Certament, 12 punts en els darrers tres minuts del primer quart han semblat que podien indicar quelcom. Però ha estat solament un miratge. Ni el debut de Harding ha aportat res. Més aviat el contrari. Ni Harding ni Montero no han estat bé. Vaja, que han penalitzat l’equip. Però, de fet, entre els de Natxo Lezkano, a Tenerife sols s’han salvat Marin Maric i Somogyi. La resta ha fet una llarga migdiada veient anotar el rival des del 6,75 tot sovint. I és que els triples han estat la millor credencial dels canaris.
Ha costat anotar. En general. Però quan el Tenerife s’hi ha posat, s’hi ha posat de debò. I un equip que fins ara no tenia un percentatge d’encert en el triple, el de Vidorreta, ha començat a enllaçar bàsquets des de més enllà de 6,75. Un rere l’altre, gaire bé. Amb el permís d’un bàsquet doble, tres triples han situat un perillós 11-0 que a l’equador del primer quart han obligat Natxo Lezkano a demanar temps mort.
El MoraBanc ha trigat més de sis minuts a fer un bàsquet. I també ha estat triple. De Borg. Però els locals no s’han espantat pas. I malgrat que l’entrada de Somogyi ha semblat facilitar més bones passades, el Tenerife era amo i senyor del partit. Els canaris recuperaven pilotes, treien faltes… L’energia de Rubio i Maric han fet despertar a poc a poc els andorrans. La reacció ha estat bona, i amb un parcial de 4-12 en poc més de tres minuts, el primer quart encara ha estat, a nivell numèric, ben positiu.
El segon període ha vist l’estrena amb la samarreta del MoraBanc de Jerrick Harding (però Harding ha estat un bluf). I l’inici d’aquest segon quart ha estat igual que el del primer. És a dir, amb el Tenerife anotant a mansalva. Set punts consecutius per als locals. Pim, pam (22-12). Marin Maric, des del tir lliure, ha tallat la bona ratxa local just abans de marxar cap a la banqueta. Però més enllà de ser els dos primers punts andorrans al segon quart, poca cosa més. El MoraBanc no jugava a res. Cada basquetbolista semblava jugar pel seu cantó. Faltava, però, molta estona encara.
Un bàsquet d’Starks semblava que podia servir per remuntar una mica més. Però res de res. Ni un parell o tres d’encerts posteriors de Somogyi han servit per enfosquir la feina de Huertas, Salin i companyia. El Tenerife s’ha començat a sentir còmode damunt la pista, ha mantingut força alt l’encert des de la llarga distància i amb el domini del rebot, ha anat obrint distàncies. Fins a marxar al vestidor amb un coixí de catorze punts (38-24). Tocaria refer-se a la segona part.
SEGONA PART
La represa no ha estat millor per als tricolors. No hi havia manera de fer res de bo. I el Lenovo anava amb la calma, gestionant el marge, sense sentir-se amenaçat. Huertas ha obert un altre petit festival anotador local. Perquè mentre el MoraBanc tenia feina per encistellar, el Tenerife les clavava de tres (48-29). Els jugadors de Vidorreta tiraven tot sovint alliberats. Sols. I malgrat fallar, perquè han fallat, la ineficàcia dels de Lezkano era tal que no hi havia manera. No hi havia cap tricolor que agafés les regnes de l’equip. Desdibuixat, sense idees. Fora de joc.
El novè triple del partit dels canaris ha posat una distància de vint punts els uns i els altres (51-31). Starks havia fet un bàsquet, sí, però Salin ha respost ràpid. Els andorrans estaven irreconeixibles respecte dels darrers partits. Desastrosos. Ni en atac ni en defensa. Erràtics en el tir, tous guardant el propi cèrcol. Esbroncades entre companys. En fi, si alguna cosa podia anar malament, encara anava pitjor. El MoraBanc ha arribat a estar en aquest moment 24 punts per sota (55-31). Salin, Guerra… els canaris dominaven a pler.
I encara bo d’un parell de guspires, de tocs energètics de Juan Rubio i Somogyi. En fi, que vuit punts en la recta final del tercer quart han fet reduir una mica les distàncies (57-40). Però encara hi havia molta distància. Quedaven deu minuts. El darrer quart ha començat amb un bàsquet de l’exterior hongarès del MoraBanc. Semblava que les coses començaven bé. Però no. Massa tou tot plegat. Perquè quan els tricolors s’han acostat una mica (59-45), de seguida els locals tenien un parell d’encerts per tallar qualsevol reacció (64-45). I això sense jugar bé. Sense fer res de l’altre dijous.
Si l’Andorra no en tenia prou de jugar malament, Jean Montero jugava tot sol, per a desgrat d’un Marin Maric que durant molts minuts no ha rebut ni una pilota en condicions a prop de cistella. El MoraBanc era tota una caricatura (71-51) i per acabar-ho d’adobar, i després de dos punts de tir lliure ara sí de Maric, ha hagut de suportar com perdent de divuit i mancant poc més d’un segon per al final, Txus Vidorreta ha demanat un temps mort. Un temps per mortificar una mica més els de Lezkano. Horribles. Fluixíssims. Que durant molts minuts no han jugat a res. I si només han perdut de divuit, ha sigut perquè el rival ha fet només el just i necessari per guanyar. Sense més. Sense cap brillantor.
FITXA TÈCNICA
LENOVO TENERIFE (71): Huertas 12, Fitipaldo 8, Sastre 9, Doornekamp 10, Shermadini 4 -cinc inicial-, Fernández 4, Ristic 6, Salin 11, Cook, Abromaitis 6, Guerra 2. 5 de 9 tirs lliures; 18 de 33 llançaments de 2; 10 de 26 triples; 34 rebots (26+8); 14 faltes, sense eliminats
MORABANC ANDORRA (53): Starks 4, Montero 9, Okoye, Llovet, Dos Anjos -cinc inicial-, Maric 12, Somogyi 9, Borg 3, Tyson Pérez 3, Rubio 10, Andric 3 i Harding. 8 de 8 tirs lliures; 15 de 34 llançaments de dos; 5 de 21 triples; 33 rebots (25+8); 16 faltes, sense eliminats.
Àrbitres: Pérez Pizarro, Sánchez Sixto, Sánchez
Pavelló: Santiago Martín (La Laguna)
Parcials: 15-12; 38-24; 57-40; 71-53
Comentaris (1)