I és que cal recordar que Ponce va completar els 62,3 quilòmetres de la prova Ultra en 6h21’40’’, a 2’38’’ de la plata de l’espanyol Julen Calvo Vigara i a 9’28’’ del campió del món, l’italià Cristian Minoggio. Més enllà del resultat, però, el corredor ha volgut posar en valor tot el procés que l’ha portat fins aquí. “Significa el treball dels últims anys”, ha remarcat, tot admetent que la segona part de la temporada estava sent “un pèl diferent” després d’haver acumulat moltes curses durant els primers mesos.
Tot i això, Ponce tenia clar que arribava bé al Mundial. Una de les claus va ser poder reconèixer prèviament el recorregut, que va dividir en tres trams durant els dies anteriors. “Vaig sortir el dia de la cursa amb el plantejament totalment clar del que havia de fer i de com volia que anés”, ha explicat. La idea era imprimir un ritme alt des del començament i l’estratègia va funcionar. “Volia que fos una cursa ràpida des de l’inici i així va sortir”, ha indicat.
Les primeres dues hores i mitja, aproximadament, es van disputar de nit, una circumstància poc habitual per al corredor andorrà. Lluny de perjudicar-lo, però, considera que les condicions fresques i humides el van beneficiar. Ponce va mantenir-se a les primeres posicions i, després de passar de la segona a la tercera plaça abans de l’equador de la prova, ja no va abandonar el podi.
Per davant, Minoggio va acabar marcant diferències, mentre que Calvo va conservar la segona plaça amb un marge d’uns dos minuts respecte a Ponce durant bona part del tram final. L’andorrà ha reconegut que era conscient que seria difícil retallar aquesta distància. “No penses en res, penses a donar el màxim i a seguir”, ha relatat. Mantenir el ritme també li va permetre ampliar l’avantatge sobre els perseguidors i assegurar la medalla.
“Vaig sortir el dia de la cursa amb el plantejament totalment clar del que havia de fer i de com volia que anés”, explica Ponce
En els quilòmetres decisius també li va tornar al cap l’experiència viscuda l’any passat al Campionat d’Europa. Ponce havia ocupat posicions de podi durant bona part de la cursa, però finalment va acabar quart i la medalla se li va escapar per només dos minuts. “Aquell dia se’m va quedar alguna cosa clavada”, ha recordat. A La Gomera, aquell precedent li va servir com a estímul. “En molts moments em tornava aquell record i anava parlant amb mi mateix, dient-me que avui no seria el dia”, ha explicat.
Aquesta vegada les forces el van acompanyar i també va funcionar el dispositiu que havia preparat amb les persones del seu equip als diferents punts d’avituallament. “Ho teníem molt ben estudiat i va sortir tot a la perfecció”, ha afirmat.
El bronze se suma a una temporada en què Ponce també s’ha imposat al Trail 100 Andorra by UTMB, en la distància de 80 quilòmetres, a l’OTSO Travessa d’Encamp i a la Travessa Pas de la Casa, a més de sumar segones posicions a l’Ultramediterrània i a l’Adidas MaxiRace d’Annecy. “L’any passat va ser molt bo i aquest està sent millor del que esperava”, ha reconegut. Entre els moments més destacats situa la victòria al Trail 100 Andorra by UTMB i, ara, el podi mundial.
Per al corredor, la medalla és sobretot un impuls per continuar treballant. “Si sempre he tingut la motivació, la perseverança i la constància de seguir plantejant-me objectius o somnis, això et dona més força per seguir endavant”, ha assenyalat.
La temporada, de fet, encara no s’ha acabat. D’aquí a deu dies disputarà la Salomon Marató Pirineu 42K, a Bagà. Posteriorment té previst participar a la Dynafit Andorra Trail, probablement en parella mixta, al Trail del Bisaura i tancar el curs a finals d’octubre a Mallorca by UTMB.
Comentaris