investidura d’Espot (i de Pere López en el seu defecte) fins la setmana que ve. Dins dels liberals hi ha un petit sector que estaria defensant fins i tot un executiu de coalició amb els demòcrates. Però ara per ara no sembla aquest l’escenari més plausible. Mentrestant, la formació que lidera Josep Pintat resta inamovible. Sense mullar-se, tot i les pressions que estan fent pesos pesants taronges com el propi Toni Martí, Jordi Cinca o Gilbert Saboya. Diverses fonts consultades consideren que el més probable és que terceravia es mantingui a l’oposició i ofereixi suports puntuals en temes concrets. Almenys fins al desembre. Llavors, i en funció de com vagin les comunals a Sant Julià, un dels seus grans reptes, tot pot canviar.
Hores d’ara, i tot i que hi pot haver variacions les dues properes setmanes, Liberals i terceravia descartarien entrar en una coalició governamental
Així les coses, Espot seria conscient que ha de governar en solitari. A tot estirar amb el suport de Ciutadans Compromesos que ara per ara no li garantirien una majoria parlamentària. Des d’alguns sectors del partit se li ha demanat al candidat demòcrata que obri l’executiu a persones que puguin ser de la seva confiança i que no resultin marcadament taronges per poder ampliar d’aquesta manera la base. El cert, però, és que en molts casos, Espot ja va arreplegar gent propera o del seu grat per a les llistes.
A banda d’ell, d’Espot, del segon executiu Martí podrien arribar a repetir fins a quatre ministres més. Però no necessàriament en les carteres que han ostentat aquests darrers quatre anys. Així, Torres Falcó sembla fixe a Ordenament Territorial i Èric Jover té pràcticament un lloc garantit a l’executiu (a no ser que a darrera hora es primi la seva candidatura a eventual candidat a cònsol d’Escaldes). Ara mateix, Jover és ministrable i no pas per al departament d’Educació. Del gabinet sortint podrien repetir també Sílvia Calvó i Olga Gelabert. Aquesta darrera, si torna al Govern, ho farà en la mateixa cartera. O molt similar.
Martínez Benazet, fix a Salut; Jover probable a Afers Socials
De noves incorporacions, dues semblen segures i una tercera molt probable. Així, Joan Martínez Benazet serà titular de Salut. Una altra cosa és que es responsabilitzi també d’Afers Socials. Malgrat que com a director assistencial del SAAS ha treballat aspectes sociosanitaris, és un dels molts serrells que s’han d’acabar de tancar. Afers Socials, amb alguna altra cartera, podria agafar rang de ministeri per si sol, però sembla del tot improbable que el comandi l’actual secretària d’Estat Ester Fenoll. Espot té força decidit que sigui Jover qui assumeixi aquest ministeri i "hi posi ordre", segons les fonts.
L’altra incorporació que es dóna per segura és la de la massanenca Ester Molné, que faria el salt de la secretaria d’Estat a la primera cadira del ministeri de Justícia i Interior. Inicialment, Molné composarà el grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, però posteriorment, quan surti del Consell General, serà David Montané qui, en entrar-hi, s’integrarà al grup que liderarà Carles Naudi. Una altra incorporació plausible és la de l’encara director d’Agricultura i número 7 de la llista demòcrata Landry Riba.
Landry Riba, Ester Molné o Clàudia Cornella semblen incorporacions plausibles en el futur executiu, que podria tenir suport de Ciutadans Compromesos
Entre Riba, Jover i Calvó i alguna altra incorporació el més probable és que haguessin d’assumir les carteres de Medi Ambient, Afers Socials, Economia i Afers Exteriors -amb algunes derivades incorporades a cadascun. L’ordre no és aleatori. Però ni molt menys està tancat. El que sí que sembla clar hores d’ara és que Educació canviaria de mans. I aquí és quan apareix el nom d’Ester Vilarrubla, la consellera del comú d’Andorra la Vella i directora general de l’Escola Andorrana. Aquest nom, quedi clar, és solament una hipòtesi.
És més plausible, per exemple, que l’actual secretària d’Estat de Relacions Internacionals financeres, Clàudia Cornella, assumeixi el ministeri de Finances. Un altre nom que s’havia posat sobre la taula especialment en el cas que Ciutadans Compromesos hagués estat clau era (i de fet, en certa manera, ho continua sent) el de Raül Ferré com a titular de Turisme. Amb Albert Pintat ja va ser secretari d’Estat de Turisme. La possibilitat que Carles Naudi fos ministre d’Afers Exteriors, que també s’havia arribat a insinuar abans dels comicis, s’hauria esvaït, encara que no totalment. En tot cas, de la formació massanenca com a molt hi haurà un ministre. I encara que Espot vol evadir la mirada parroquialista, també és cert que amb Molné, Gelabert i un membre de CC hi hauria molta presència massanenca al gabinet.
Amb tot, queda encara bacallà per tallar i són travesses que s’han d’anar polint. Noms que havien aparegut en altres ocasions com els de Montserrat Ronchera o Jean-Michel Rascagneres no estarien sobre la taula. Això no vol dir que no estiguin al calaix. Fer quadrar els trencaclosques no és tan senzill com això. A més, Espot és prou analista i calculador. Juga una partida d’escacs, més encara en minoria, i té clar que si mai hagués d’avançar unes futures eleccions posteriors ho voldria fer per anar a buscar una majoria absoluta i no pas per haver de fer front a una situació de bloqueig.
Comentaris (6)